Expresas i Impresas

per AulaCodi, Pilar Almenar

Societat

Soc la directora del projecte IMPRESAS, un projecte per a crear la primera revista escrita per dones dins de la presó de Picassent, a València. La idea del projecte va nàixer el 2015, en el moment en què se’m va acudir escriure en una llibreta una cosa semblant que m’agradaria treballar amb dones dins la presó per fer una mena de taller d’escriptura creativa o de literatura. Però no va ser fins al 2017 quan vaig veure l’oportunitat de desenvolupar aquesta idea. Va ser just el dia que em vaig trobar amb Javier Vilalta, el director de l’ONG Àmbit, qui fa 25 anys que treballa amb persones recluses i exrecluses amb malalties mentals. Llavors vaig poder parlar amb la seua companya Laura Baldoví, qui em va dir que les dones a la presó estan desitjant... i sense saber com expressar com seguia la frase, va fer un gest movent les mans del pit cap a fora.

La conversa amb Laura em va fer tornar al cap immediatament aquella idea, perquè ara allò ja no responia només a la meua curiositat, a la meua voluntat o al meu ego, sinó que de veritat podia, amb les meues eines, resoldre una necessitat real que elles estaven tenint des de la presó: la necessitat d’expressar-se. En aquell moment vaig decidir començar a muntar un equip, el qual en l’actualitat està format per una xarxa de persones i entitats que fan possible el projecte. L’equip de persones que treballem a IMPRESAS està format per sis dones, de les quals tres som especialistes en l’àmbit periodístic i altres tres són especialistes en l’àmbit social. De manera que totes les decisions que es prenen al projecte, des de la més xicoteta fins a la més gran, estan participades al 50% per cada vessant. És açò el que garanteix que el projecte no es quede només en una activitat cultural o d’oci, sinó que té un impacte social real. I això és just el que estàvem buscant.

Hi ha tres entitats que ens donen suport per fer possible el projecte. La primera d’elles és Àmbit, de la qual ja hem parlat. La següent és Adonar, una associació especialista a acompanyar creadors per a generar projectes culturals amb un impacte social. La tercera és, per descomptat, el centre penitenciari de Picassent que, des del primer dia que ens vàrem reunir amb els treballadors, veren la necessitat de desenvolupar un projecte com aquest. Ens han fet costat des del primer dia i els estem molt agraïdes.

La primera edició del projecte va començar a l'octubre del 2018 i va tindre lloc al mòdul 18 de la presó de Picassent i varen concórrer al taller 15 dones de diferents mòduls. Totes elles varen estar treballant amb nosaltres durant tres mesos en un taller de creació de continguts basat en dos pilars fonamentals: la metodologia de l’acompanyament creatiu i la metodologia del grup segur.

Això significa, en primer lloc, que cap de nosaltres es preguntarà mai per què estan a la presó aquestes dones, donat que a nosaltres ens interessen com a ésser creatiu i és només al voltant d’això totes les coses que treballarem. En segon lloc, les coses que ocorren al taller, les emocions que hi tinguen lloc, no n'eixiran fora, atés que és un grup segur on es poden expressar amb total llibertat. En tercer lloc, nosaltres només som facilitadores. Això vol dir que som eines per desenvolupar la idea que elles vulguen presentar sobre si mateixes i, per tant, fer realitat la revista que elles decideixen fer. En últim lloc, per descomptat són elles qui prendran totes les decisions al voltant de la revista. Això és, des de la més xicoteta, com la mida i la font de la lletra, fins a la més gran, com per exemple la imatge de portada o el nom de la revista que, en aquest cas, elles van decidir que fora EXPRESAS.

És aquesta manera de treballar la que ha garantit que el projecte haja pogut tindre aquest impacte social real i, per tant, s’ha convertit més bé en un procés social d’apoderament col·lectiu que ha donat com a resultat un producte cultural: aquesta revista. Es van imprimir 300 exemplars que es van presentar al centre penitenciari de Picassent el dia 8 de març de 2018 i principalment els exemplars en paper s’han quedat dins de la presó. Ho vam fer així perquè volíem trencar l’escletxa digital de les dones redactores amb les seues famílies, per tal que elles pogueren lliurar la mateixa revista en mà a les persones que estimen i demostrar amb això que també tenen molt de talent i molta capacitat de desenvolupar les seues eines creatives.

A continuació, m’agradaria llegir-vos l’editorial de la revista EXPRESAS, ja que són elles les principals garants i responsables de la seua revista.

«Ahora mismo tienes entre las manos el número 0 de la revista EXPRESAS, un espacio de expresión hecho con mucha ilusión por mujeres diversas, que no tenemos nada que ver las unas con las otras. Así, hemos logrado crear una publicación que ha roto barreras, que aborda sin tapujos, pero con respeto, la realidad que vivimos en prisión. Encontrarás información directa, curiosa e, incluso, divertida.

En estas páginas hemos plasmado nuestras inquietudes, así como las vivencias propias y de las personas con quienes convivimos. También le hemos dado salida a nuestra creatividad literaria y artística. Queremos demostrar que entre estos muros hay cultura y ganas de divulgarla. Sostienes el resultado de tres meses de trabajo. Un equipo de profesionales nos ha acompañado para generar este espacio en el que hemos podido ser quienes queremos. Después de esto sabemos que valemos mucho, que somos capaces de crear desde cero algo bonito y espacial. Sentimos que podemos evadirnos, saborear una libertad nada habitual para nosotras. Todo ello, siempre a base de esfuerzo. Porque aquí dentro hacemos mucho. Y realmente creemos que querer es poder. Que un 1% de posibilidades significa tener un 99% de oportunidades para conseguir lo que nos proponemos. Nuestras opiniones son tan diversas como nosotras y en esta revista caben todas, siempre que se emitan desde el respeto. En EXPRESAS, cada redactora es responsable de su propia opinión. Esperamos que disfrutéis leyendo esta revista tanto como nosotras haciéndola y que, quien corresponda, nos dé la oportunidad de hacer una segunda edición. Un saludo “con caché”… ¡Y hasta el próximo número!» 

La revista es va presentar el dia 8 de març, que és el Dia de la Dona, dins del centre penitenciari de Picassent i m’agradaria reproduir per escrit un vídeo de la televisió pública valenciana sobre eixe moment.

Periodista: Entrar a la presó de Picassent és entrar a un altre món. Dins de les reixes tot es viu amb més intensitat. Així reben les autores de la revista la seua criatura. Acaba d’eixir de la impremta davant d’un saló d’actes ple de companys de presó de diferents mòduls i condemnes. Tots atents a un treball que va començar l’octubre passat i que per a tots ha sigut més que editar una revista.

Pilar: Tot el món té una veu. I l’únic que calia era generar un espai on aquestes veus es desenvoluparen. Aquest projecte no ha donat veu a gent que no la tenia, per descomptat ja tenien els seus talents i les seues creativitats, però ningú els havia donat l’oportunitat de generar un espai on es desenvoluparen aquestes veus i aquestes creativitats. Eva María, Sònia, Veronica i Shaila no només han omplert el temps i les pàgines d’entrevistes, reportatges, poesia i receptes de cuina.

Shaila: Si tenim l’oportunitat d’expressar-nos cap a fora perquè tothom sàpiga com som i no pense que a la presó està tot el pitjor... perquè no és així. Ací cada dia aprenem unes d’altres.

Eva María: Hem comés errors, com pot cometre tothom i estem complint el que hem de complir, però això no significa que som monstres.

Periodista: S’ha fet una tirada de 300 exemplars gratuïts que es repartiran dins del centre penitenciari, tot i que s’estudia l’opció de penjar-ho a les xarxes, perquè tothom puga gaudir d’aquestes expressions entre reixes.

El projecte IMPRESAS ha tingut molt de ressò als mitjans de comunicació i estem molt agraïdes amb els companys de la premsa perquè s’han portat molt bé amb el projecte i perquè ens hagen donat aquest suport tan massiu. Des de les publicacions més xicotetes fins a les més grans són un premi per a nosaltres, però també IMPRESAS ha sigut el 2019 mereixedor de tres altres premis que m’agradaria esmentar, per tal d’agrair-los-ho. El primer que vam rebre va ser per part de la Unió de Periodistes, que ens va concedir un premi per l’interés social i periodístic del projecte. També vam rebre el primer premi 'Un país de cultures', organitzat per La Nau de la Universitat de València i la Generalitat Valenciana per les característiques d’innovació social i cultural que té el projecte IMPRESAS. I un altre dels premis que hem rebut és el tercer premi en el Concurs Nacional de Premsa Penitenciaria, organitzat per institucions penitenciàries i que ens ha fet molta il·lusió. Açò el que significa és que la revista EXPRESAS és la tercera millor publicació de l’Estat escrita dins d’una presó. Aquest premi ens ha ajudat molt per a continuar i estem ja en marxa preparant la segona edició que comença a l'octubre de 2019 i que tindrà lloc, si res no falla, al llarg de 2019 i 2020.

Si vos heu quedat amb ganes de conéixer el nostre equip, saber més sobre el nostre projecte o voleu enviar-nos qualsevol idea o suggeriment, estarem encantades de rebre-vos en www.impresas.org.