«De poc serveix el càstig penal si no es dota el sistema de mecanismes preventius que eviten la corrupció pública»

per Sara Moreno Tarín

Jorge Correcher Professor i investigador de Dret Penal

Societat

Jorge Correcher, a la porta de la facultat de Dret de la Universitat de València
Jorge Correcher, a la porta de la facultat de Dret de la Universitat de València | Ulisses Ortiz

Quedem per a parlar amb Jorge Correcher, professor i investigador de Dret Penal de la Universitat de València, amb motiu de la seua darrera publicació, “Radiografia de la corrupció pública”. Ens rep a la Facultat de Dret. Està tan buida de gent que l’impacte ens fa bromejar improvisades fabulacions, en què sembla que ens passarà alguna cosa dolenta en qualsevol moment. A penes uns dies més tard, el director de l’Organització Mundial de la Salut qualificaria de pandèmia el virus responsable de la Covid-19 i començava el confinament. Sembla que cobra més sentit que mai l’expressió aquella que diu que la realitat supera la ficció.

Pugem al despatx, ens ofereix aigua i comencem a parlar. El llibre en qüestió sorgeix d’un encàrrec de l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció Pública. Es tracta d’una investigació que s’ha materialitzat en dues fases. Durant la primera es va elaborar, a cura de Jorge Correcher, un estudi de causes de corrupció pública sorgides al País Valencià i sentenciades pels òrgans jurídics valencians en el període de temps entre el 1995 i el 2018.

A partir d’aquesta anàlisi tècnica es va dur a terme la segona fase, l’elaboració de material amb un to divulgatiu. Aquest ha consistit, en primer lloc, en un mapa virtual del País Valencià dividit per comarques. Navegant pel mapa es pot accedir a informació escrita en clau pedagògica sobre els 32 casos de corrupció sentenciats que recull l’estudi. El segon dels materials divulgatius és el quadern del qual hem vingut a parlar. Aquest explica les tipologies delictives de corrupció pública més rellevants a partir de casos concrets i de com han sigut tractats pels tribunals valencians.

D’on naix la necessitat d’elaborar un estudi que analitza de manera crítica el tractament penal dels casos de corrupció ocorreguts durant els últims anys?

La corrupció és un fenomen que té molta rellevància social i un impacte mediàtic molt fort. Per tant, vam creure important realitzar una tasca de divulgació, amb paraules més planeres, sobre aquest estudi per tal d’oferir una orientació sobre què és la corrupció i què representa en l’àmbit econòmic, social i polític. Però també a escala juridicopenal, que és el marc en què s’estudien aquests casos.

A més, el fet d’oferir ferramentes que apropen el Dret a la ciutadania és una manera també d’apoderament social. Al cap i a la fi, es tracta d’una disciplina que ha de servir per a defensar els nostres drets i llibertats. També ens hauria de ser útil per a poder exigir a l’Estat un bon funcionament, o cosa que és el mateix, una actuació dirigida cap al bé comú per part dels poders públics. Aquesta és la idea, en termes generals, d’aquest estudi. Després es concreta en l’anàlisi de casos de corrupció específics.

La gent, però, no està habituada a la divulgació d’aspectes relacionats amb el Dret. Creus que en trauríem alguna cosa positiva de normalitzar-la?

És cert que hi ha cert rebuig pel Dret per part de la societat. Entenc que és una matèria que històricament no ha estat ben venuda, no ha estat exposada de forma massa atractiva i pot semblar molt enrevessada. No obstant això, el Dret és una eina de defensa que la ciutadania hauria de poder entendre per poder-la exercir.

Sí, tard o d’hora tothom es troba immers en conflictes relacionats amb alguna rama del Dret...

Exacte! Per exemple, és útil per a fer un recurs perquè no t’han donat una beca quan te l’haurien d’haver donat. Tot i que és habitual pensar en el Dret en termes molt abstractes, realment ens serveix per a reivindicar i aprofundir en llibertats que s’hi troben en la quotidianitat de cadascú.

Crec que esdevé necessari buscar fórmules per a apropar el Dret a les persones. I per a fer-ho no cal recórrer a formes simplistes, senzillament hem d’entendre que no totes les persones són juristes, però que, en canvi, tothom necessita aquests instruments en la seua vida diària per tal d’exercir el dret que els correspon com a ciutadà o ciutadana.

“Radiografia de la corrupció pública”, de Jorge Correcher | Ulisses Ortiz

L’estudi esclareix que, des de l'entrada en vigor de l'actual Codi Penal l'any 1995 fins al 2018, al voltant del 67% de les sentències condemnatòries han suposat penes per a càrrecs públics, personal de confiança o gestors d'entitats o empreses del sector públic. Es pot posar xifres a l’impacte econòmic d’aquests delictes?

És molt complicat posar-li una xifra directa. Perquè pot haver-hi casos en què es malversa una quantitat concreta, però això, a més, suposa un deteriorament econòmic de l’administració. Un exemple esclaridor del que vull dir és la primera peça del cas Blasco, que està analitzada al quadern, en què hi ha una malversació d’un milió i mig d’euros. Això seria una xifra, però entre les conseqüències està el fet que desapareguera la Conselleria d’Immigració o les ajudes i subvencions a ONG. I aquestes ONGs van haver d’acomiadar persones i van deixar de desenvolupar la seua tasca en països com Haití o Guatemala, entre d'altres.

És a dir, sí que hi ha una xifra que podem obtenir de les sentències, però el dany econòmic real a mitjà o llarg termini és molt major. Un altre exemple representatiu és el cas Emarsa, una entitat pública d’abastiment d’aigua a València i altres municipis propers. En aquest cas el cost econòmic directe varen ser 24 milions d’euros, però va tindre com a conseqüència que l’empresa es privatitzara i la factura de l’aigua pujara per als clients. Així, als 24 milions d’euros s’ha de sumar el dany a escala ciutadana, també quantificable en termes econòmics i que fa que el còmput global siga molt superior. En aquest cas, a més, parlem del subministrament d’un bé tan bàsic com l’aigua!

A més, hi ha un impacte social que no és quantificable, veritat?

Sí, és clar que sí. En el cas concret de la corrupció al territori valencià, sense cap classe de dubte és un impacte social negatiu i ho és per molt motius. Principalment és nociu per a la forma que tenim d’entendre l’administració pública. La qual, segons diu la Constitució, està dirigida als interessos generals.

Però he de dir que, no obstant això, crec que també ha pogut tindre un vessant positiu. Ho veig així en tant que els casos de corrupció al País Valencià també han sigut una mena d’espurna a partir de la qual hi ha hagut una major consciència crítica ciutadana. Sobretot a l’hora d’exigir als governants una gestió d’acord amb els interessos generals. Al capdavall, aquesta governança és una posició d’autoritat que els hi hem concedit.

De fet, això va ser un dels principis inspiradors del moviment 15M nascut el 2010.

Sí, jo crec que el 15M ha jugat un paper fonamental a l’hora de crear una nova consciència política i cultural en matèria de lluita contra la corrupció. De fet, part del sorgiment d’aquest moviment té a veure amb els casos de corrupció i amb la consegüent resposta ciutadana en un moment en què l’atur podia estar en xifres al voltant del 25%.

Davant d’això, òbviament la ciutadania es podia cabrejar si veia que les persones a les quals havien designat perquè gestionen aquesta situació de crisi social estaven cometent delictes de malversació, prevaricació, etc. Jo crec que des de llavors hi ha una major conscienciació de la lluita contra la corrupció, de la mateixa manera que ha passat amb altres lluites socials com la de reivindicar el dret a l’habitatge digne.

Òbviament són molts els efectes negatius en l’àmbit social que se’n deriven de la corrupció, però també està bé assenyalar el fet que tot això haja ajudat a despertar a una ciutadania que estava molt adormida en aquest sentit. Perquè semblava que estava molt bé tindre la Fórmula 1 o la visita del papa Benet XVI, a pesar dels costos que suposava.

Jorge Correcher | Ulisses Ortiz

Al capítol 5 del llibre expliques que el Tribunal del Jurat, qui estudia els delictes contra l’Administració Pública -a excepció de la prevaricació administrativa i urbanística-, potser no és la institució més adequada per a fer-ho. Per què?

Ocorre que molts d’aquests casos tenen una complexitat tecnicojurídica considerable, ja que combinen el Dret administratiu amb qüestions de tipus econòmic, etc. Potser que una persona sense cap mena d’experiència en el Dret ni formació en matèria administrativa o de control del que és públic no es puga enfrontar amb suficient solvència a aquests casos.

Això suposa certa inseguretat jurídica. Pot haver-hi casos en què el veredicte de fets provats i no provats, que és el paper que li correspon a aquest jurat, no estiga del tot raonat. Pot passar que la persona que forma part d’aquest tribunal haja decidit prendre una determinada decisió simplement per semblar-li tediós el cas, com qualsevol persona podríem fer. Aleshores, considerant que a vegades parlem de macrocauses, que combinen moltes ramificacions del Dret, pot ser el tribunal del jurat no siga el més adient per a estudiar els casos de corrupció.

Amb l’arribada del covid-19 els experts sanitaris han advertit que per tal de disminuir els efectes del virus cal actuar amb mecanismes de prevenció. Creus que podríem fer la mateixa reflexió de cara a preservar l’Administració Pública lliure de corrupció?

Pel que fa a la corrupció, per descomptat. Però, fins i tot també entenent el Dret Penal en termes més amples. Durant les primeres classes del curs, a la universitat expliquem a l’alumnat del grau de Dret que el Dret Penal és l’última ràtio. Això significa que l’hem d’utilitzar únicament quan tots els altres mecanismes de l’ordenament jurídic fallen o no són els adequats.

De poc ens serveix el càstig penal si no dotem al sistema jurídic i polític de mecanismes administratius preventius que eviten aquests tipus de comportaments delictius. I això s’aplica a la corrupció també, clar. És a dir, quan castiguem a una persona per un cas de corrupció, ja siga amb pena de presó, amb una multa, amb una inhabilitació o el que siga, el sistema ja ha fallat. En eixe moment el dany a l’administració pública ja està fet.

Aleshores, l’analogia amb el coronavirus és bona en tant que eixa prevenció és la que ens pot “curar” de què la corrupció es done de forma sistèmica, tal com ho ha estat fent al País Valencià i a altres indrets d’Espanya.

Existeixen ja aquests mecanismes?

Doncs no de forma plena. El que vull dir és que es pot aprofundir més. Però almenys, pel que fa al cas valencià, la creació d’organismes com l’Agència Antifrau o una Conselleria de Transparència són passos per a traçar un camí adequat en aquesta qüestió. Amb aquestes ferramentes es pot exigir una administració no tan opaca com a la que estàvem acostumades.

Tot i això, ens trobem només en el principi. Fa només quatre anys del canvi de govern i s’han començat a implementar aquestes mesures, però tampoc podem caure en el conformisme. El fet que existisca una Agencia Antifrau o àrees dedicades a la transparència no serveix de res si no hi ha mitjans materials perquè, efectivament, es duga a terme la feina que s’ha de desenvolupar en aquests organismes. No podem creure que tot està fet. Ni tan sols podem pensar que no pot tornar a passar.

Clar, es podria caure en el reduccionisme si el problema de la corrupció s’analitza només des d’un prisma partidista...

Efectivament. El fet que el partit que governa ara es manifeste més sensible a no caure en la corrupció tampoc ens pot dur a creure que és una qüestió únicament lligada a un partit polític. En aquest sentit, podem vore altres territoris, com Andalusia o Catalunya on no ha sigut el Partit Popular el que estava governant i també s’han donat casos de trames sistèmiques de corrupció. Es tracta d’exigir que s’aprofundisca en les mesures preventives de què parlàvem. Algunes d’elles, per cert, també són deutores d’algunes de les propostes que sorgiren del moviment 15M.

A més, quan parlem de corrupció pública no necessàriament parlem de corrupció política, veritat?

Clar! No tenen per què ser polítics qui comet aquests delictes. També poden ser càrrecs de lliure designació o funcionaris de carrera. És a dir, parlem de corrupció política quan són polítics, però també parlem de corrupció pública, sempre que l’autor siga un tipus de persona amb un lligam amb l’administració que et confereix ser funcionari o funcionària pública.