'Cranford', d'Elizabeth Gaskell

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Lourdes Boïgues

La Veu dels Llibres

Elizabeth Gaskell
Elizabeth Gaskell | The History Collection / Alamy

Cranford és una de les grans obres de la literatura anglesa del segle XIX, editada en català per Adesiara l’any 2013. Aquesta editorial afirma en la seua web que el seu principal propòsit consisteix a facilitar al públic lector títols, tant antics com moderns, que per diversos motius no han estat mai traduïts en llengua catalana i, si ho van ser fa molts anys, ara com ara són introbables. Per aquesta raó, diuen, el seu ritme de publicació és modest, per no servir exclusivament a la rendibilitat econòmica.

L’acció transcorre més o menys entre 1830 i 1850. Al contrari que altres obres d’aquell temps, marcades pel dramatisme, aquesta està plena d’un humor enginyós que arriba a ser delirant.

Elizabeth Gaskell va ser una de les autores més importants de l’època victoriana, reconeguda per autors com ara Charles Dickens o Thomas Carlyle. A més de Cranford i altres obres, d’igual o superior popularitat, va escriure la primera biografia coneguda sobre Charlotte Brönte.

Cranford ha sigut traduïda al català per Victòria Alsina, que hi ha redactat també una nota preliminar molt aclaridora. La traductora explica que els capítols del llibre van començar sent breus episodis en la revista Household Words, fundada pel mateix Charles Dickens. A causa de l’èxit, a poc a poc els episodis es feren més llargs i elaborats. A partir de 1853, van ser recollits en la novel·la de què estem parlant. Això explica algunes desigualtats en l’estructura de la història. Tanmateix, aquesta peculiaritat no desmereix la qualitat de l’obra. Quant a la traducció, crec que es pot definir com a exquisida.

Cranford és el nom fictici del poble anglés on habiten les protagonistes de l’obra. L’acció transcorre més o menys entre 1830 i 1850. Al contrari que altres obres d’aquell temps, marcades pel dramatisme, aquesta està plena d’un humor enginyós que arriba a ser delirant. Darrere de la sornegueria s’amaga, no obstant, una crítica a la situació asfixiant en què es trobaven les dones d’aquella societat.

La història està escrita en primera persona, a través de la senyoreta Mary Smith, de la qual sabem poc, a part que passa temporades a Cranford i que son pare té una posició econòmica relativament còmoda. El seu relat comença d’una forma que ja arranca un somriure: «Cranford està en poder de les amazones. (...) Si un matrimoni arriba al poble i s'hi instal·la, el senyor desapareix d'una manera o altra». Efectivament, la novel·la és una crònica social de la vida femenina en aquella vila rural i pobra. Una existència marcada per les regles morals, per la necessitat d’aparentar, per la uniformitat i per la rutina que fan impossible avançar cap al progrés que milloraria l’estretor en què viuen aquestes senyores.

Adesiara Editorial (2013)

Seria fàcil criticar les protagonistes tot al·legant que són tafaneres i coentes. Tanmateix, cal posar-se en la seua pell i traslladar-se a una època en què l’ideal femení es reduïa a ser la dona, la filla o la mare d’un home acabalat. En aquest context és més fàcil d’entendre la història de Cranford i sentir simpatia per les protagonistes, que s’entesten a mantindre aquest ideal, però sense els homes «que fan nosa». Igualment són d’alabar l’alegria i dignitat amb què aquestes dones accepten les seues limitacions.

El nexe que uneix els episodis o capítols d’aquesta crònica és la figura de Matilda (Matty) Jenkins, digne d’un article a banda. Educada per a sotmetre’s sempre a les ordres d’algú, sense capacitat per a prendre decisions pròpies, temorosa de la reacció d’aquells que considera superiors, i de què diran, «de tant en tant s'aventurava a donar una opinió pròpia; però reaccionava de seguida». En un moment remarcable, la narradora intenta buscar un ofici a Matty quan aquesta s’arruïna: l’ensenyament, l’art, la costura, la cuina, etc. i va descartant-ne un a un per impossibles. Però la veritat és que, sense educació i amb una edat avançada, la dona ho té complicat (i ho tindria avui també).

Una crònica social de la vida femenina en aquella vila rural i pobra. Una existència marcada per les regles morals, per la necessitat d’aparentar, per la uniformitat i per la rutina que fan impossible avançar cap al progrés.

No puc reproduir en aquesta ressenya la multitud de frases sarcàstiques i les situacions hilarants producte de la ment d’Elizabeth Gaskell, hi són una constant. Però puc destacar una de les que més m’han agradat: “La porcellana era delicadíssima; la safata, antiquíssima; el pa amb mantega, primíssim, i els terrossos de sucre, petitíssims”, diu quan descriu un àpat.

Sense voluntat d’ofendre, afegiré que certs capítols recorden aquells programes televisius del cor, on qualsevol bagatel·la relativa a una persona famosa (i no precisament pels seus mèrits intel·lectuals o artístics) esdevé una notícia que dura mitja hora durant la qual la presentadora fa cara d’èxtasi sense perdre el somriure ni un segon. Per no parlar de les escenes domèstiques que alguns influencers fan circular per les xarxes socials. Afortunadament, en Cranford aquestes novetats són contades d’una forma tan càustica que arriben a convertir-se francament en ridícules.

En conclusió, per poc que es rasque en la narrativa i el contingut del llibre, el públic s’adonarà que el pensament humà és tan contradictori que impedeix que les nostres actuacions evolucionen a un ritme adequat i tolerable. Per desgràcia, moltes persones (sobretot del gènere femení) veuran més o menys reproduïdes situacions quotidianes i socials d’aquella època en el seu dia a dia actual. Però també poden aprendre a acceptar amb humor allò que no poden variar perquè està més enllà dels seus esforços.

Per últim, estic segura que ara mateix Elizabeth Gaskell consideraria vertaderes amazones totes les dones que ens esforcem per formar-nos i assolir la independència econòmica i emocional que, per desgràcia, mancava a les protagonistes de Cranford.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací