Manipulant contra les dones i la llibertat

«El més escandalós que té l'escàndol és que un(a) s'hi acostuma», Simone de Beauvoir

per Encarna Canet Benavent

Societat

Aquesta cita cobra més valor en les darreres setmanes i mesos, ja que continuem assistint a una escandalosa campanya de l'extrema dreta política, mediàtica i ideològica contra els drets de les dones i les encara molt insuficients mesures d'igualtat real i contra les violències masclistes. Però ja no s'acontenten a atacar els drets de les dones, han ampliat els seus objectius a la comunitat LGTBI, als drets nacionals, culturals, civils i polítics, a les persones usuàries de les llengües minoritzades i ara han fet un pas més atacant la llibertat de càtedra del professorat i els drets de l'alumnat amb la malaltissa i medieval proposta del "veto parental". Són capaços de privar els seus fills i filles d’una educació no crispada, igualitària i del coneixement de les llengües, del dret a l’educació. Fan bandera de la ignorància, el millor pa i circ que es coneix.

L'objectiu d'aquesta campanya no és un altre que el d'aconseguir retenir el poder econòmic, polític, territorial i patriarcal per part dels mateixos que fa segles que l’ostenten, amb la conseqüència directa de fer retrocedir la nostra societat al segle XIX pel que fa a igualtat, diversitat, respecte per la vida, per les llibertats, identitats culturals, memòria històrica, etc.

Per aconseguir aquests retrocessos, no hi ha res millor que intoxicar l'opinió pública amb algunes mentides, mitges veritats i informacions esbiaixades, tot amanit amb el suport i la col·laboració necessària de molts mitjans de comunicació i la por del suposat “adoctrinament”. Cal fer menció especial al paper de la cúpula de l'església catòlica espanyola que, com es pot comprovar, llevat d'excepcions, s’ha mantingut històricament al costat de les oligarquies dominants. Ara, a més, s'assembla cada dia més al paper de les esglésies evangelistes fonamentalistes que, com les de Brasil, han donat un suport valuosíssim a les opcions polítiques més populistes i neofeixistes. Plou sobre mullat ací. La cúpula eclesial espanyola ja portava sota pal·li el dictador i genocida Franco, va beneir el colp d'estat contra la República i va considerar la guerra com a croada per la religió. L’estat Vaticà dona suport a aquest paper de l'església espanyola?

Sobre el tema concret de la violència masclista –i, tot i que la llei integral contra la violència de gènere de 2004 de l'estat espanyol té molt a millorar–, i que els mitjans són clarament insuficients, ara per ara suposa l'avanç més gran aconseguit en el camí per protegir la dona i contra els feminicidis. Ja desitjaríem totes que algun dia deixara de ser necessària; però, mentre açò no passe, la defensarem de qualsevol grup que negue la veritat que les mateixes dades institucionals reflecteixen i que no es poden ocultar.

Cal que siguem conscients que, escàndol rere escàndol, aquests apòstols de les dictadures de tota mena van perseguint l'objectiu en cada proposta que fan per escandalosa que ens semble, però sobretot utilitzen aquestes propostes per anar determinant el marc general del debat en cada moment: els bous, la caça, la “ideologia de gènere”, l’adoctrinament a les escoles, l’homosexualitat, les migracions, la memòria històrica, les magues de gener, les llengües... Imposant els temes a debat persegueixen situar-nos-en a la contra, a la defensiva i quan, en algun cas concret ho aconsegueixen, s'acosten més a l'objectiu global.

El missatge de fons de totes les seues campanyes és que, qualsevol govern que no siga d'ells, els comunistes, marxistes o bolivarians, els feminismes, el moviment LGTBI, l’ecologisme, l’animalisme i l'escola pública... adoctrinen als nens i nenes a les escoles per convertir-los en homosexuals, marxistes o "feminazis" i, depenent del lloc, en traïdors a la pàtria. A la seua pàtria, clar, aquella en la qual només ells són els autèntics patriotes. Un discurs que amaga darrere les banderes els seus interessos oligàrquics, la seua aposta pel capitalisme neoliberal més salvatge, la privatització de tot el que hi ha de públic i social. El seu menyspreu per la comunitat educativa i per la cultura democràtica els equipara a aquell feixista que cridava "muera la inteligencia".

Ni podem ni hem d'acostumar-nos a l'escàndol. Hem de combatre totes i cadascuna de les seues barrabassades indecents. Hem d'esforçar-nos per crear els nostres propis marcs conceptuals de debat basats en la llibertat, la democràcia, la sororitat, la fraternitat i l'empatia, però no podem deixar-los que escampen impunement el seu odi, les seues propostes inquisitorials, les seues misèries. No podem consentir que ens imposen un retrocés, en el qual les dones no seríem les úniques víctimes, però sí que en seríem les primeres. Perquè els feminismes són la clau per fer front a l’extrema dreta.