Duros de mollera

per Bonaventura Casanova, Decidim!

Societat

Duros de mollera
Duros de mollera

Quan era petit, a l’escoles franquistes als que lis costava seguir el ritme, molt baix en general, de les classes lis dèiem que eren “duros de mollera”. Els espanyols sembla que en temes polítics son “duros de mollera”; lis cost entendre les coses, des de professors suposadament d’esquerres, com ara l’Errejon o el Monedero, a feixistes declarats com Arcadi Espada, comencen a veure clar que sense les esquerres dels territoris ocupats, la esquerra espanyola no hi te res a fer. Vatua, acaben de descobrir la sopa d’all.

Podemos era l’últim intent de l’establishment de frenar allò que no es pot frenar, i és l’anhel de llibertat de les persones. Llibertat en tan l’orientació sexual o el desig de pertinença. Llibertat per decidir com vols ser i com vols organitzar-te i amb qui. Era i és tan senzill com això, sols que els espanyols ho veuen des del vesant de l’opressor, i no arriben a entendre que si ells parlen castellà, això no els fa millors que els que parlem català, ens fa distints. Com que no reconeixen la diversitat, doncs la oprimeixen.  Per això el vell acudit que diu el que més es sembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. Hem hagut d’aguantar la monserga de la ortodòxia comunista sobre l’internacionalisme de les lluites obreres aplegada primer al PCE, després a IU, més després a Podemos, i ara a Unidas Podemos o Comuneros, ves a saber com es diuen aquesta tropa espanyola amagada sota un vestit de progressisme que ha acabat com sempre han acabat els partits de tall marxista-leninista, amb purgues i una nomenclatura totpoderosa, que abans es fa l’harakiri que cedeix sobirania. I així estem, en el darrer estertor de la esquerra espanyola, incapaç de platejar una alternativa a la misèria galopant que ens encomana el govern del PSOE i els seus adlàters de l’bex-35, això si amb un flamant vicepresident que es creu Ho-Chi-Min, i ell soletes està carregant-se qualsevol expectativa de creixement de la esquerra espanyola. Ja s’ho faran.

El problema el tenim ara com ara a casa, En Comú al Principat i Podemos a les Illes i el País Valencià, continuen enlairant un discurs que te com a únic objectiu frenar les aspiracions nacionals dels Països Catalans, i de retruc afavorir el PSOE. Les properes eleccions en aquest sentit seran ben importants per als partits sobiranistes, en la mesura que han de ser capaços d’aïllar Podemos i els Comuns, si volem avançar tant en polítiques d’esquerres, com en assolir més cotes de sobirania.

Del País Valencià estant, és el moment per a que des del Bloc (però no sols des d’ell), es done un pas endavant per generar un Espai de Canvi Valencià que integre totes les sensibilitats del nacionalisme progressista i les esquerres transformadores superant els actuals límits de Compromís. Perquè és l’element diferenciador que ens atansa a les realitats basca, gallega i catalana, i ens identifica com diferents del conglomerat de Podemos.  És hora que els valencians i valencianes tinguem una oportunitat de sentir-nos Poble, respectats, i constructors del nostre futur.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací