Hannah Arendt: 'Poemes'

LA LLIBRERIA: POESIA

per Romà Seguí i Francès

La Veu dels Llibres

Hannah Arendt: 'Poemes'
Hannah Arendt: 'Poemes'

Hannah Arendt: Poemes. Traducció de Lola Andrés i Anacleto Ferrer. La Pobla de Farnals, Edicions del Buc, 2018. 197 pàg.

Hannah Arendt fou una filòsofa que acostumava a sorprendre els intel·lectuals amb anàlisis que ningú no esperava: des de la crítica dels totalitarismes del segle XX a la formulació de la banalitat del mal. Lluny de l’equidistància, amb una veu que ressona incòmoda en un món que fomenta els estereotipus i la incapacitat de reconèixer els matisos. Qui ha llegit els seus textos, sap que l’exigència traspua cada paràgraf amb arguments que reclamen l’atenció. No són lectures fàcils, però tampoc no són inintel·ligibles.

Hannah Arendt escriu poemes on no intenta ensardinar els seus pensaments en versos; no fa literària la filosofia. Fa l’efecte que la poesia per a ella significava d'un espai d’alliberament íntim en què destil·lava allò que no li permetia el discurs filosòfic.

Heus ací una intel·lectual d’origen jueu que va fugir de l’Alemanya nazi i, al remat, va nacionalitzar-se estatunidenca, reivindicadora de l’obra de Walter Benjamin, amant de Martin Heidegger i cronista del juí d’Adolf Eichmann a Jerusalem. La seua vida no va ser gens fàcil perquè la seua exigència intel·lectual implicà confrontacions amb antics companys de viatge, com ara el moviment sionista.

Pel que fa a la seua escriptura poètica, cal avançar un parell de remarques. No s’ha d’esperar una poesia que palese una continuïtat amb els textos filosòfics. Hannah Arendt escriu poemes on no intenta ensardinar els seus pensaments en versos; no fa literària la filosofia. Fa l’efecte que la poesia per a ella significava d'un espai d’alliberament íntim en què destil·lava allò que no li permetia el discurs filosòfic. O dit d’una altra manera, la seua poesia raja com un secret cru en la seua llengua materna (al contrari dels seus treballs, que va redactar gairebé tots en anglès), dins d’un vedat que només ella traspassava. S’ha de pensar que, quan va morir, els poemes es trobaven inèdits, passats a mà o màquina, com si foren textos que atenyien només a la seua esfera privada. I és en aquest espai on la poesia s’encarnà en poesia.

Hannah Arendt: Poemes. Traducció de Lola Andrés i Anacleto Ferrer. La Pobla de Farnals, Edicions del Buc, 2018

És cert que hi podrem trobar poemes d’amor adreçats a Heidegger. També ho és que llegirem versos en què aprofundeix en la seua condició vital «Benaurat aquell que no té pàtria; encara la veu en somnis» o «Però soc només un petit punt/ no gaire aconseguit/ que sobre el paper despunta/ quan els quadrats comencen». Fins i tot, trobarem reflexió metapoètica: «La nafra de la felicitat/ es diu estigma, no cicatriu./ D’ella en dona testimoni/ només la paraula del poeta./ El dir poetitzant/ és estatge, no refugi».

Llegirem versos en què aprofundeix en la seua condició vital «Benaurat aquell que no té pàtria; encara la veu en somnis».

Edicions del Buc ens ha regalat una edició bilingüe, amb els poemes encarats en alemany i català, amb una breu i intensa introducció d’Anacleto Ferrer. L’ordenació dels poemes és cronològica i les notes que s’hi han afegit es troben al final del llibre. Algunes són de caràcter biogràfic i paga la pena llegir-les. La traducció la signen alhora Lola Andrés i Anacleto Ferrer. És interessant observar la connivència entre la poetessa i el professor de Filosofia per tal d’oferir-nos una versió que desitja conservar la condensació poètica de l’Arendt.

En resum, una excel·lent edició que no ha deixat de banda la factura física del llibre, amb una tipografia agradable i una sobrecoberta colpidora.