L'enemic a casa

per AulaCodi, Àngela Vidal

Territori

El 1907 es va produir el primer plàstic sintètic, la baquelita. Açò va suposar el començament d'una indústria global del plàstic que ha anat augmentant exponencialment fins a l'actualitat, tot i que no va ser fins a la dècada dels anys 50 quan va començar a realitzar-se una producció massiva d'aquest material. De fet, el 1950 es van produir 2 milions de tones de plàstic mundialment, mentre que el 2015 se'n van produir 381 milions, és a dir, dues-centes vegades més.

El plàstic ens ha facilitat la vida en molts sentits, d'això no hi ha cap dubte. Els productes produïts amb plàstic tenen una sèrie de característiques que els fan idonis per a molts usos: són versàtils, pesen poc, el seu baix cost fa que siguen molt més assequibles per a la majoria de la població, també són resistents i impermeables i, a més, són compostos molt inerts químicament, és a dir, no reaccionen amb facilitat amb altres substàncies i això permet mantenir-ne la qualitat i la seguretat alimentaria.

Hui dia és pràcticament impossible dur una vida sense consumir plàstic diàriament. Però, fins a quin punt arriba la nostra dependència del plàstic? Quina és la necessitat real d'utilitzar-lo? Fem servir alguns d'aquests objectes de manera desmesurada i innecessària? El vertader problema el tenim en els productes de plàstic d'un sol ús, els quals fem servir durant unes hores –o fins i tot minuts– però que, no obstant això, romandran contaminant el medi ambient durant centenars o milers d'anys.

Però no només hauria de preocupar-nos la gran quantitat d'aquests residus que generem, sinó també que el reciclatge és molt escàs. Quan reciclem estem introduint aquestes deixalles dins d'una cadena controlada, de manera que en la majoria dels casos rebran una segona utilització. Des dels inicis de la seua producció només un 9% dels residus plàstics han sigut reciclats. Però, què ocorre amb el plàstic que no és reciclat? Un dels destins més probables són els abocadors, molts d'ells a l'aire lliure, i quan plou o fa vent és arrossegat dins la mar i dels oceans, transportat sobretot pels corrents fluvials. Es calcula que cada any uns 10 milions de tones de plàstic són abocades a la mar i s'estima que l'any 2050 hi haurà més kilograms de plàstic que de peix als mars i oceans.

Les estimacions de la quantitat de plàstic que entra als mars i oceans, però, sembla no coincidir amb la que realment es troba dins d'ells, que és menor. Per tant, on està tot aquest plàstic que falta en l'equació? Doncs va trencant-se en partícules més petites a causa de fenòmens fisicoquímics de degradació, es diposita al fons marí i és ingerit pels animals. Això té efectes encara desconeguts en la seua salut, però també en la nostra. A pesar d'això, hi ha una part d'organismes –que potser ens semblen invisibles– que poden jugar un paper molt important en la lluita contra els plàstics: els microorganismes. S'hi troben a tot arreu i colonitzen fins a l'últim racó de la Terra. Així, també són capaços de colonitzar i adaptar-se a viure sobre les deixalles plàstiques que aboquem al medi ambient.

Biosolucions

La biotecnologia és l'estudi, la modificació i la utilització d'organismes vius per a l'obtenció d'un benefici. Així, al Laboratori de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) es dediquen a la bioprospecció microbiana, o el que és el mateix, la recerca de microorganismes que, pel fet d'habitar un determinat ambient, poden tindre característiques o activitats que poden ser d'interés. Per tant, estudien les comunitats microbianes i busquen microorganismes que, pel fet d'estar adaptats a viure al plàstic, poden haver desenvolupat la capacitat de degradar-lo i així utilitzar-lo per a la bioremediació d'aquests ambients contaminats per plàstic.

Però, encara que la recerca científica dedique mitjans i esforços per trobar solucions a l'alt grau de contaminació ambiental que presenta el nostre planeta, tots aquests esforços no tenen sentit si no van acompanyats del compromís social de reduir i reciclar els residus plàstics. De res serveix buscar solucions a posteriori si no solucionem l'arrel del problema.