Ricard Gozálvez: «Vaig trobar la necessitat d'escriure contes arrelats al nostre entorn»

per NLV

Ricard Gozálvez Escriptor i educador social

Cultura

| Ulisses Ortiz

'La lluerna morada' és el resultat de la cooperació entre l'educador i escriptor Ricard Gozálvez (Vallada, 1986), el dissenyador Ube Efe i Caliu, l'espai editorial de La Repartidora. Este conte infantil, recentment publicat gràcies a una campanya de micromecenatge, té l'objectiu de visibilitzar la diversitat des de la inclusió, apostant per la defensa del dret a ser diferents i a viure dignament.

Acabes de publicar el teu segon llibre 'La lluerna morada'. Podries parlar-nos d'ell?

Vaig elegir escriure sobre una lluerna fent una ruta pels Pirineus. Vaig vore unes quantes lluernes i vaig recordar que en el meu poble (Vallada), quan jo era xiquet, era habitual trobar-ne i jugàvem a buscar-ne. Ara ja fa temps no en veig cap. Per aquest fet, volia escriure sobre les lluernes i mostrar de manera evident com la contaminació ens afecta i està acabant amb espècies i emmalaltint la terra.

La història naix del marc teòric del Treball Final de Màster d'Orientació Educativa que estava fent sobre Escola Inclusiva i Justícia Social Multidimensional i la meua experiència amb la diversitat funcional. Després de llegir bastant i fer un grup de discussió amb mestres i orientadores em vaig quedar amb un gust amarg sobre el que s'està fent i com es treballa la diversitat i la inclusió a les escoles.

D'altra banda, observant als xiquets i les xiquetes, em vaig adonar que els més menuts no tenen prejudicis i que, de forma natural, adapten els jocs perquè juguen totes. Amb el temps i els aprenentatges socials comencen a sorgir les exclusions, i la competitivitat porta a deixar fora dels jocs als i les diferents. Tot açò em va inundar el cap de preguntes i la manera de plasmar-ho va ser escriure el conte per revertir els prejudicis que hi ha cap a la diversitat. Mostrant altres jocs on càpiguen totes, ressaltant la necessitat que som, sobretot, les persones grans i les institucions qui hem de canviar adaptant-nos a les persones amb diversitat.

Has fet servir el llenguatge inclusiu no sexista en el llibre. Perquè creus que és important?

És una aposta política per la transformació social i el feminisme. No utilitzar el llenguatge inclusiu no sexista contribueix a perpetuar el masclisme. Com que la llengua és un dels principals vehicles de transmissió, cal rescatar el valor del considerat socialment femení, per combatre els prejudicis i estereotips. Perquè canviant l'ús del llenguatge canviarem la nostra concepció de la realitat.

Com ha sigut treballar amb Ube Efe i amb l'editorial Caliu?

Molt fàcil. Hem creat un equip de treball molt complet. Hem col·laborat conjuntament i cadascú ha fet la faena que li tocava. Això es veu en el resultat. Ha quedat un conte molt redó, està tot pensat i té una finalitat. Des de les imatges, el text, la tipografia, el material didàctic. Vull agrair-los el treball i la confiança i espere que siga el primer de molts altres.

Ricard Gozálvez amb Jordi Gracia, de l'editorial Caliu

I quina era la intenció del llibre anterior 'Nuvolet coneix Diània'?

Nuvolet va nàixer amb la il·lusió de contar-li a la meua neboda Adriana, la història del lloc d'on és, com un punt d'encontre, com una construcció de relat i com a espai de cura i intimitat. Donant-li molta importància a la transmissió oral i escrita per teixir el fil de la nostra història. Parlant-li del sentiment de pertinença, d'explorar i conéixer el territori amb personatges arrelats a la cultura i la natura. La principal pretensió era crear un vincle entre ella i jo.

Quins elements fonamentals ha de tindre la literatura infantil?

Proximitat en l'entorn. Vaig començar a fer contes perquè la majoria de contes que em trobava parlaven de coses llunyanes. Per això vaig trobar la necessitat d'escriure contes arrelats al nostre entorn.

Quins llibres eren els teus preferits quan eres menut?

Vinc d’una família amb poc hàbit lector, aleshores, fins tard, no desenvolupe l'hàbit de la lectura. De menut em fascinaven les històries de Tintin i Asterix i Obelix.

I en general, quins llibres són els que més t'han marcat?

En l'adolescència, Albert Camús amb “L’estranger” i “La peste”, Toni Cucarella “Terra dels vençuts” i Ferran Torrent “Gràcies per la propina”. Després, “El temps de les Cireres” de Montserrat Roig, “Crim i castic” de Dostoyevksi, “Llibre de les Meravelles” d'Estellés, “Cien años de soledad” de Garcia Márquez i “La escuela del mundo al revés” d'Eduardo Galeano. Els últims temps he llegit Rafael Chirbes: “La bona lletra” i “En la orilla”

Cada vegada els índexs de lectura són més baixos, especialment en la nostra llengua. Què creus que està fallant?

Pense que en l'escola no es treballa bé l'hàbit de la lectura. Deuria fomentar-se el plaer per la lectura no des de l'obligació sinó des del plaer i ressaltar tot el que t'aporta la lectura, creant espais acollidors, còmodes i amb temps de qualitat diari dedicat a la lectura. D'altra banda, actualment està la influència de les noves tecnologies, la cultura de la pantalla i immediatesa. Ho volem tot ràpid i amb molts estímuls. Per això, pense que cal restringir l'ús d’aquestes, sobretot, amb els més menuts i ensenyar l'hàbit i estima per la lectura.

En quins projectes estàs treballant ara? Ja estàs pensant en el tercer llibre?

En literatura infantil Nuvolet coneix l’Horta, un homenatge a l’horta i a la ciutat de València i que està il·lustrant Paulpe. També estic treballant en un relat llarg per a adolescents “L’any amarg”. Ara mateix no sé que faré amb açò i si ho publicaré.