ACPV presenta ‘Tenim Drets’, una eina per a conscienciar sobre drets lingüístics i facilitar les denúncies per discriminació

Tenim drets. Ara toca exercir-los. Aquesta és la idea central de l’última campanya d’ACPV, que busca incidir en les actituds individuals per impulsar canvis socials

per Acció Cultural del País Valencià

Llengua

«En Acció Cultural volem ser una entitat útil, que fa propostes útils, possibles i en positiu. Propostes que faciliten avanços concrets i quantificables en el treball en favor de la llengua i la cultura. I això és la campanya i el portal web Tenim Drets, un instrument molt senzill, pensat per ajudar tant a la conscienciació sobre els nostres drets lingüístics, com a la mobilització ciutadana a l’hora de denunciar els casos de discriminació per raó de llengua».

Així s’expressava aquest dimarts, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, el secretari d’Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, en l’acte de presentació de la nova campanya d’activisme lingüístic Tenim Drets. L’acompanyaven en la taula la responsable de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana, Katia Uchán, el cap del Servei de Política Lingüística de la UV i autor de la Guia de Drets Lingüístics, Alfons Esteve, la professora i escriptora Mònica Richart i la cap de comunicació d’Esquerra Unida, Aurora Mora, dues dones que saben què és que et maltracten i t’insulten per parlar valencià.

Gisbert va recordar que garantir els drets dels valencianoparlants ha estat un dels eixos centrals del treball d’Acció Cultural del País Valencià durant els últims anys. El 2015, abans de les eleccions autonòmiques que desallotjarien el Partit Popular del govern, es va presentar el document Principis Bàsics per a una Llei d’Igualtat Lingüística, un text ha anat sumant consensos i que com a projecte de llei està recollit en l’acord del Botànic II.

«Per tal de garantir els nostres drets lingüístics necessitem, d’una banda, una nova llei que deixe enrere la Llei d’Ús i Ensenyament, que ha quedat totalment superada. D’altra, que la gent conega els seus drets i els exercisca. El problema és que la discriminació per parlar valencià és tan secular, la tenim tan interioritzada, tan normalitzada, que no tenim consciència de la gravetat de la situació», va afirmar Gisbert.

«Tenim més drets lingüístics dels que pensem i els exercim molt menys del que deuríem. Hem d’aprofitar el marc legal que tenim si volem canviar-lo», va dir, per la seua banda, el cap del Servei de Política Lingüística de la UV i autor de la Guia de Drets Lingüístics Alfons Esteve. Per a Esteve «tenim tot el dret a viure sempre en la nostra llengua en el nostre país. Amb la campanya Tenim Drets el que volem és fer més fàcil aquest objectiu».

Per tal de fer-lo possible, s’ha creat el portal web Tenim Drets, amb abundants recursos i informació sobre qüestions com ara com adreçar-nos a totes les administracions per ser atesos en català, com sol·licitar al nostre ajuntament rebre els rebuts en la nostra llengua, com fer inscripcions en registres públics, com canviar-nos el nom o cognoms, o com fer reclamacions si no ens atenen en la llengua oficial que triem.

En aquest sentit, la plataforma digital Tenim Drets no només simplifica i facilita el procés de posar una denúncia davant l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana, sinó que també permet a qualsevol ciutadà o ciutadana delegar en Acció Cultural la potestat per tramitar aquesta denúncia.

Esteve va recordar que l’oficialitat del valencià afecta totes les administracions públiques amb seu al nostre país i això inclou la de l’Estat i l’administració de Justícia i també que és perfectament legal referir-nos a la nostra llengua dient-li català i al nostre país dient-li País Valencià.

«Quan denunciem podem operar canvis en les normes socials, en les normes jurídiques i en la nostra vida. Podem trencar lleis no escrites que diuen que no poden fer-se en valencià documents oficials com les escriptures o els testaments. Estarem canviant la percepció que es té de la llengua, un pas imprescindible per canviar la llei», va concloure el cap del Servei de Política Lingüística de la UV.

«La gent denuncia molt poc. Costa moltíssim, encara que estem començant a veure una progressió significativa en el nombre de queixes i reclamacions», va assenyalar, per la seua banda la responsable de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana, Katia Uchán.

Uchán va explicar com funciona aquest servei institucional creat el 2017 per tal de defensar i protegir els nostres drets com a valencianoparlants, i es va referir també a les seues limitacions, entre elles, la falta de competència sancionadora. Durant 2017, l’Oficina de Drets Lingüístics va recollir i tramitar 87 incidències, 31 reclamacions, 53 suggeriments i 3 consultes. «Enguany, aquestes xifres són molt superiors», va dir Uchán, que va insistir en què «és realment important que les situacions de discriminació es visibilitzen. Cal evidenciar la vulneració dels nostres drets lingüístics, per això cal denunciar».

La professora de valencià i escriptora Mònica Richart va anar un dia al seu centre de salut perquè estava afònica, però la metgessa que la va atendre li va etzibar un «si quieres que te ayude, háblame en castellano». Richart va canviar de llengua, però va publicar un tuit on denunciava la situació i també va acudir a l’Oficina de Drets Lingüístics. «És una qüestió de drets humans», contava aquest dijous a l’Octubre CCC. «Si cedim, el valencià desapareixerà. Cal que les administracions es posen les piles en matèria de drets lingüístics. Necessitem la competència lingüística ja, també en l’àmbit sanitari», reclamava.

També l’actual cap de gabinet de la Conselleria de Transparència i responsable de comunicació d’Esquerra Unida, Aurora Mora, va explicar el seu cas, i com voler parlar valencià en una tasca de la ciutat de València li va costar, primer, insults de maleducada i després tota una campanya de linxament en Twitter, amb missatges d’assetjament i odi, fins i tot entre militants d’esquerres. Mora també va interposar una denúncia davant l’Oficina de Drets Lingüístics. «La resposta que et donen és molt limitada, però almenys et sents acompanyada. És un avanç, però cal seguir avançant molt més».

Acció Cultural del País Valencià