Una jove alacantina rescabala la memòria de Miquel Grau

per Sergi Moyano

Societat

Una jove alacantina rescabala la memòria de Miquel Grau
Una jove alacantina rescabala la memòria de Miquel Grau

La universitària Maëla Sanmartín presenta ‘Et recorde, Miquel’, el documental audiovisual que narra l’assassinat a mans de l’extrema dreta.

«Vinc d'un temps de silenci i oblit. Un temps d'injustícies, d’humiliacions, d'odi, censura i repressió». Amb aquesta veu en off comença Et recorde, Miquel, el documental audiovisual que ha elaborat la jove alacantina Maëla Sanmartín i que aborda qüestions com la violència política durant la Transició, l'actuació de la justícia, el paper de la música i els homenatges que recorden cada any l'assassinat de Miquel Grau.

L’obra rememora els fets ocorreguts la nit del 6 d’octubre de 1977. Uns activistes penjaven uns cartells que convocaven la Diada Nacional del País Valencià, prop de la plaça dels Estels d’Alacant, quan el militant d’extrema dreta Miguel Ángel Panadero llançà una rajola que impactà directament al cap de Miquel Grau. El jove va ser hospitalitzat i morí dies després. Aquell fet despertà la indignació als carrers i, Grau es convertí en un símbol per les llibertats i la democràcia.

Aquest episodi s’explica detalladament en l’audiovisual, que està protagonitzat per la periodista Llum Quiñonero, que llavors militava en el Moviment Comunista del País Valencià i era companya del xic assassinat; l’activista Juan Ángel Torregrosa, amic de Miquel que també estava present la nit dels fets; Vicent Torrent, musicòleg valencià i un dels membres històrics del grup Al Tall; Mariano Sánchez, periodista i autor del llibre La transición sangrienta; i Aquiles Rubio, professor d’Història i membre del Casal Popular Tio Cuc d’Alacant. El documental està fet en valencià i en castellà i té una durada de noranta minuts.

Una jove amb memòria

L’autora del treball, Maëla Sanmartín, estudia un doble grau de Periodisme i Comunicació Audiovisual a la Universitat Carlos III de Madrid. Neta i besneta d'exiliats republicans, la seua herència familiar la va dur a elaborar, en 2017, el seu primer documental, El Patrimonio de la Memoria, que se submergeix en l’Alacant de la Guerra Civil. Aquesta universitària, molt interessada en temes relacionats amb la memòria democràtica, fou seleccionada l’any passat en el projecte Rencontres des jeunes européens, unes jornades Erasmus+ finançades per la Unió Europea en què s’agrupen estudiants de tot el continent per a treballar temes vinculats amb la recuperació històrica.

Fa dos anys va decidir emprendre un documental sobre la figura de Miquel Grau «per donar veu a la seua història i a la de totes les víctimes oblidades de la Transició espanyola». D’aleshores ençà, he elaborat un treball de manera artesanal, amb uns mitjans tècnics molt escassos i sense cap mena d’ajuda econòmica. Emperò, la seua investigació ha tingut l’assessorament d’historiadors i especialistes.

«Per cridar ‘Vull l’Estatut’»: De la cançó al símbol

Una de les qüestions centrals en què se centra el documental és la cançó d’homenatge a Miquel Grau que el grup de música Al Tall va compondre a partir d’una petenera tradicional. Aquell himne va ser un punt d’inflexió en la construcció del símbol: «Va passar de ser Miguel, tal com el coneixia el seu entorn, a convertir-se en Miquel. Aquella tonada serví de catalitzador d’eixa ràbia que sentia el poble en aquells moments», assegura Sanmartín.

«La gent estava molt farta, necessitada de trencar parets i murs», relata en el documental Vicent Torrent, un dels intèrprets d’Al Tall i, contextualitza: «Amb la vergonya que suposà el segrest del fèretre de Miquel per part de la policia, ens adonàrem que encara ens trobàvem en una situació de franquisme total i absoluta».

La banda sonora del documental versiona algunes melodies històriques i, també hi trobem les col·laboracions musicals del cantautor Bertomeu i del dolçainer Pau Puig.

El mite de la Transició pacífica

Durant molt de temps, la Transició espanyola ha estat un període històric que s’ha volgut idealitzar com a pacífic i modèlic però, l’autora del documental pretén fer caure eixe «mite fals» i, puntualitza que l’assassinat de Miquel Grau «no és un fet aïllat, hi va haver un ambient de violència i morts als carrers». Els experts situen entre 500 i 700 les víctimes mortals de la violència política durant la Transició.

Fa pocs dies que s’ha estrenat la pel·lícula La mort de Guillem, que narra l’assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló. Al mateix temps que proliferen els moviments d’extrema dreta a casa nostra i arreu del món, també augmenten les iniciatives que pretenen rescabalar la memòria de les víctimes del feixisme i combatre els discursos d’odi. «Malauradament, encara hui, l’exclusió i la intolerància es passegen amb impunitat i continuen matant», alerta Maëla Sanmartín.

«Per això, recordar històries com la de Miquel és una necessitat i una obligació. Com hereus que en som, hem de ser responsables i transmetre-la», conclou la creadora d'Et recorde, Miquel, que veurà la llum les pròximes setmanes. Un documental elaborat per una filla d’Alacant que, com Miquel Grau, també vol «guanyar la llibertat».

 

La publicació d'aquest reportatge ha sigut possible gràcies a les més de 300 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací