La vida als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf

per Gemma Blanes Navío

Societat

Biblioteca Bubisher (Smara)
Biblioteca Bubisher (Smara)

He tingut l'oportunitat de visitar els campaments de refugiats sahrauís a Tindouf en aquesta alba de 2020 i em veig en la necessitat de transmetre la part divulgativa apresa del poble sahrauí quant a la seva reinvenció i capacitat de sobreviure territorialment i històricament. La primera part la prenc de l'organitzadora del viatge, membre de CEAS i de l'Associació Anas de Navarra, Carol García, i la segona, del meu recorregut pels llocs que vam visitar. Deixe sense exposar la part familiar viscuda amb la meua família sahrauí.

Organització administrativa

Els campaments estan dividits en cinc districtes o wilaies que tenen els noms de les ciutats més importants del Sàhara Occidental: Al-Aaiun, la capital; Smara, la ciutat sagrada; Dajla, la ciutat portuària més important, i Auserd, una petita ciutat de l'interior. La distància entre elles és d’entre 20 i 60 km, excepte Dajla, que es troba a uns 200 km de la resta d’indrets. Ara també hi ha Bojador, l’antic 27 de Febrer.

Aquests es troben al sud i sud-est de Tindouf, en una extensió de territori administrada en la pràctica per la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica). Cada wilaia, encapçalada per un governador, es divideix en 6 o 7 pobles que s'anomenen daira. Les daira se situen a una distància d’entre 2 i 4 km entre elles, apleguen una població d'entre 5 i 7 mil persones i es divideixen en quatre barris on s'alineen les botigues numerades, amb un responsable a cada barri i cada grup de botigues. Al centre es troba la construcció que alberga les activitats de la daira i el dispensari mèdic.

En l'actualitat, hi ha una altra wilaia, Bojador, que antigament era un assentament anomenat 27 de Febrer, on hi havia l'escola de dones. Com que ha crescut tant i a hores d'ara és considerada una altra wilaia, li han canviat el nom, i ha esdevingut així oficialment una wilaia més, amb les seues daira (Lamsid, 27 Febrer, etc.).

Als campaments hi ha també dos hospitals generals, dues escoles d’internats (el 12 d'Octubre i el 9 de Juny) i un complex avícola i agrícola. Al voltant del pou central de Rabuni se situa el complex administratiu central. Cada wilaia, a més, té un hospital regional, un centre de salut (dispensari) per a cada daira, una escola regional, una guarderia per daira i un petit hort. La comunicació entre wilaia i daira la constituïen pistes i camins, però, en l'actualitat, gràcies a diversos projectes, cada wilaia està unida a l'altra per carretera. Hi ha també un aeroport militar a Tindouf.

Els habitatges dels campaments estan constituïts per tendes de campanya proporcionades per l'ACNUR. A cada botiga de lona (haima, geton), que constitueix l'habitatge familiar, se li afegeix freqüentment una reduïda construcció de tova que fa les funcions de cuina, safareig i lavabo. Cada vegada hi ha menys haima, i més botigues de tova, i a causa del canvi climàtic, s'estan fent més cases amb ciment perquè no caiguen cada vegada que plou, encara que això no agrada als sahrauís, ja que això els fa perdre la perspectiva de «provisionalitat» que arrosseguen des de fa 44 anys.

Des del punt de vista organitzatiu, tot adult que viu als campaments ha de pertànyer a un dels cinc comitès existents en cada daira: el comitè de Salut, el d'Educació, el de Subministraments, el de Desenvolupament Econòmic (Producció), el de Justícia i el d'Afers Socials

Els comitès regulen totes les activitats dels campaments. La direcció dels campaments és en mans de les dones, ja que els comitès i subcomitès són dirigits sempre per dones en totes les daira. La dona sahrauí rep fins i tot instrucció militar, encara que no pertany a l'exèrcit, excepte en alguns casos.

Organització política

La República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) va crear ministeris per tal d'administrar els campaments. Actualment n’hi ha els de Transport, Desenvolupament, Salut, Educació, Justícia, Comerç, Exteriors, Interior i Defensa, encarregats de tractar qualsevol aspecte de la vida diària en els campaments.

https://lh4.googleusercontent.com/cLx1qRPh3ZyFnJ2FbxMArH39PfyeRhVvZlXiH8sdlCV25pXFuRH9H1RIESmOvoMU3nSssjqs4QeAoni2uw3bX5CF4uzFnr_-aWYQ0jxq2r1Jn-xt1IqRjIarlBGuwtXMzMH8VRWP

En l'àmbit de les daira hi ha els Consells Populars, encarregats de l'administració de la daira, mentre que en el de les wilaia hi ha un altre Consell Popular format pels presidents dels consells de daira, els directors dels departaments especialitzats en salut, educació, subministraments, producció, justícia i afers socials (nomenats per cada ministeri), i el governador (wali) nomenat pel ministre d'Interior.

La població

La Mitja Lluna Roja algerià estima en unes 200.000 les persones que viuen en els campaments, que juntament amb les persones nòmades eleva a 240.000 els refugiats sahrauís en territori algerià.

Els campaments estan habitats majoritàriament per dones, nens i ancians, ja que els homes es troben o mobilitzats en zones alliberades o estudiant a l'estranger. Els combatents tornen a casa 15 dies cada dos o tres mesos, i cada sis mesos si estan estudiant. El nucli familiar es troba, doncs, molt dispers.

El dels sahrauís és un poble que dona especial importància a la formació de les dones. Aprenen, per exemple, diversos aspectes sobre agricultura i producció, i prenen al seu càrrec la pràctica totalitat de la vida social i econòmica dels campaments, i han recuperat així el paper preponderant que ostentaven en la societat nòmada. Moltes d’aquestes dones han estat preparades per ser auxiliars d'infermeres i ajudar en els dispensaris, i un nombre important d'altres dones està especialitzant-se en aquest àmbit a l'estranger.

Educació

En deu anys s'ha passat d'una taxa d'analfabetisme d'un 73% a la total escolarització de la població d’entre 3 i 16 anys. Per a una població de 200.000 refugiats, en l'actualitat hi trobem 5.500 titulats superiors, 7.500 titulats de Formació Professional, 6.000 estudiants a l'estranger, 25.000 alumnes d'ensenyament primari i secundari i 15.000 alumnes a preescolar.

Pel que fa a l'estructura educativa, en cada daira hi ha guarderies (per a nens de 3 a 6 anys); en cada província, escoles primàries (per a xiquets i xiquetes de 7-13 anys), i per a l'educació secundària han construït internats. Per a estudis superiors, estats com Algèria o Cuba acullen estudiants sahrauís, ja que depenen dels convenis internacionals. També hi ha educació especial per a joves disminuïts físics (provocats, entre d’altres, per bombardejos i poliomielitis) en règim d'internat. Hi al seu torn l'escola 27 de Febrer per a la formació femenina, ja que com hem vist són les dones les que gestionen els campaments. En cada wilaia hi ha també un centre d'educació especial, i en algunes d’elles, escoles per a sords.

 

El sistema sanitari 

En l'actualitat l'estructura sanitària consta del Comitè de Salut, que té tres funcions principals: la vigilància maternoinfantil, la prevenció de la higiene ambiental i els treballs dependents del dispensari. A més, també compta amb dispensaris. De fet, n’hi ha un a cada daira i a cada internat. Es componen d'una sala d'espera, una sala de consulta i un magatzem de farmàcia. No tenen mitjans de diagnòstic i disposen d'escasses medecines. És el punt de contacte entre les tasques de prevenció, formació dels comitès i la resta de l'estructura sanitària.

Pel que fa als hospitals, n’hi ha un en cada wilaia i s'organitzen en tres unitats: medicina general, pediatria i ginecologia-obstetrícia. Tenen una capacitat d'entre 30 i 50 llits, amb serveis de radiologia, laboratori i sala de parts (parts simples). Algun vehicle realitza les funcions d'ambulància per derivar pacients a l'hospital nacional. El subministrament de la farmàcia depèn del suport internacional. De vegades algun especialista de l'hospital nacional realitza visites als hospitals de les wilaia.

També, però, compten amb hospitals nacionals, com el Màrtir Bachir Salah, coordinat amb els de les wilaia. Es troba a 10 km de les wilaia d’Aaiun, Auserd i Smara. Disposa de serveis de pediatria, medicina general, ginecologia-obstetrícia i un pavelló de cirurgia. L'hospital militar Bal-la, des de l'alto el foc de 1991, es va posar a disposició de la població civil. Les especialitats més importants que atén són la traumatologia i la rehabilitació. Sovint les seues instal·lacions quirúrgiques són utilitzades per delegacions estrangeres per realitzar programes de cirurgia.

Tamé hi ha una escola d'infermeria que depén de l'Hospital Nacional i una escola per a auxiliars d'infermeria vinculada a l'escola de dones 27 de Febrer. En general la formació de personal d'infermeria pateix de carència de qualitat i els seus resultats no són equiparables als dels països occidentals. En els últims anys, infermeres formades a Cuba s'han incorporat a la feina dels campaments.

El Ministeri de Salut és el punt més elevat de la piràmide. Les seues funcions principals són la planificació i el control de l'activitat i estructura sanitària en els seus diversos nivells. Està dividit en cinc direccions generals: prevenció, assistència, administració, evacuació i cooperació. 

https://lh4.googleusercontent.com/6cLP4FqLTE0DuqUCwQehiSaRwaSDPemAqJtMqU9S1ByLU3KTNCBepqJXfrS_ceVX7n6N9uJkxv9gVuK0VH_IgrrdRYcqn7FhJmHEu7JAIeXOD4Ui-KgrZzuxvga-oNICa-H6BNZl

I també hi ha La Mitja Lluna Roja, l'ONG local (contrapart local) encarregada de recollir i coordinar l'ajuda humanitària que és destinada des de l'exterior als campaments i que té a veure amb les necessitats bàsiques. Organitza i canalitza la cooperació i ajuda internacional. Això implica la recepció, control i la distribució, així com l'elaboració de projectes, en funció de les necessitats dels refugiats i el seu seguiment. També s'ocupa d'atendre situacions d'emergència com inundacions, epidèmies, sequeres... Es coordina directament amb el Ministeri de Sanitat, la Mitja Lluna Roja Algerià i la Creu Roja Internacional i està representada a les institucions nacionals com hospitals i escoles.

Pel que fa a l'estat de salut de la població, cal dir que moltes sahrauís tenen els seus fills en la pròpia haima, ajudades per llevadores expertes. Això és degut també a l'escassedat de mitjans de transport per al trasllat a l'hospital. La taxa de mortalitat ha estat històricament molt alta, especialment entre els nens. Però gràcies al fort avanç en higiene, el poble sahrauí ha estat capaç d'evitar epidèmies i controlar la taxa de mortalitat infantil. Les principals causes de la mortalitat en aquest sector de la població són la prematuritat, les distòcies en el part, les infeccions respiratòries i les diarrees. A més, hi han estat descrites epidèmies de xarampió.

Els principals problemes a què han de fer front els sahrauís són la malnutrició maternoinfantil, l’alta prevalença d'anèmies ferropèniques en dones embarassades, les males condicions d'atenció en el part i les dificultats per mantenir la cadena de fred i conservar les vacunes. Com a resultat de la política portada a terme en l'alimentació infantil, han minvat molt els casos de malnutrició infantil i pràcticament ja només n’hi ha casos aïllats. A l'Hospital Nacional els ingressos més freqüents són deguts a patologies de tipus respiratori, quirúrgic o abdominal, però el percentatge més elevat d'ingressos correspon a dones amb parts complicats i nens amb diarrees greus o severes deshidratacions.

Condicions de vida

Encara que siga un poble de refugiats en el desert, l'organització en forma d'Estat ha fet que les condicions de vida siguen "acceptables" gràcies a aquesta organització, al sentiment de comunitat i per descomptat a l'ajuda humanitària internacional. Pel que fa a l'alimentació, encara que l'organització de l'Estat està orientada a un cert autoabastiment, això és inviable en un entorn tan hostil com el desert, de manera que l'alimentació depén en gran mesura d'organismes internacionals, que proveeixen principalment aliments de llarga durada.

A cada daira hi ha Comitès de Subministrament d'aliments. Cada família rep al mes una quantitat d'aliments bàsics en funció del nombre d’integrants (sucre, te, farina, arròs, llentilles, llet en pols...). El repartiment és realitzat per la gent gran i les dones caps de el Comitè de Subministraments de cada daira. La Mitja Lluna Roja sahrauí organitza i canalitza tota l'ajuda internacional provinent del Programa Alimentari Mundial, UE, ACNUR i altres ONG. Recentment hem sabut que l'ajuda internacional ha minvat un 65%.

https://lh6.googleusercontent.com/iAwBYe76Y1lidY82H_hOeH2A8K6bzxGjkzIC7pNanOSK0q965sAnBYVfr7ebXWfhs4uvTzGc0aduaZkaPX3FzW9hn_vQbJK9r7BkRJg5DxBzRp2yx2x9oWAGsyNJk22EzXpJdJUq
Hivernacle on els resposables de l'hort urbà cultiven el blat.

Per dia, cada persona té accés a 300 grams de farina, 50 de civada, 50 de llegums secs, 30 de llet, 20 de pastes i 7 de te, mentre que la població infantil té 200 grams de llet i 50 de cereals. Atès que aquesta dieta és insuficient, és fonamental l'ajuda de les ONG i de tota la societat. Els refugiats també consumeixen productes com llet de cabra, munyida per ells, carn de cabra i camell, i disposen d'una granja avícola que subministra ous i carn de pollastre.

L'aigua potable arriba cada cert temps en camions cisterna que omplin els dipòsits que hi ha repartits pels campaments, i les dones transporten l'aigua des dels camions fins a les seues cases. Hom disposa d'aigua de pou i també d'aigua mineral embotellada procedent de la ciutat de Tindouf que utilitzen principalment per alimentar els nadons, i per a les visites de les seues famílies de l’estat espanyol. No hi ha aigua corrent.

La font d'energia per antonomàsia és la solar. Algunes famílies tenen plaques (regal en molts casos de famílies espanyoles) que recullen l’energia solar que després utilitzen per il·luminar les seues cases i per a altres necessitats. Ara hi ha llum a Bojador, i recentment a Auserd, la wilaia de Dajla i Smara. Només en falta a Aaiun.

Els sistemes de comunicació amb què compten són la ràdio, però per a la instal·lació s'ha de sol·licitar autorització, i la telefonia, que va millorant i ja funciona en tots els campaments. A més a més, hi ha telèfons públics a Tindouf (els no sahrauís no podem accedir a la ciutat).

Costums socials

Des del punt de vista social, es tendeix a l'emancipació de la dona i a la seua plena participació social. L'ensenyament i la sanitat són gratuïts i l'estat garanteix la protecció i la seguretat de tots els ciutadans.

La religió pròpia és la islàmica, tot i que veient els preceptes de govern, s’hi combina la tradició islàmica amb els corrents moderns del món àrab progressista. Això es fonamenta en la igualtat de totes les persones davant la llei. La dones porten vel que els cobreix el cap, però amb la cara al descobert. Cal intentar no anar molt "destapat", sobretot les dones, perquè encara que no te’n dirien res, no és ben vist, i som els seus convidats. Allà les dones que fumen, ho fan d'amagat. No diem que no fumeu, però sí que intenteu fer-ho quan no hi siga el cap de família o algun major, atès el respecte que se'ls té.

https://lh5.googleusercontent.com/DMoKtKI9ceFyWFh-RhFfaPsjYY293vzMfPyjlOohKt7XwUgXnWLKuMW-81hkwj0sRxqHlazEqiiyPyeh3b9rzpuyfhAavtSdqSzPA4SMdB-YA-iJ4sbVQlBF_iJ1yIKLNlUFyjM2

Pel que fa al naixement, la majoria de les vegades es produeix en les haima assistits per llevadores. Al cap de set dies d’un naixement hom celebra una festa i al nen o nena se li posa un nom a l'atzar d'entre els que tenen els familiars. Per a això l'àvia subjecta uns palets amb els noms i la mare escull a l'atzar.

Pel que fa a el matrimoni, no hi ha els matrimonis pactats per les famílies, sinó que la unió de dues persones és lliure, i la família ha d'acceptar-la. Tradicionalment una festa de noces dura 3-4 dies, i se celebra en una haima. Avui dia, i per no crear greuges comparatius, només es permet un dia de festa. Hi assisteixen els dos cònjuges i s’hi llegeix l'Alcorà. Durant els 3-4 dies es fan diferents celebracions i jocs entre els convidats. La festa acaba amb la preparació de la botiga del nou matrimoni, proporcionada per un dels comitès de la daira. Es pot demanar el divorci. La poligàmia és autoritzada però és poc comuna. Si teniu oportunitat d'anar a unes noces, aneu-hi. No cal invitació i els amfitrions estaran encantats amb la vostra presència. És un acte popular, i tota la daira sap si hi haurà alguna celebració.

Pel que fa a les defuncions, s’hi segueix la Llei Islàmica. El cadàver és despullat, rentat, perfumat i embolicat amb un mocador. Per enterrar-lo se’l col·loca recolzat sobre el costat dret i mirant a la Meca. Al cementiri, sobre el lloc de l'enterrament es col·loquen pedres, que normalment són dues a la sepultura de l'home i tres a la de les dones.

L'hospitalitat. Aquesta tradicional virtut àrab es mostra en nombrosos costums sahrauís. La dona ha de cuinar sempre racions de mes, per si presentés a qualsevol hora un veí o amic a qui calgués donar de menjar. La preparació del te segueix un ritual molt característic i és imprescindible respectar-lo. Es fa en tres rondes, amb el primer got amarg com la vida, el segon dolç com l'amor i el tercer suau com la mort.

Taller Textilería, una de les associacions de dones del Sàhara.

El ritu del te disposa del seu llenguatge particular. Per exemple, quan una persona dona el got amb un discret gir del palmell de la mà, expressa atracció envers la persona a qui l’ofereix. Els encanta que intentes aprendre a fer aquesta cerimònia del te.

Si no us agrada el te (primer cal tastar-lo perquè no té res a veure amb les infusions que aquí bevem), feu-ho saber amb respecte, perquè moltes vegades el prepararan només per a tu. És una manera de ser hospitalaris. Les persones que tinguen diabetis han d’avisar-perquè us puguen fer el te sense sucre, perquè els que ells prenen normalment és molt dolç. El te conté molta teïna (més estimulant que la cafeïna), i si en preneu molts, no podreu dormir. Diuen que lleva la fam, i que prevé diversos tipus de càncer.

És una obligació la visita diària als veïns i familiars més propers, si estan malalts o necessiten ajuda. L'activitat d'una dona en un dia normal comença amb les pregàries i tot seguit pasta el pa o prepara el te. Els nens menors de dotze anys assisteixen a les classes a l'escola i els grans en alguns dels internats.

Moltes de les dones surten de les haima alhora que els nens i es dirigeixen a les moltes tasques que se'ls té assignades: llars d'infants, escoles, dispensaris, treball en els comitès, etc. A la tornada s'ocupen de la preparació del menjar. El ròssec d'aigua per a usos domèstics és una altra de les tasques assignades a les dones. L'aigua és transportada en bidons fins a la haima. En general, els campaments són gestionats per les dones.

Mentre les famílies provinents de l’estat espanyol es troben en els campaments, ni la família ni el nen a qui aneu a visitar compliran amb les seues tasques. És possible que no vegeu el pare de la família perquè potser és al Front.

Associacions i entitats 

Durant l'estada en els campaments, vam tindre l'oportunitat de conèixer diferents associacions o entitats com Afapredesa (Rabouni), l'Associació de Familiars Presos i Desapareguts Sahrauís, que dona resposta a la violació dels drets humans, a la incapacitat de defensa dels desapareguts i torturats i a la repressió del Marroc contra els presos sahrauís. Ens atèn Abdeslam Omar, actual president de l’organització, qui ens informa que avui dia hi ha 56 presos polítics sahrauís en presons marroquines, on la pena és des de 20 anys fins a cadena perpètua. Reben pallisses i hi violen els seus drets a la salut, l’educació, la comunicació amb familiars, etc. A més, també hi ha 16 assassinats sahrauís pel Govern del Marroc i 162 persones que el Govern del Marroc ha vetat perquè no puguen veure el que realment passa al Sàhara ocupat.

https://lh3.googleusercontent.com/Ug7GeRnAcNOuQ6dzLcddPDeEJesn-AO0Y9XfhO96yc70zvHtiS_uVpMTeVQ8h2uuH-qOQK_XkPVhEc5VC4hXN0BEoEZSPMUxyx6zY2dmFExev60miBpBZI7CFnvkoVXqqOtc0_8c
"Auto Genocidio Sahrauí",  pintura en relleu del genocidi.

Entre altres coses, exigeix al Govern Marroquí l'alliberament dels presos i segrestats saharauís. Malgrat tot, ningú parla d'això perquè xoca contra els interessos econòmics dels països que es nodreixen del sofriment del poble sahraui. Espanya i França són els estats que més se’n beneficien, tenen la majoria de fàbriques on s'exploten les riqueses de la terra d’on van ser expulsats els sahrauís (peix, sal, mines, sorra...), per això callen davant la situació d’injustícia i miren cap un altre costat. El 2015 el Govern Espanyol plantejà el tema del genocidi al poble sahrauí, però no passa als fets per combatre i erradicar aquesta situació. Espanya encara continua traint el poble sahrauí, tot pels seus interessos econòmics.

També es parla de les víctimes mortals de les mines antipersona, enterrades en fosses comunes molt a prop i fins i tot sota el Mur de la Vergonya. L'objectiu principal d'aquesta organització és desenterrar i trobar els cossos de les fosses comunes, però el Marroc no permet que s’hi treballe. La Creu Roja està establerta en 80 estats, però no en el territori ocupat. Se li demana ajuda, però no tenen el seu suport per excavar les fosses comuns. Per què aquests òrgans creats per ajudar i proporcionar els drets humans no ajuden els que els necessiten? Perquè estan venuts, i igual que els governs, la CR també mira cap un altre costat.

https://lh6.googleusercontent.com/n9PEFCOY2fFbr2BVofAGSEzkTZVS1Ow9nr12YiyVDZP-hL0nbCC_g5gKxo0R2BFQoXRec-dXMYfZhHZej097hKSUjl1FlO8H4V5gjEfF9rgbl3dbtTfPOOo2O44-gsFOd8n-4NVZ
Leyenda

També a Rabouni vam poder visitar el Museu Nacional de la Resistència. Aquest museu conserva documentació i objectes de la guerra entre el Marroc i el Sàhara Occidental. Entre altres coses, recull dades d'altres països que van intentar aprofitar els recursos del Sàhara, informes policials sobre l'alliberament del Sàhara en contra d'Espanya, el ocument de la preparació de la invasió marroquina al Sàhara Occidental (1974-1975), certificats de lliurament dels presoners militars marroquins a la CRI, l'himne del poble sahrauí (La llengua de foc i ferro), el manifest polític de l'Estatut del Front Polisari (10 maig del 1973), la primera operació de l'FP (20 maig del 1973), l'acord tripartit entre Espanya, el Marroc i Mauritània (14 novembre del 1975), la Marxa verda (1975) i l'alto el foc (1991).

El Museu es divideix en sales que estan organitzades cronològicament. Hi ha una sala on s’homenatja el fundador del Front Polisari i primer president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), El wali Mustafa Sayed.

https://lh3.googleusercontent.com/BO6Vbh9rjXGA27Ke2GbX9Mbsng7OebHKATygoRDgRqCRl73d23-VgUgHYzDK6n7z0t2fgifha1XiuP-9FKo1D7OCOJXD5PgQDIJuMJIpJfyTQniEh33ECwgSf3ffJxX84HuAlQ8m

Una altra sala mostra tots els documents que el poble sahrauí ha elaborat al llarg de la història, perquè el Marroc volia fer desaparèixer tot el que està relacionat amb la cultura sahrauí. Així es conserven en aquest museu per combatre-hi a força de memòria històrica.

També mostren fotos de capturats marroquins i mauritans que convivien amb el poble saharauí, que després de l'alto el foc, tenien intenció d’alliberar. Ni els presoners ni el Marroc van voler-ne la tornada. Els presoners no volien tornar i el Marroc no reconeixia que hi havia hagut cap guerra amb el poble sahrauí.

En una altra sala es mostren armes marroquines que capturaren els saharauís. Es van adonar que aquestes armes van ser fabricades en altres països i que van ser proporcionades al Marroc. Es van trobar armes de Rússia, els EUA, França, Anglaterra, Bèlgica, Espanya, Alemanya i Àustria.

https://lh6.googleusercontent.com/1i8gbqteFnqEby-mQsWWj_StqE4NNOEDNjNkrGOXNYenwAyTnFoc_OVBD233HhUmgtigF7LDFnKrP9R10CARCCRPb7f1IpZPot3fRgSwrmXil9rHU0JERwBmoHl0Y2xIjJh-Wvio

El mur marroquí va ser construït entre l’agost de 1980 i l’abril de 1987 per l'exèrcit marroquí en sis etapes i ideat i planificat per un grup d'estrategues militars israelians. Té 2.720 km de llarg i està protegit per 150.000 soldats marroquins que compten amb carros de combat, artilleria i avions, 240 bateries d'artilleria pesada, més de 20 km de filferrades i 7.000.000 km de mines sembrades en paral·lel al mur sobre una zona d’uns 2 km d’ample. Al Marroc li costa mantenir aquest mur 4.000.000 de dòlars al dia.

https://lh6.googleusercontent.com/B4CQv7U819PDqUKikx_dT6nZpAxmcOHhqlKhE5D9TpX7GRpgLCmq4rtfzPbgEWSvQ1NhPGvV_oDQVAeYwXAWzMhhD3eT0GaZoWSddvgTFVtec_uz7Yd3zLmXPumR8G-5lMpjgNMt

ASAVIM (Rabouni), és l'Associació Sahrauí de Víctimes de Mines. Els seus treballs són tenir un cens de totes les víctimes de mines, saber on han esclatat, ajudar les víctimes, proporcionar microcrèdits a famílies (per a comerç, bestiar, horts, etc.), organitzar tallers i xerrades on informen sobre la situació de les víctimes i famílies i treballar en un hospital només per a víctimes de mines, a Rabouni. L'hospital es diu Njaila Martir Chrief.

https://lh6.googleusercontent.com/_5q0NKOA3eVzyFEsSkH9cBN-PgeODwdMyqC2p9nyxefh5RbaQpNoO40GyakCJmzkK59NhXd6hmjWH5oNtbM0OuWP91hxPCQ2vNFL86Mxx7OKhcixdkLON3KavhhADKSpNQ2BnosG

https://lh3.googleusercontent.com/TCGQdnFUjm1apv_-iy21eZdm4YClC46OfiSRBbGDtTTfAoJonecpLrhVLeJGzHguqxbhtK8-zde1V0M2SX5LOWTZJWDZVt3un8BrbQETpKeO5O_By3NqQz5qcmSa5cQg-iC1FyLq

A pesar dels tractats d'Ottawa i d'Oslo, el Marroc segueix usant mines terrestres i bombes de dispersió sense explotar que contaminen terres fèrtils, llogarets, pous d'aigua, camins, zones de pastures... i que causen milers de víctimes civils sahrauís.

https://lh5.googleusercontent.com/4oUjoStiLwEidX1_19e902CgLKbUVk1FyNfleLDc-cmiTus4RdbTKR3vgdKv2YospMc7xwePjVCet5PJzqAc7qLRASD3dNi1N8dC_jVHT5114clEIjy-5QE-fEBTYbBGbqMC4ZE7
Fotos de víctimes de les mines.
https://lh6.googleusercontent.com/jgRuI1vtSBPuvNsy096mN07wnbnE0tqfBlTGjeWEHAqb_n99vFKBNYDCUJdHCjnAwqHTtpEbiKehI2F_XgNL2gC4937GLRHhRjzdxPr3wMoBxR-M63zewv56EfBzCUkIqUZ_r_BH
Fotos de víctimes de les mines.

La Biblioteca Bubisher (Smara) és un indret especialment encomiable. El bubisher és un ocell el nom del qual significa bones notícies. Al principi aquest projecte era un camió que transportava llibres i que recorria totes les wilaia, perquè tots i totes els i xiquets i xiquetes pogueren agafar llibres per llegir. Ara gairebé totes les wilaia tenen una biblioteca Bubisher. És un projecte preciós. L'educació és l'arma més poderosa que es pot utilitzar per canviar el món.

https://lh4.googleusercontent.com/QE5Tw7QzhwgwKw0fqC7BgNU-wNjxXQ_qm-jWc6NY04c4ec1rYaPb2KwfVa5q4Sh_b-rtWBm1Wf7OtGNI9qBwyhWu-_zTQ82EA-DTK11PF0QN9DmW-3XmWckBc3ptBuOdUoQFeRqj

L'Ajuntament el trobem a Smara i Daira Hausa. Allà ens rep el nou alcalde d'aquesta Daira, Abdalai Mahfod Agmedseli, també la directora de la cooperativa de dones i la presidenta d'un dels barris de Smara.

Fa pocs dies van venir de la reunió que es va fer al Congrés. Ens conta el president les vivències i impressions que hi van tenir, la primera de les quals és la de la unitat i esperança del poble sahrauí.

S’hi van transmetre tres missatges importants al respecte: el suport de França al Marroc, la fredor de l'ONU amb la causa sahrauí i les traïcions de govern espanyol al poble sahrauí. A més, ens conta que treballaran la seua reorganització i ens agraeix, a les famílies de l’estat espanyol, el seu suport incondicional al poble sahrauí.

El Front Polisari té un nou estatut. Adoptarà una altra actitud en les relacions amb l'ONU. No toleraran més fredor i el poble sahrauí es guanyarà el respecte. El poble sahrauí vol ser pacífic, però davant la passivitat de l'ONU i altres organismes volen passar a l'acció, a la guerra.

A l'edifici consistorial tenen un espai per al cens de la població, un altre espai dedicat als joves estudiants, una oficina per cada barri de Smara, un altre espai per a la Mitja Lluna Roja.

https://lh6.googleusercontent.com/CSvCoRUSFBv8rZxVHepWtLtQVWA5Ni7RztjQBJD-gnimS07Xc1rLEGfw87rK8fImpXkRsRffrPlI7Be9nfQMghVd6asllMpuzg7oJq6WkpzSTJAi-9scbchBcRsxndA9hLuDjBnF
L'Ajuntament de Smara i Daira Hausa.


També a Smara i Daira Hausa trobem el dispensari, on ens rep la directora, que ens comenta que hi treballen 5 infermeres i una matrona. Aquest dispensari està pensat per a primers auxilis i disposa de consulta i sala de cures; farmàcia, els medicaments de la qual són reposats cada any per la farmàcia central i posats a disposició de tota la daira (aproximadament 6.000 persones); sala de pediatria, on atenen pacients d'1 a 5 anys, realitzen consultes i fan un seguiment del pacient pediàtric (pes, talla, vacunes...), i sala de ginecologia i sala de parts, amb consultes i seguiment de l'embaràs (anàlisi, pes...).

El protocol que utilitzen segons la gravetat que requereixen és: dispensari - hospital regional - hospital de Rabouni - hospital de Tindouf - hospital de l'Alger. Molts moren perquè són pacients greus i no arriben a temps al següent destí.

Les infermeres realitzen un curs de 3 anys a l'escola i altres arriben a ser-ho per la seva experiència, del que han viscut. A més s'encarreguen de fer campanyes sobre salut per a tota la població i imparteixen informació amb xerrades

https://lh4.googleusercontent.com/2V8BCdc-HacNn9ggT8aerjLU0Sq36btpMDlLN0-Xm8LYrDR2HrOJhU4tFnJuBltWAo9NSw751ChxHzWiRMLu-RxiIdSp68-G2m3b_4bAka_Mn40ak9AH4CHjV1AISO0FaWk7BW4y
    Consulta i sala de cura
https://lh5.googleusercontent.com/Isrj2QJq2ESfbAzw-xax1mepyfCCbwOgMUPHPYzzV4xHw-zqjew3gqYxJSil8LZuKDAdi2zYKOwncE12iWvIMC-65yRxmKx452QCCz1LlfGnDmvr8jai-oF67FjiYq43kjTqiHHR
Farmàcia

El Taller textilería (Smara, Daira Hausa) és una cooperativa de dones per seguir compartint cultura i aprenentatge. El seu objectiu és que més dones s'uneixin a la causa. Aquestes no volen desaparèixer, no volen estar quietes i han decidit no parar mai. És una altra forma de resistència, de lluita. És un projecte petit i les possibilitats estan limitades. Els beneficis del taller van per a les dones que ho treballen.

No s'ha d'oblidar que les condicions de el poble sahraui són una cosa temporal, no estan a la seua terra, no estan en els campaments per quedar-se, per això aquest tipus de projectes no hauria de ser a gran escala. Es desenvoluparan quan estiguin a casa seua.

La jornada és de 9 a 13 hores i una persona pot teixir fins a 5 cm per jornada. Els materials que s'utilitzen són, per a la trama principal, cotó i llana per a teixir.

https://lh3.googleusercontent.com/YkYeGyR5VnlCdICb66r0U0RPs9LtAlQdLdNmMCMKmFYD0GcXjgnLbrMcsoMj--_nP8Tfk7Y3SCru8U9yru3t4-Z3mvuBFzxLW0zuS5gjcb7wVLuwQvZJc297XlhKoL-PhTm4BHoH

Després d'haver visitat l'ajuntament, el dispensari i Taller Textilería ens adonem que els problemes de la daira no només són la fam, la calor, la salut i la higiene, sinó també que no estan a la seua terra, amb els seus recursos. Tota ajuda que reben és de la caritat, per tant no tenen res seu, no tenen control en la seva vida, ni el menjar, ni la casa, ni el cotxe, ni l'aigua, tot és proporcionat. Volen l'autosuficiència, la independència, amb els seus recursos, amb les seues terres. Quan tinguin el que anhelen, s'organitzaran i avançaran en les seues vides, cultura, hàbits…

A Aaiun trobem el Centre de ceràmica, una escola de ceràmica dirigit per dones de València. La ceràmica en la cultura sahrauí es reprèn molt abans que fossin expulsats de la seua terra. Després d'això, va desaparèixer gairebé totalment, però va tornar a reprendre importància amb el temps i també gràcies a aquest projecte. Ara torna a tindre el seu lloc en la cultura i art sahrauí.

Aquest projecte va començar amb unes dones valencianes ensenyant i formant a altres sahrauís. Als anys van acabar l'aprenentatge i elles mateixes són ara les que ensenyen a altres dones sahrauís a crear obres de ceràmica en aquest i altres tallers d'altres wilaies. Així, aquestes dones tenen feina i independència personal, sense haver de dependre dels seus marits.

En aquest centre tenen el taller on creen l'obra, el forn on s'asseca, la sala de pintura i la sara d'exposició, on, a més d'exposar-les, les poden vendre una vegada ja acabades.

https://lh4.googleusercontent.com/DQYc9nYk4WKjC72q43opHgDnReJSXg2x1URsLvS23V990PZwuiPyn03kZ16Rh03pXJOGKTvFBjUJ0XzGeGMBNRf6YPDck8a-ByPW9gbFINRWlAFaUiunTtvKV5ZHLW2mlWnrYbax

https://lh6.googleusercontent.com/8C75DzyZA343kvHNMeBkgENEtdke9CPmZfCfELNsijdCou059Kz5KC8YKK7hFaNVpf6vJbAdWAG6Tlz_mZPsU1eQE35oiCOZWKsHC3i57IOUE_uBQ4evSNtnWizZOQCXIhCSniu_


En últim lloc, no podem acabar l'article sense parlar de l'hort ecològic de Rabouni, la collita del qual va dirigida als hospitals, els treballadors de l'hort i a la venda al públic.

A hores d'ara recullen encisams, alls, safanòries, blat, bledes, tomaques, coriandre, julivert, tarongers, llimoners i canyes (per al bestiar).

A finals de 2018 van acabar la bassa d'aigua per regar l'hort. També van acabar l'hivernacle la primavera de 2019.

És un projecte dut a terme per tres associacions de València: Sàhara Lliure de Paterna, Tahla de Xirivella i Ajuda als Pobles, de Quart de Poblet i els seus respectius ajuntaments.

https://lh3.googleusercontent.com/ziUtWz93WO1LgttOLzL_3CXa9z9_8Nkg3Ek1ZP4yr1tWTPQvTVKKbfd0p9_doKF7-pP7o4-QaVjWB6Lg33BUcqCI62U4yInzI3D3BYDBFKbJfwZOBz8Hh1_E3y9JomJTZydPsNJu
                Hivernacle on cultiven tomaca, encisam, coriandre i julivert.