Pere el Cerimoniós, el rei de la simbologia valenciana

per AulaCodi, David Garrido

Cultura

Pere el Cerimoniós, el rei de la simbologia valenciana
Pere el Cerimoniós, el rei de la simbologia valenciana

Pere III és un dels grans reis valencians, rei també de catalans estrictes, balears i aragonesos, i és conegut com "el Cerimoniós" o "el del Punyalet". Es tracta del rei que més petjada ha deixat en la simbologia valenciana, ja que, sense anar més lluny, l'escut de la Generalitat Valenciana duu les armes de Pere el Cerimoniós amb el drac alat a la cimera. Aquest drac alat el veiem també als armorials antics, al monestir de Poblet o, fins i tot, convertit en rat penat a l'escut de València. L’escut del cap i casal valencià, a més, conté dues lletres "L", per concessió del mateix Pere III a la ciutat, per ser dues vegades lleial al rei. A l'escut d'Oriola també apareix un oriol amb una espasa, també privilegi concedit pel rei Pere III per premiar la fidelitat oriolana. De manera que, com veiem, la marca de Pere III en la historiografia valenciana és extensa.

Era nét del rei Jaume II, besnét de Pere el Gran i rebesnét, doncs, de Jaume I. També va ser el rei que va pronunciar per primera vegada la frase "de Tarassona entro Salses e de Salses entro a Guardamar", una frase que encara hui dia no ha perdut vigència per a descriure el país. Però, a banda de ser el rei de l'actual País Valencià, de la Corona de catalans i aragonesos, també ho va ser del regne de Còrsega i Sardenya, títol que assolí el seu avi i que va materialitzar el seu pare. A més, va ser duc d'Atenes i de Neopàtria, és a dir, va dur la corona dels catalans i aragonesos a Grècia i ell, precisament, va ser el primer occidental que va elogiar l'Acròpolis d'Atenes, que considerava la "pus rica joia que al món sia".

Pere III, que Pere IV és una numeració inventada pels aragonesos al segle XVI i que, posteriorment, la historiografia castellana ha adoptat. Se'l coneix com “el Cerimoniós” pels seus hàbits cerimonials, o també “el del Punyalet”, perquè acostumava a dur sempre un punyalet a la cintura. Va nàixer a Balaguer el 2 de setembre de l'any 1319, amb la qual cosa en el 2019 ha fet 700 anys del naixement d'aquest monarca, efemèride que, estranyament, ha passat pràcticament desapercebuda, tot i ser un rei importantíssim, ja que al seu regnat va restar configurat, definitivament, el traçat geogràfic del Regne de València.

Era fill del rei Alfons III el Benigne i de Teresa d'Entença, comtessa d'Urgell i va començar a regnar l'any 1336 amb 16 anys, coronant-se ell mateix i marcant així el seu poder. Es tractava d'un rei que pensava en el país complet, de Salses a Guardamar i, fins i tot, de Fraga a Maó. És ell qui va reintegrar la Corona de Mallorca a la Corona Catalanoaragonesa, va organitzar l'estat de catalans i aragonesos de manera eficient, como demostra el naixement de les diputacions del general i la redacció de les Ordinacions per a la gestió de la seua casa.

Pere III va vèncer la rebel·lió nobiliària contra l'autoritat reial, va lluitar contra Gènova per l’hegemonia a la Mediterrània occidental, una guerra llarga que va començar el 1349 i no va acabar fins al 1378. A conseqüència d'aquesta conflicte, el 1354 Pere el Cerimoniós va entrar a la ciutat sarda de l’Alguer i la va repoblar amb gent dels Països Catalans. La Castella de Pere I “el Cruel” va agredir la Corona de catalans i aragonesos i Pere III va encapçalar la resistència. Va ser l’anomenada Guerra dels Dos Peres (1356-1369), en la qual restaren fixades, definitivament, les fronteres del Regne foral valencià. València va perdre Jumella, però va conservar Cabdet, població aquesta última que el Borbó Felip V va integrar a Castella després de la batalla d’Almansa (1707).

Pere III es va casar quatre vegades, amb Maria de Navarra, amb Elionor de Portugal, amb Elionor de Sicília (mare dels futurs rei Joan I i Martí I) i, per últim, amb l’empordanesa Sibil·la de Fortià, dama que va protagonitzar els deu anys finals de la vida d'aquest rei. Van ser deu anys intensos políticament, ja que Sibil·la de Fortià era una dona catalana de la baixa noblesa que va pugnar amb els barons de l’alta noblesa catalana i aragonesa.  Finalment, Pere III, el rei dels símbols valencians, va faltar a la ciutat de Barcelona el 5 de gener de l'any 1387. Si aneu al monestir de Poblet, que és on està soterrat amb la seua tercera esposa Elionor de Sicília, hi veureu el monument funerari que va manar construir. El panteó reial dels reis de catalans i aragonesos a Poblet va ser afavorit per ell, com a visualització de la superioritat del poder reial que ell sempre va propugnar.