Plurilingüisme. N'estem ben informats?

per Leticia Quesada

Llengua

Manifestació a Oriola
Manifestació a Oriola

A propòsit de tot el moviment que s'ha generat aquests dies a causa de la implantació de la nova llei sobre el plurilingüisme, volia expressar la meua opinió com a professora de llengües i oriolana.

Vaig nàixer a la capital del Baix Segura fa poc més de 30 anys i des que el valencià va arribar a les nostres aules, allà pels anys 90, l'he estudiat des que tinc memòria. Vaig finalitzar els meus estudis de filologia anglesa a la Universitat d'Alacant i quan vaig haver decidit que volia encaminar la meua vida professional cap a la docència, em vaig adonar que necessitava el títol del mitjà (C1) per a poder accedir a la funció docent. De manera que em vaig apuntar a l'Escola d'Adults de la meua ciutat per a preparar-me les proves de la JQCV. Aquell mateix curs vaig aconseguir el meu títol, però ahí no va acabar la meua experiència amb el valencià. Animada pels meus professors, vaig continuar estudiant per a aconseguir el nivell superior (C2), i durant els anys posteriors vaig obtindre la Capacitació de docència en valencià i el Diploma de Mestra en Valencià. 

Amb aquests títols sota el braç i després d'unes dures oposicions, vaig obtindre els meus primers destins com a professora d'anglés i valencià a Sogorb i, posteriorment, a Cocentaina. A ambdues escoles d'adults vaig arribar parlant valencià, ja que tots els meus companys eren valencianoparlants, i tots es quedaven estupefactes quan descobrien la meua procedència. Sí, pots ser del Baix Segura i convertir-te en professora de valencià. 

La frase més repetida en la manifestació d'Oriola ha sigut: "Respecte al valencià, defensa del castellà". Estimats amics, quina de les dues llengües es considera una llengua minoritzada amb risc a desaparéixer? Per tant, quina de les dues necessita un tractament diferent perquè no desaparega i, amb ella, part de la nostra història?

Permeteu-me que aclarisca un parell d'idees que he llegit aquests dies i que considere errònies.

Últimament s'ha afirmat que ensenyar una matèria no lingüística a través d'una llengua que no és la materna, en aquest cas el valencià o l'anglés, empitjora els resultats acadèmics dels alumnes. Si tenim en compte autors com Cummins (2002), veiem que revelen en la seua teoria sobre la competència subjacent comú que els idiomes que s'aprenen no s'allotgen en compartiments independents del cervell, sinó en l'òrgan mateix. Quan s'aprén a redactar un text, a llegir o a escoltar per a extraure'n idees principals, etc., utilitzem la mateixa destresa en tots els idiomes, perquè una vegada s'aprén una habilitat lingüística en un idioma, es transfereix fàcilment a la resta. Per tant, una vegada s'adquireix una competència mitjana en una llengua, l'aprenentatge d'una de segona i de posteriors llengües serà sempre més senzill, ja que no es parteix de zero pel que fa a les habilitats lingüístiques. I són nombrosos els estudis que demostren que una llengua s'aprén molt millor quan es vehicula a través d'una assignatura no lingüística. Un bon exemple d'això és l'exhaustiu treball realitzat per Coyle D., Hood P., and Marsh D. (2010) sobre la metodologia emprada en aquests casos, coneguda com AICLE en castellà o CLIL en anglés, que és la metodologia estudiada pels docents per a obtindre la capacitació en llengües estrangeres.

Una altra de les reivindicacions que s'ha fet al Baix Segura ha sigut en contra que imposen el valencià com a llengua vehicular en detriment del castellà. Benvolguts amics, la llei 4/2018, del 21 de febrer, en l'article 6 del capítol 1, apartats 3a) i 3b), estipula que tant el valencià com l'anglés han de tindre la seua assignatura lingüística específica i afegeix que, com a mínim, una assignatura no lingüística haurà de vehicular-se en valencià i una altra en anglés. Per tant, un 25% del currículum s'impartirà en valencià, entre el 15 i el 25% en anglés i el percentatge restant, en castellà. En quin moment veuen que el valencià s'impose com a llengua vehicular sobre el castellà?

Amb això no vull dir que la llei 4/2018 siga perfecte, ni molt menys, ja que té un parell de punts que caldria millorar, segons el meu criteri de docent. Aquests punts són el calendari d'implantació (disposicions transitòries) i el de suport a la comunitat docent (article 12). El fet d'implantar aquesta llei en el curs 2019-2019 en Educació Infantil i primer cicle de Primària; en el curs 2019-2020 en la resta de cicles d'Educació Primària i Educació Especial, i en el curs 2020-2021 en l'ESO, Batxiller, FP i FPA, em fa pensar que la Conselleria no ha dedicar suficient temps a estudiar de quina manera pot afectar aquest calendari no sols a l'alumnat, sinó també als docents, els llibres de text i els recursos de què disposa el centre. De la mateixa manera, l'artice dedicat al suport de la comunitat docent em sembla que ho explica de manera molt vaga i escueta, sense deixar clar quins seran aquests suports.

Per últim, m'agradaria explicar-los una anècdota. Vosté és oriolà (requenenc, utielà, torrevellenc, etc.) i troba treball com a metge o infermer en un hospital d'una zona valencianoparlant. Ha d'atendre una persona que ha patit un accident i aquesta persona està molt nerviosa i es troba molt més còmoda parlant valencià. S'atreviria vosté a dir-li: "Disculpe, pero a mí usted me tiene que hablar en castellano, que para eso es la lengua oficial del Estado"?. Aquesta persona, igual que vosté i que jo, té tot el dret a ser atesa en la llengua amb què se sent més còmoda parlant. 

M'agradaria concloure demanant-los que no es deixen manipular i que s'informen molt bé abans de prendre qualsevol decisió que repercutisca en el futur dels seus filles i fills. No els lleven l'oportunitat de conéixer altres llengües i cultures, de créixer com a persones i d'aprendre a valorar i apreciar la diversitat. Les llengües serveixen per a unir, no per a separar.

Leticia Quesada
Professora

Article publicat a ACTIVA ORIHUELA