Les fosses de Paterna, una lluita incessant

per AulaCodi, Aràdia Ruiz

Societat

Les fosses de Paterna, una lluita incessant
Les fosses de Paterna, una lluita incessant

La República Espanyola i el seu govern elegit democràticament a les urnes va patir un colp d’Estat el juliol de 1936 que va iniciar una guerra de tres anys, fins al 1939. Guerra que els colpistes van guanyar atenent el suport que van tenir per part de Hitler i Mussolini. La repressió dels guanyadors davant els defensors de la democràcia una vegada finalitzada la guerra fou implacable. Va consistir a eliminar de forma sistemàtica tota persona que els colpistes consideraren enemiga del règim. La dictadura va tendir a centralitzar els afusellaments en el mateix lloc. En el cas de València fou a Paterna.

A tan sols 500 metres del cementeri de Paterna hi ha un llarg mur on encara podem distingir les marques dels impactes de milers de bales. A aquest mur, de més de 100 metres de llarg, se l’anomena popularment el “paredón de España”, ja que hi van ser assassinades persones de diferents indrets de l’Estat. Ja morts, eren traslladats en carretons al cementeri de Paterna, on eren llençats a fosses comunes –algunes de més de 6 metres de profunditat– que havien excavat prèviament.

En total hi ha 2238 persones afusellades i enterrades entre calç viva en vora 100 fosses comunes. Més del 80% de les execucions van ser entre 1939 i 1940, malgrat hi ha afusellaments fins l’any 1956. En un mateix dia podien arribar a afusellar més de 50 persones. Però no va ser fins la primavera de 2017 –80 anys després– quan, per primera vegada, amb diners de la Diputació de València i seguint una metodologia científica, es van iniciar les excavacions per a recuperar els cossos i poder donar-los una sepultura digna.

Justícia

Els equips i familiars que han treballat en totes i cadascuna de les fosses han posat immediatament en coneixement de les autoritats judicials les troballes que s’han anat produint, seguint el que dicta l’article 13 de la Llei 52/2007 de Memòria Històrica. En cada cas s’ha fet una compareixença al jutjat per a informar de l’aparició de restes humanes amb impactes de projectil i signes de violència amb l’objectiu de reclamar totes les accions civils i penals que pogueren correspondre.

Però els jutjats, fins hui dia, sempre han arxivat les causes sense iniciar cap tipus d’investigació. Les raons que al·leguen per a l’arxivament són que les restes òssies tenen més de 20 anys i 1 dia i, per tant, segons el nostre Codi Penal quedaria prescrit el delicte, però respecte al cas concret de les desaparicions forçoses cal recordar que –com assenyala la Declaració contra les Desaparicions Forçoses– estes són un delicte continuat i constitueixen una vulneració permanent dels Drets Humans, i el temps de preinscripció començaria a contar des del moment en què apareixen les restes humanes. De nou la judicatura espanyola interpreta aquests crims obviant el Dret Internacional al qual el nostre ordenament està sotmès.

Atenent a aquesta resposta judicial, les víctimes de la dictadura franquista s’han vist obligades a acudir a la justícia fora de les seues fronteres. Ens referim, en concret, al procediment judicial obert a l'Argentina l’any 2010 sobre els crims de Dret Internacional comesos durant la Guerra Civil i el Franquisme. L’únic lloc del món on actualment s’està intentant donar llum a aquests crims. Per açò, el desembre del 2018 els familiars de les fosses de Paterna es van veure obligats a unir-se a la querella argentina amb 560 denúncies que van presentar a l’embaixada argentina a la ciutat de Madrid.

Malgrat els esforços de la jutgessa argentina Maria Servini per poder instruir aquests crims, l’Estat espanyol no ho està posant fàcil, ja que mai ha permés que s’extradite a Argentina cap de les persones investigades. I tampoc permet jutjar-les a Espanya. Aquest bloqueig vulnera el dret fonamental d’accés a la tutela judicial efectiva, i el principi del Dret Internacional; “extraditar o jutjar”.

Quan hi ha hagut un període en què l’Estat ha actuat com un ens enfocat a la violació sistemàtica de Drets Humans, com fou el període franquista, automàticament la societat es divorcia de l’Estat. I sols a través de la restauració de la Justícia es pot restablir la reconciliació i les garanties de no repetició.