Construir la Sostenibilitat, l’economia circular en la construcció a la Safor

per Tomàs Ferrandis

Territori

Els darrers mesos ha sorgit una veu crítica amb la forma com estan desenvolupant-se les obresa la Safor, sobretot les del sector públic, i que busca canviar la manera de fer. Construir la Sostenibilitat (CLS) no és cap plataforma ciutadana, sinó un grup de professionals de despatxos d’arquitectura, professors de la Universitat Politècnica de València,tècnics municipals d’Urbanisme i Gestió de Residus i l’exalcalde de Xeresa, promotor de la iniciativa. L’associació, que és la forma jurídica que han adoptat, tampoc no té per finalitat frenar o reivindicar canvis en projectes concrets, sinó simplement ajudar perquè s’assumisquen principis que ja venen establerts en la legislació, com la consideració de criteris ambientals en les adjudicacions d’obra,tal com preveu la Llei de Contractació del Sector Públic,i assumir els principis d’economia circular en la redacció i execució dels projectes, així comvaloritzar els enderrocs produint àrids reciclats i usar-los en les obres o actuacions de restauració ambiental per reduir les pedreres i els abocadors.

El foment dels àrids reciclats

Construir la Sostenibilitat ha iniciat la seua tasca portant als ajuntaments una primera moció de compromís per promoure l’ús dels àrids reciclats davant dels naturals provinents de pedrera. La moció, com bé s’exposa a l’argumentari, no aporta cap idea extravagant ni nova. De fet, els punts d’acord són res més que mesures previstes en el Programa de Prevenció del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana del 2014 i que ja es basaven en el RD 105/2008 sobre gestió de Residus de la Construcció i la Demolició (RCD), segons el qual s’han de valorar en els procediments de contractació el compromís ambiental i afavorir l’ús d’àrids reciclats.

La iniciativa va nàixer quan el juliol passat l’exalcalde de Xeresa va revisar una desena de Plecs de Prescripcions Tècniques d’obres municipals d’ajuntaments valencians i va observar que es requerien “saorra provinent de pedrera” o “arena natural” per al rebliment de rases o les bases de canalitzacions en obres del cicle integral de l’aigua o per anivellar terrenys. Tècnicament no hi havia cap raó per a aquestes restriccions; de fet, el Ministeri de Foments havia incorporat les instruccions en els seus documents tècnics per a l’ús d’estos materials fins i tot per a l’elaboració de formigó.

Poc a poc es va treballar l’aspecte de la conscienciació amb visites a alcaldies i tècnics municipals, amb ladifusió de notícies, articles i vídeos en les xarxes socials i en la premsa comarcal i, també, amb xarrades per aconseguir el compromís de tots els grups municipals de la comarca. En l’actualitat, la major part dels ajuntaments de la Safor-Valldigna han aprovat per unanimitat la moció proposada per CLS i es preveu que a finals de gener la pràctica totalitat de la comarca ho faça.

La valorització dels RCD

Si en l’economia circular l’ús de la matèria primera secundària és fonamental, la seua producció a partir dels residus és l’altra cara de la mateixa moneda. Per això, la gestió dels enderrocs basada en la valorització és l’altra batalla mampresa per Construir la Sostenibilitat. Tot i que la legislació espanyola i el mateix PIRCV indiquen clarament que el destí prioritari dels RCD han de ser les plantes de valorització per convertir-los en àrids i no als abocadors legals, la pràctica majoritària és dur-los barrejats a abocadors. Des de la plataforma s’alerta que l’objectiu que Europa va marcar era que al 2020 el 70% dels RCD es valoritzaren.

Per altra banda, la comoditat de l’abocador consisteix en el fet que no són tan exigents amb el gestor de transports i el constructor quant a la barreja de residus. Accepten al mateix preu un contenidor d’enderrocs inerts nets que un que continga mesclats plàstics, papers, fustes o els perillosos envasos de coles, epoxis, poliuretà o silicona,tot i que la llei els obliga a un tractament previ.

Des de Construir la Sostenibilitat s’ha elaborat un model d’ordenança municipal que ha sigut explicada a les alcaldies i que s’espera que progressivament es vaja aprovant per fomentar que en totes les obres –públiques i privades– els enderrocs acaben en una planta de valorització. De moment, el municipi de Palmera ha aprovat l’ordenança, que no és cap novetat a l’Estat espanyol, ja que en moltíssimes ciutats d’altres territoris està implantad.Al País Valencià, però, Palmera ha sigut la primera localitat a fer-ho. Altres ajuntaments, entre ells el de Gandia, han anunciat que estudiaran la implantació de la mesura.

Gestions exemplars

A banda d’aquestes campanyes,des de l’associació s’han fet altres gestions amb ajuntaments que han tingut ressò per ser exemplars. Amb l’alcaldia de la Font d’En Carròs van intervenir per aconseguir valoritzar 30.000 m3 de residus de la construcció d’un abocador incontrolat. Amb l’Ajuntament de Potrieses va aconseguir usar part de la grava obtinguda, previ anàlisi i certificat CE, per a fer el formigó d’un camí rural. Recentment, l’Ajuntament de Bellreguard ha atés els suggeriments de Construir la Sostenibilitat per incorporar un Estudi de Gestió de Residus exemplar en un projecte d’obra i s’està en contacte amb altres alcaldies per posar en marxa altres accions que, junt amb l’aprovació de l’ordenança de control dels residus de les obres, podran constituir-se en un referent de la gestió municipal.