Més sobre el Federalisme

Article de Joaquim Meneu

per Joaquim Meneu

Cultura

| Carquinyol

España ha de ser una federación de pueblos libres y

autónomos, unidos por un ideal de emancipación común, o por el contrario, perecerá

devorada por el Estado unitario” F. Pi i Margall, 1877

 

A pocs polítics del “liberalisme” del segle XIX podem considerar-los exemplars. Un d´ells és l'autor de “Las Nacionalidades”, d'on estan extretes les línies precedents.

Al contrari del que pot semblar, el llibre de Pi i Margall no és un estudi ni una reivindicació de les nacionalitats en l'època que estaven eixint de la llarga letargia de l'edat moderna, sinó més bé unes propostes d'organització de les unitats polítiques a través del sistema federal. Ni catalans ni bascos havien afirmat la seua consciència nacional i sistematitzat les seues reivindicacions. No, Pi i Margall no era un nacionalista català, encara que tampoc no n'era hostil. El que volia era aprofundir en la democràcia, que els poders públics foren operatius de veritat i no l'origen del profit personal. I veia en el federalisme la millor eina.

En canvi per a molts el federalisme és hui en dia un instrument per a la destrucció d'un estat com el que tenim. Una afirmació que no se sosté ni per la teoria (Proudhon, Pi i Margall) ni per la pràctica (Amèrica del nord, Suïssa, Alemanya...).

Algú podrà pensar també que l'estat de les autonomies és pràcticament un estat federal. Això ens repeteixen alguns articulistes i tertulians per a completar el panorama de la confusió, per tal que tot continue igual de malament.

Res més lluny de la realitat. L'estat espanyol no ha deixat de ser mai unitari. Un estat unitari regional un poc més avançat que l'italià, del qual va prendre model. Una constitució, la del 78, redactada de manera que el poder central pot retirar quan vulga i com vulga els poders delegats en les perifèries i fer que siguen humiliades, com de fet està passant els últims anys. I si repassem les línies mestres de l'actuació i de les inhibicions del govern central podem concloure que els valencians acabarem devorats per l'estat unitari, com deia el polític de fa tants anys.

Moltes coses no es van fer bé en l'època de la transició política. Per molts motius es va consentir que la constitució es fera a la mida dels unitaristes i es va seguir la consigna de reclamar estatuts d'autonomia, que en la pràctica suposava que els governs regionals administrarien un poder atorgat per l'estat central, sense ser sobirans en res. Diferent hauria sigut si l'oposició en bloc haguera lluitat per la instauració d'un estat federal des del moment del trencament democràtic. Jo hauria preferit una consigna com Amnistia, llibertat, estat federal!, que també es podia corejar, però els precedents dels estatuts basc i català de la II República va pesar molt. Tampoc no van ajudar els comportaments dels partits més influents de Madrid i Catalunya, el PSUC sobretot.

És hora de revertir la situació, aprenent dels errors i veient clar l'horitzó. I com passa a Catalunya no es tracta només de donar resposta a unes aspiracions nacionals, també és una qüestió de democràcia i llibertats. I el federalisme hi té molt a dir.

Joaquim Meneu