L'experiència d'Alzira en la reversió de les concessions sanitàries al País Valencià a un servei 100% públic

per Pedro Duran

Societat

Hospital Universitari de la Ribera
Hospital Universitari de la Ribera | Pablo Enzo

Fa quasi dos anys va tindre lloc la reversió a la gestió pública directa de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública del departament de salut de la Ribera, que des de l'1 de gener de 1999 fins al 31 de març de 2018 va ser el paradigma de la privatització de la sanitat pública al País Valencià i el referent dels defensors del model de col·laboració publicoprivada a l'estat espanyol: partits de dretes, els lobbys empresarials que busquen el seu negoci i multitud de mitjans de comunicació a sou dels anteriors.

Va haver d'arribar un govern progressista (Podem, PSPV i Compromís) després de vint anys de majories absolutes del PP per a dur-la a terme; no sense haver de fer front a multitud de problemes que va plantejar l'adjudicatària de la concessió sanitària davant una simple finalització del seu contracte amb accions de resistència com van ser l'abandó del manteniment dels centres i recursos estructurals (centres sanitaris, tecnologia, mobiliari…) i actituds que van tindre com a objectiu crear por en els ciutadans de la Ribera i inseguretat en els professionals, ja que pretenien convèncer-los que la reversió portaria pràcticament l'apocalipsi en l'atenció sanitària de la comarca.

Es poden donar diversos arguments dels beneficis que ha suposat la reversió duta a terme a Alzira (la Ribera). En primer lloc, hi ha màxima seguretat jurídica. Davant la judicialització del procés per part de la mercantil adjudicatària per a paralitzar la reversió, nombroses sentències dels tribunals ordinaris i del TSJ han dictaminat que la successió d'empreses i la subrogació del personal es va fer correctament. Mai abans a l'estat espanyol s'havia fet un procés similar i s'ha convertit en un model a seguir en els processos de desprivatització de la sanitat pública amb garantia de seguretat jurídica.

En segon lloc, la construcció i posada en marxa d'un hospital a la comarca (l’Hospital de La Ribera) i un parell de centres de salut (el Centre de Salut Alzira II Sants Patrons i el Consultori de Cullera) va ser una obligació contractual a càrrec de l'adjudicatària. En el seu moment es va calcular un cost aproximat de 90 milions d'euros, uns diners als quals no va haver de fer front l'erari públic. Amb la reversió, aquestes infraestructures passaren a ser, amb caràcter general, de domini i propietat de l'Administració i, per tant, de la ciutadania. I en la mateixa condició que l'anterior s'ha trobat el pàrquing annex a l'Hospital de La Ribera, que a més ha passat de ser un negoci privat i de pagament (tant per a usuaris com per a treballadors) a ser gratuït per a tots i totes.

A més, no sols s'han mantingut totes les especialitats de l'hospital que s'oferien a la ciutadania de la comarca, sinó que s'han augmentat. Per exemple, s’ha creat l'especialitat de cirurgia pediàtrica i des de la reversió s'està produint l'acostament d'especialistes a diversos centres de salut on abans no estaven amb l'objectiu d'evitar que els pacients hagen de desplaçar-se sempre a l'hospital per a ser visitats pels seus especialistes.

Pel que fa a la plantilla de treballadors de la concessió sanitària, a més de mantindre's com a personal subrogat íntegrament, s'ha vist incrementada notablement per a arribar a complir els ràtios mínims exigibles que garantisquen una adequada qualitat assistencial. Així, a hores d’ara hi ha 452 professionals més des de la reversió, el que ha suposat al voltant d'un 20% d'increment sobre la plantilla prèvia: 298 d'infermeria i auxiliars d'infermeria, 72 de personal zelador i auxiliar administratiu, 65 de personal facultatiu especialista, 17 de personal facultatiu en els centres de salut i finalment un considerable augment de personal en els Serveis d'Urgències de l'Atenció Primària de la comarca amb 18 professionals de medicina i 16 professionals d’infermeria més.

Les condicions de treball no sols s'han mantingut pel que fa a salaris, carrera professional i incentius, sinó que s'està en la línia de reduir les jornades laborals abusives amb l'oportunitat que brinda la negociació d'un nou Conveni Col·lectiu, i durant l'any 2019 s'ha produït una pujada salarial històrica del 2,50%, que amb la concessió sanitària mai s'havia vist.

Des de la reversió s'han incrementat també les hores d'atenció i els serveis a la ciutadania en els centres d'atenció primària dels municipis, per exemple es van obrir els centres de salut d'estiu tancats parcialment per l'anterior gestora privada a les platges de Cullera i Sueca, no es van tancar plantes d'hospitalització i l'activitat quirúrgica va augmentar en unes 600 operacions més que altres estius perquè es va pressupostar un milió d'euros més que el que gastava la gestió privada per a substituir personal en el període estival.

La nova direcció es va trobar amb una tecnologia diagnosticoterapèutica i d'infraestructures obsoletes i insuficients, el que va provocar que s'hagueren de licitar aparells nous (PET-TAC, Mamògraf 3D, Accelerador Lineal, Neuroestimulador, diversos ecògrafs) i abordar obres (un quiròfan més, 24 llits més, reformes i millores en centres de salut) per un valor total de 7,8 milions d'euros que hui dia estan redundant en una millor assistència als pacients.

Després de quasi dos anys de gestió pública directa de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública aquests fets donen una visió global de la infradotació sanitària que es va permetre tindre en el departament de salut de la Ribera en mans de gestors privats durant 18 anys per a establir el seu negoci; i de com s'està havent d'invertir diners i esforç per a intentar homogeneïtzar-ho amb la resta de departaments de salut del País Valencià.

Pedro Duran
Portaveu del SIMAP al Comité d'empresa de la Ribera