La força d’un Samsó per aixecar la Porta dels Països Catalans

De Salses a Guardamar...

per Jaume Piquer

Cultura

La porta dels Països Catalans. LBUM, Photographie
La porta dels Països Catalans. LBUM, Photographie

Des d’El Foment de Girona volem aprofitar la celebració del centenari del naixement de l’Armand Samsó i Gaixet (Salses, 17 d’agost de 1920 - 10 de març de 2012), per divulgar la seva personalitat i la gran tasca que feu al servei del país, una tasca que quedà ben palesa en el magnífic monument de la Porta dels Països Catalans.

Sobre l’Armand Samsó hem de dir que fou periodista, que s'inicià professionalment al diari L’Indépendant, i també en podem destacar la seva faceta en l’àmbit musical com a trompetista, que durant molts anys va tocar al costat del seu coetani Jordi Barre (de qui enguany també se’n celebra el centenari del naixement). Malgrat tot, en aquest article ens volem centrar en la seva vessant com a activista cultural i polític.

Amb motiu de l’ocupació alemanya, durant la Segona Guerra Mundial, fou requisat per al treball forçat en una fàbrica d’avions de combat Messerschmidt, on fou detingut per sabotatge. Posteriorment fou deportat pels nazis i pel Govern de la França de Vichy al camp de concentració de Dachau, fins que fou alliberat el 1945. Poc després es traslladà a Niça, on va reprendre la seva tasca en el camp del periodisme i treballà com a director tècnic del diari Nice-Matin fins a la jubilació. Pel seu compromís polític, posteriorment, també fou militant de la secció nord-catalana d’Esquerra Republicana de Catalunya.

L’Armand Samsó, amb Josep Deloncle, Miquel Mayol, Pere Comelade i altres companys amb els qui l’any 1981 havien constituït la Unió per una Regió Catalana (URC), foren els principals impulsors del projecte d’erigir un monument a Salses, al costat de l'autopista, per deixar clar quin és el veritable punt d'entrada als Països Catalans, venint del nord, en contraposició al projecte del la Porta de Catalunya que la concessionària de l’autopista va fer construir al Pertús, que l’únic que feia era refermar la frontera imposada arran del nefast Tractat dels Pirineus. Fou amb aquest objectiu que l’any 1984 es creà l’Associació Porta dels Països Catalans, de la qual l’Armand Samsó en fou nomenat president.

Per poder aixecar el monument calien molts diners i va haver de cercar fonts de finançament molt diverses, com la venda de pedres simbòliques que podien adquirir institucions, associacions culturals i persones a títol individual. Els membres de l’Associació, amb l’Armand Samsó i la seva inseparable i també compromesa esposa Janina al capdavant, van recórrer tot el país i van establir una xarxa de contactes i de delegats (Max Canher, Carod-Rovira, Ramon Bagó, etc), per aconseguir aportacions per tot arreu.

Les dificultats que van haver de superar no foren només econòmiques, ja que es van trobar amb molts impediments per part de les autoritats franceses, però l’esperit de resistència i la persevernça de l’Armand, que ja havia sobreviscut la guerra mundial i els camps de concentració, van fer que afrontés i superés totes les traves, tota la paperassa, i tots els entrebancs burocràtics i polítics que es va anar trobant, perquè tenia clar que, com diu la dita, quan una porta es tanca, se n’obre una altra. I si per una banda sorgien inconvenients, per l’altra calia aconseguir complicitats; com el suport del municipi de Salses, que al final va vendre el terreny a l’Associació pel preu simbòlic d’1 franc. Una de les traves més complicades va ser amb el Ministeri d'Obres Públiques francès que va arribar a aturar el projecte fins que, per poder continuar endavant, va caldre canviar la ubicació prevista del monument per allunyar-lo de l’autopista i reduir-ne sensiblement les dimensions, de 21 a 12 metres, amb la clara intenció de fer-la menys visible. Malgrat tot, la majestuositat de la Porta és ben evident des de l'autopista A-9, popularment coneguda com ‘La catalana’, i també des de la carretera estatal i de la via del tren.

Finalment, després de 20 anys d’anar de porta en porta, gràcies a totes les aportacions de molts particulars i d’empreses privades, i a l’ajut de les institucions catalanes, la Porta es va poder construir i el 28 de setembre del 2003 es va celebrar l’acte d’inauguració amb la presència d’Artur Mas com a Conseller en Cap del Govern de Catalunya i altres representants institucionals.

Armand Samsó a l’acte inaugural de la Porta dels Països Catalans. 28 de setembre de 2003

El monument fou obra de l’escultor Emili Armengol, que va voler emular el característic portal de la masia catalana, representat per una gran arcada, travessat per quatre talls verticals disposats com els dits d'una mà, fent una al·legoria de les quatre barres de la bandera catalana. Aquestes quatre obertures estan orientades de tal manera que permeten el pas de qualsevol direcció de la rosa dels vents que hi ha representada al peu del monument, per a simbolitzar l’actitud respectiva i d'acolliment a persones i cultures de tot arreu. La visió aèria de la Porta, a més, també fa una forma corba que recorda una falç, l’eina dels segadors i element simbòlic de la resistència catalana “Bon cop de falç, defensors de la terra!”.

En aquest enllaç hi trobareu l’Auca de la Porta dels Països Catalans, que van escriure Joan Vilamala i Ramon Cuéllar l’any 1995, amb il·lustracions de Glenco. També repassa molt gràficament tota la història d’aquest monument.

El compromís patriòtic de l’Armand Samsó va rebre reconeixement ben merescuts, entre els que podem destacar el premi Josep de la Trinxeria (2002), atorgat pel Casal Jaume I de Perpinyà, el Premi d’Actuació Cívica (2006) de la Fundació Lluís Carulla o el Guardó Memorial Coll de Manrella (2010), que se li va atorgar "En reconeixement als esforços dedicats durant tota la vida a la defensa apassionada de la unitat del territori català. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó". També va ser rebut i homenatjat arreu del país, com en l’acte d’inauguració del Casal Jaume I de Fraga, l’any 2002, o en un acte al peu del Monument a la llengua catalana de Guardamar l’any 2004.

Amb els anys la porta s’ha convertit en un lloc simbòlic molt important, i amb un mirador amb unes vistes molt boniques de tota la plana del Rosselló, amb l’estany de Salses i el mar en una banda i el Canigó al fons. A la Porta s’hi pot accedir bé, malgrat que l’accés pot costar de trobar quan s’hi va per primera vegada, tot i que ara ja la trobareu ben localitzada en navegadors com el Google Maps. Els cotxes i autocars cal deixar-los una mica abans, i acabar d’enfilar el turonet a peu, per un camí molt practicable.

Al llarg dels anys s’han celebrat diverses activitats al peu de la Porta. Tradicionalment, els autocars que s’organitzen per assistir als actes de la Diada del 7 de Novembre a Perpinyà acostumen a fer una visita prèvia a la Porta, i així ho han fet en algunes ocasions autocars d’Igualada, de Girona, o els autocars de Barcelona, amb l’Eduard Casanovas (Casal Josep Irla d’ERC Horta-Ginardó) o la Teresa Clota (Indrets del record) al capdavant. També s’hi han celebrat actes molt simbòlics, com una ballada de sardanes amb motiu del Congrés Interncional dels Focs de Sant Joan a Salses el 5 de juny de 2010, o l’aixecada de pilars per part de les colles castelleres de la Catalunya Nord, en el marc de la campanya Fem pinya per la democràcia, el 8 de juny de 2014. Iniciatives com Rodant per la República de Jordi Puig, que l’any 2019 va recórrer els Països Catalans en cadira de rodes, també va triar la Porta de Salses com a punt simbòlic per acabar el seu recorregut.

El President Carles Puigdemont i la consellera Clara Ponsatí, també s’hi va voler acostar quan van tornar a entrar en territori català per primera vegada durant el seu exili, amb una fotografia davant de la Porta i un tuit molt significatiu: “Hem entrat a Catalunya. Molt contents i emocionats de tornar a trepitjar terra catalana com a persones lliures, després de més de dos anys i tres mesos vivint a l'exili. Gràcies a tothom que ho ha fet possible”.

L’objectiu d’erigir un nou símbol de catalanitat es va aconseguir plenament, i prova d’això en són un parell d’atacs que la Porta ha rebut en forma de pintades o sabotatges diversos, per grupuscles anticatalans tant del nord com del sud. El juliol de 2014, dos mesos després d’un altre atac al Pi de les Tres Branques, a la Porta també s’hi van fer pintades, es va tallar el pal de la bandera catalana que hi oneja habitualment i van fer malbé i van robar plaques i materials molt simbòlics.

Entre les llambordes que hi ha al peu de la Porta n’hi ha que tenen el nom inscrit d’algunes de les persones implicades en el projecte. Entre totes elles n’hi trobareu una amb el nom de l’Armand, que també és una manera molt metafòrica de dir que era un patriota de pedra picada. Desitgem que aquest escrit hagi servit per conèixer més coses i per encomanar-nos de l'exemple, la tenacitat i l’estima pel país de lluitadors com l’Armand Samsó, que són valors que ens calen si realment volem aconseguir la llibertat del nostre poble.

[Article publicat a El Foment de Girona , 26 d’agost de 2020]

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací