Les raons que desmunten la manifestació contra el valencià del 18 de gener

per STEPV – Intersindical Valenciana , Vicent Maurí, Marc Candela

Societat

| PXHERE

STEPV – Intersindical Valenciana considera que les mobilitzacions convocades dissabte 18 de gener responen a un intent de desgast del govern valencià i estatal, i usen la situació del valencià i del plurilingüisme en la comarca del Baix Segura com a excusa i argument. Alguns d’aquests arguments o motius al·legats per a la convocatòria d’aquestes accions o són falses o estan totalment descontextualitzades.

Convé fer una mica d’història per a contextualitzar la situació actual. El desembre de 2019 la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià va complir 36 anys. Una llei aprovada per les Corts Valencianes sense cap vot en contra. Des d’aleshores els centres educatius es podien acollir a tres programes lingüístics: Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV), Programa d’Immersió Lingüística (PIL) i Programa d’Incorporació Progressiva (PIP). Els dos primers tenien més presència de valencià com a llengua vehicular. En el Baix Segura i en altres territoris, la majoria de centres, aplicaven un PIP, segons el qual, a més de l’assignatura de Valencià també s’impartia una altra assignatura no lingüística, com a mínim, en valencià. Tal com indica el nom del programa, la idea era que progressivament s’incrementaren les assignatures impartides en valencià, cosa que no s’ha produït en molts centres del País Valencià i tampoc en els centres del Baix Segura.

Dels 36 anys de la llei, 20 han estat gestionats pels diferents governs del Partit Popular, que no han fet cap acció perquè al Baix Segura s’incrementés la presència del valencià a l’ensenyament, tot i que el conseller d’Educació del PP Manuel Tarancón va incorporar el 2002 el requisit lingüístic per accedir als cossos docents i la conselleria Maria José Català, també del PP, va catalogar en valencià els llocs de treball de tot el País Valencià el 2013, inclosos els centres educatius del Baix Segura. Des d’aleshores tot el professorat està obligat a acreditar la capacitació en valencià per a treballar a l’ensenyament en el cas del personal interí o per a canviar de centre en el cas del funcionariat de carrera.

El conseller popular Alejandro Font de Mora va proposar el 2011 un programa plurilingüe que consistia que el castellà, el valencià i l’anglès haurien de tindre un 33% de l’horari de l’alumnat valencià. Un projecte de plurilingüisme que no es va posar en marxa per diverses raons. A més, el darrer govern del PP, amb María José Catalá com a consellera d’Educació, va aplicar un decret de plurilingüisme en 2012, que mantenia que en el programa lingüístic en castellà almenys una assignatura no lingüística s’havia d’impartir en valencià, també al Baix Segura.

La Llei de Plurilingüisme actual estableix que, com a mínim, el 25% de l’ensenyament s’ha de fer en cada una de les llengües oficials. Això respon a una sentència recent del TSJ de Catalunya i del Tribunal Suprem del 23 i 28 d’abril del 2015 que estableix aquest percentatge mínim en el cas de Catalunya, fet celebrat pel Partit Popular de Catalunya. Per tant, la Conselleria d’Educació està aplicant els criteris establerts per sentències del Tribunal Suprem referides a Catalunya al nostre sistema educatiu.

Un dels arguments donats per les organitzacions convocants és que s’imposa el valencià en algunes assignatures quan l’alumnat pot estar exempt de la matèria de Valencià. Com ja hem explicat això no és cap novetat i fins i tot el PP ho mantenia en el seu decret de plurilingüisme de 2012. A més, cal tindre en compte que la majoria de l’alumnat s’acull a l’exempció en 2n de Batxillerat per estalviar-se les proves PAU d’aquesta assignatura. I, en tot cas, el que hauríem de treballar tot el món és perquè desaparega eixa mesura, perquè limita les oportunitats cognitives (qui coneix dues llengües aprén millor una tercera), comunicatives (vivim en un territori bilingüe) i de treball (per exemple, per accedir al sistema educatiu sense anar més lluny) al nostre alumnat. És a dir, mantindre l’exempció és una discriminació dels drets de l’alumnat de les comarques castellanoparlants.

Que el 25% de l’ensenyament en valencià és excessiu al Baix Segura també és un argument donat. Doncs bé, aleshores caldria convocar-li la manifestació al PP, perquè durant 20 anys no han fet absolutament res perquè el valencià al Baix Segura tinga més presència en el sistema educatiu i no hagués generat la situació actual, que fins i tot pot impedir l’aplicació d’una sentència de, ni més ni menys, el Tribunal Suprem. Així i tot,  la Conselleria, segons ha informat les direccions dels centres, ha anunciat que s’aplicarà progressivament en el Baix Segura.

El problema del plurilingüisme que ens traslladen els centres educatius se centra fonamentalment en l’anglés i a determinar quin professorat i quines matèries s’han d’impartir en aquesta llengua. Pel contrari no tenim cap queixa sobre la implantació dels Plurilingüisme respecte del tant per cent o de les matèries que s’ha d’impartir en valencià.

Per totes aquestes qüestions és per les quals considerem que aquestes mobilitzacions responen a altres interessos i no als que al·leguen. Perquè tampoc s’acaba d’entendre que es convoquen manifestacions dos anys després de l’aplicació de la Llei de Plurilingüisme. Menys quan el Ministeri d’Educació, sent ministre el popular Iñigo Méndez de Vigo, no la va recórrer. Aquest ministre del PP no la va considerar ni anticonstitucional ni il·legal. Nosaltres ens preguntem per quin motiu es tenia aquesta opinió el 2018 i ara una altra diferent?

El que des del sindicat considerem és que cal treballar per la igualtat de les dues llengües oficials, que tot el nostre alumnat i el conjunt de la ciutadania de totes les comarques valencianes coneguen les dues llengües i que en les comarques castellanoparlants es tinguen les mateixes oportunitats (cognitives, comunicatives, laborals, etc.), que qualsevol altre ciutadà de comarques valencianoparlants. Si no, estem condemnat el nostre alumnat del Baix Segura i de les comarques castellanoparlants a ser ciutadans i ciutadanes de segona.

I per fer tot això, cal que ens arromanguem totes i tots: famílies, professorat, administració, però també mitjans de comunicació, empreses, etc. Cal posar els mitjans per fer-ho possible i deixar d’usar la llengua, patrimoni de totes i de tots, com un instrument partidista com s’està fent ara i com s’ha fet des de sempre. En eixe sentit, des de l’STEPV – Intersindical Valenciana, es considera que: el valencià ha de ser la llengua vehicular del sistema educatiu valencià, en tant que és la llengua minoritzada; cal acabar amb l’exempció del valencià i cal dotar els centres dels recursos, formació i plantilles necessàries per implantar els nou programa lingüístic que preveu la Llei 4/2018 que regula i promou el plurilingüisme al sistema educatiu valencià.

Conclusions

1.- En el model plurilingüe de l’actual Consell, com que passem a un programa únic, el valencià perd hores en els centres que aplicaven les programes d’ensenyament en valencià (PEV) i el castellà en guanya. En el cas dels centres que aplicaven programes d’incorporació progressiva (PIP) passa al contrari, el castellà perd hores en benefici del valencià.

2.- El percentatge del 25% per a les llengües oficials respon a una sentència de TSJ de Catalunya i avalada per Tribunal Suprem guanyada per algunes famílies a Catalunya. Aquesta sentència estableix que el percentatge mínim d’ensenyament del castellà ha de ser del 25%.

3.- Les organitzacions convocants de les manifestacions del dia 18 veuen una imposició que el valencià guanye hores en aquells centres que fins ara aplicaven el PIP amb el mínim de presència del valencià, però no veuen que siga una imposició que el castellà guanye hores en els antics programes PEV.

4.- La incongruència que denuncien les organitzacions convocants que en les comarques castellanoparlants l’alumnat es pot acollir a l’exempció de l’assignatura del valencià però està obligat a rebre l’ensenyament d’altres assignatures no lingüístiques en valencià ja passava anteriorment. Tant en els programes PIP com en el decret de plurilingüisme del PP, sempre hi havia alguna assignatura que s’havia d’impartir obligatòriament en valencià (com a mínim una). Per tant, no és cap novetat. Tampoc diuen que l’exempció està concentrada en 2n de Batxillerat, per tal de no realitzar les proves PAU d’aquesta matèria. Per tant, estan fent (o millor dit, inventant-se) un problema d’on no hi ha.

5.- El Conseller d’Educació i el Secretari Autonòmic han anunciat que en el Baix Segura l’aplicació del programa plurilingüe serà flexible i progressiva.

6.- Segons el recent informe (publicat a desembre de 2019) del Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües regionals o minoritàries l’actual Llei de Plurilingüisme no s’ajusta a les recomanacions europees perquè no possibilita la continuïtat i la implantació de programes d’immersió lingüística que són els òptims per a complir amb els objectius de la llei: que l’alumnat valencià tinga les mateixes competències lingüístiques en ambdues llengües oficials.

7.- El que les organitzacions convocants de les manifestacions del 18 de gener estan demanant és precisament que s’incomplisca la llei i les recomanacions europees. I que el nostre alumnat no aprofundisca en el coneixement de les nostres llengües i limitar-los les oportunitats que això comporta, fins i tot laborals. Continuen volent ciutadans i ciutadanes de segona que no siguen competents en llengües.

8. STEPV defensa que el nostre alumnat siga competent en valencià, castellà i, si més no, en una llengua estrangera. Conseqüentment, considerem que cal dotar els centres docents dels recursos, formació i plantilla per garantir l’aplicació del programa lingüístic amb èxit.

9. Per tot açò, STEPV considera que el veritable motiu de la convocatòria de les manifestacions del 18 de febrer no són la llengua, el valencià o l’educació sinó altres inconfessables i partidistes. Estem davant d’un intent de manipulació de la comunitat educativa per intentar aconseguir rèdits electorals a base de notícies falses o d’anar en contra dels interessos de l’alumnat, les famílies i la majoria de la societat valenciana.

10. STEPV es mostra força crític amb aquests tipus de convocatòries sectàries que pretenen dividir i enfrontar la societat valenciana quan ara toca treballar per la cohesió i vertebració social i territorial i per potenciar els serveis públics i una educació per a totes i tots que en faça avançar envers una societat moderna del segle XXI.