Explicar la diversitat climàtica valenciana: la necessitat de transmetre la senzillesa d’allò que és complex

per Publicacions de la Universitat d'Alacant

Territori

Explicar la diversitat climàtica valenciana: la necessitat de transmetre la senzillesa d’allò que és complex
Explicar la diversitat climàtica valenciana: la necessitat de transmetre la senzillesa d’allò que és complex

La divulgació de la ciència és una obligació de la universitat com a institució pública. La transmissió de manera clara, senzilla, però amb rigor és una de les maneres de retornar a la societat la inversió de diners que anualment es dedica a la labor científica en els centres d'investigació superior. La Universitat d'Alacant ha comprés bé aquesta tasca i desenvolupa, des de fa algun temps, una intensa projecció social de la seua investigació. La col·lecció «l’Ordit» és, sens dubte, un dels grans encerts en aquesta tasca, sota l'aval de qualitat del seu Servei de Publicacions. Des de fa anys els coordinadors del llibre que ací ressenyem hem cregut fermament en la necessitat de divulgar els coneixements i avanços científics de la nostra disciplina, la geografia, i especialment de la climatologia, com una branca principal d’aquesta, que resulta essencial per a comprendre la vida dels éssers vius en la nostra Terra, les activitats econòmiques desenvolupades per l'ésser humà en cada regió o el mateix disseny de les seues ciutats i habitatges. I això no ha de ser entés, com a vegades es pensa, com una degradació o vulgarització d'una ciència, sinó tot el contrari. Temps i clima han adquirit gran difusió en la nostra societat en les últimes dècades. Són temes, com diríem col·loquialment, que estan en boca de tot el món, en converses diàries de café o en tertúlies dels mitjans de comunicació. Com ocorre en aquests casos, es parla sovint sense conéixer realment la complexitat dels fenòmens i processos que subjauen en una qüestió aparentment simple, i això pot conduir a una progressiva pèrdua de rigor i, a la llarga, a una falta d'interés per aquestes qüestions.

El temps, l’oratge, és la manifestació atmosfèrica que percebem i vivim diàriament; el clima és l'ambient permanent que hi ha en un espai geogràfic en un període ampli de temps cronològic. Malgrat la seua relació estreta, són conceptes diferents que convé no confondre, tot i que diàriament tenim exemples del seu ús indegut, confús, que els acaba per fer termes sinònims, sense ser-ho. Potser és per això que tothom creu saber de què parla quan utilitza expressions com temporal, gota freda o la més actual canvi climàtic.

Temps i clima necessiten observació real, anotada, de registres que corroboren les afirmacions que es puguen arribar a fer, de les conclusions a què arriba tot estudi científic. I en aquest context, en què el clima està de moda, però en el qual la transmissió dels seus processos i mecanismes no sempre és la correcta, decidim llançar-nos a l'aventura de preparar un llibre de divulgació sobre el temps i el clima –o, millor, els temps i els climes– en un espai geogràfic singular, caracteritzat en gran manera per aquest element atmosfèric del medi físic: el País Valencià.

Ens movia també la idea de reprendre el camí iniciat fa dècades per mestres de la nostra disciplina que havien abordat obres de síntesi sobre el clima valencià (López Gómez, Gil Olcina, Quereda Sala, Burriel de Orueta, Martín Vide, Clavero Paricio), i ens va animar especialment la possibilitat d'actualitzar, sense pretendre arribar al seu nivell de detall, l'excel·lent monografia sobre el clima del País Valencià coordinada per Alejandro Pérez Cueva (Atles climàtic de la Comunitat Valenciana). La col·lecció «l’Ordit» va resultar el mitjà idoni per a portar endavant aquesta tasca, per la seua característica de col·lecció d'alta divulgació, que tracta temes valencians amb rigor però amb amenitat, amb l'objectiu d'arribar al gran públic. Aquests van ser els principis que van motivar la preparació de Climes i temps del País Valencià.

En primer lloc, vam plantejar un esquema de continguts que permetera incorporar la varietat de temes relacionats amb la meteorologia i la climatologia valencianes. I sobretot vam intentar buscar els autors que estigueren especialitzats en cada tema a tractar, amb el propòsit que resumiren en poques pàgines, amb text i imatges, els resultats de les seues últimes investigacions, utilitzant, això sí, un llenguatge rigorós però senzill i accessible. 

Com a pòrtic de l'obra, un excel·lent pròleg de Vicent Aupí, que condensa les essències i singularitats dels temps i climes valencians, alhora que destaca un element climàtic que ha sigut objecte de referències literàries i pictòriques: la llum, la insolació, la lluminositat existent en aquest territori. Era necessari també justificar l'ús del plural en el títol de l'obra: “climes i temps”, perquè la geografia valenciana és rica en diversitat i no es poden simplificar en un sol temps o un sol clima les característiques, a vegades molt contrastades, de les manifestacions atmosfèriques que s’hi registren. Es tracta, a continuació, la importància dels climes del passat, com a tret bàsic per a interpretar les condicions del present. Javier Jover i Palmira Torregrosa van ser els encarregats del clima de la prehistòria, Armando Alberola de la petita edat del gel i Pablo Giménez de les grans riuades històriques, fenomen que ha marcat el passat valencià i que singularitza el territori valencià en el context espanyol i europeu. Resultava pertinent incloure en aquest punt una breu reflexió sobre el valor de la tradició oral, que és un patrimoni etnogràfic del territori valencià. Jorge Tamayo fa una interessant història de l'observació meteorològica valenciana, que és duta a l'actualitat per Toni Rubio, sumant a les xarxes oficials la tasca impagable dels aficionats al temps i el clima al País Valencià.

Partint del caràcter divulgatiu que caracteritza l'obra, semblava apropiat reflexionar sobre la important presència del temps i clima en els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Victòria Rosselló s'encarrega d'explicar com es parla d'aquestes qüestions en els mitjans de comunicació, mentre que Jordi Payá fa el mateix pel que fa a les xarxes socials, un mitjà de creixent importància com a vehicle de comunicació meteorològica. En aquest punt, resultava convenient explicar la singular iniciativa divulgativa del Museu del Clima de Beniarrés, l'únic existent, com a tal, a Espanya.

L'explicació sobre la distribució dels principals elements climàtics en el clima valencià, és a dir, temperatures i precipitacions, és a càrrec dels professors Quereda i Montón, del Laboratori de Climatologia de la Universitat Jaume I de Castelló. El vent, element sovint oblidat en els estudis del clima d'un territori, ha merescut un detallat apartat a càrrec de César Azorín. D’altra banda, la influència de la mar Mediterrània en el nostre clima, que és una peça essencial per a entendre la seua singularitat, és explicada per Francisco Pastor, del CEAM. En aquest punt, era essencial que Alejandro Pérez Cueva fera una revisió del seu treball sobre els climes del País Valencià, i en el seu article ens ofereix una magnífica síntesi dels tipus climàtics valencians, amb rigor i, alhora, senzillesa.

Al costat d'aquestes qüestions que formen part del que tradicionalment s'ha denominat en la disciplina climàtica la branca analítica o “de les mitjanes estadístiques”, era necessari completar-la amb l'estudi dels temps singulars en les seues relacions amb la vida quotidiana. En aquest context s'inclouen capítols sobre les nevades, els tipus de núvols, estudiats per Samuel Biener; sobre temporals de vent i ponentades, a càrrec de M. José Estrela i Javier Miró.

Hi ha tipus de temps associats que han afavorit al llarg de la història recent el desenvolupament de les principals activitats econòmiques implantades en el territori valencià i, en la cara oposada, uns altres oratges que generen greus riscos per a la vida humana, les infraestructures, els habitatges i les activitats implantades. Aquests últims són temps atmosfèrics menys habituals, però de gran transcendència territorial i socioeconòmica. José Ángel Núñez aporta ací un necessari repertori de dades singulars i rècords atmosfèrics registrats en el territori valencià, perquè l'estudi climàtic d'un espai geogràfic es construeix amb els registres mitjans anotats durant un període de temps, però també amb els valors  extrems, que formen part, així mateix, dels seus trets climàtics.

Finalment, calia abordar el futur climàtic que pot desenvolupar-se en el territori valencià, en el context de calfament tèrmic planetari. Samuel Biener i Jorge Olcina s’encarreguen de preparar un capítol sobre les certeses i incerteses del procés actual de calfament per efecte d'hivernacle de causa antròpica. Per la seua part, Javier Miró i M. José Estrela centren la seua anàlisi en la influència d'aquest canvi en la quantia i en la distribució de les precipitacions en el territori valencià, un element climàtic essencial per al seu desenvolupament econòmic.

En suma, un total de dènou autors, inclosos els coordinadors, expliquen en vint-i-dos capítols totes aquestes qüestions que s'han convertit en tema de moda actualment, per a fer-les accessibles, des de la ciència, al gran públic. La universitat pública, a més de promocionar la publicació d'estudis científics en editorials i revistes d'impacte, no pot oblidar la seua responsabilitat a l'hora de transmetre a la societat, de manera clara i comprensible, els resultats de les seues investigacions. Llibres d'alta divulgació com els que componen la col·lecció «l’Ordit» de la Universitat d'Alacant poden servir d'exemple de la forma correcta d'entendre la relació entre ciència i societat. En aquesta línia, Climes i temps del País Valencià (i la versió en castellà, Climas y tiempos del País Valenciano) està orientat a docents i alumnes de secundària i batxillerat, a aficionats a la climatologia i la meteorologia en general, amb l'ànim de fer fàcil –o almenys intentar-ho– el que és complex. Perquè al País Valencià hi ha temps i climes diversos, que converteixen aquest territori en un espai geogràfic singular pels seus trets atmosfèrics. Temps i climes en procés de canvi, seguint la tendència global de calfament, que ja manifesten alguns indicis d'alteració en el comportament de les temperatures, de l'aire i de la mar i de les precipitacions. Temps i climes que ocuparan un protagonisme major en les pròximes dècades a la vista de les projeccions que assenyalen els models climàtics per a aquest àmbit regional. Unes alteracions, en definitiva, que obliguen a adaptar el territori valencià a l'efecte d'una atmosfera més càlida, menys regular, més extrema en el seu desenvolupament diari. Aquesta és la complexitat que hem de transmetre de manera senzilla a la societat. Aquest ha sigut el gran repte d'aquest llibre.

Enrique Moltó Mantero
Professor de la Universitat d'Alacant i membre del Laboratori de Climatologia de la Universitat d'Alacant

Jorge Olcina Cantos
Catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional i president de l’Associació Espanyola de Geografia