'Assaigs sobre vida i natura', de Gary Snyder

LA LLIBRERIA: ASSAIG

per Tomàs Vibot

La Veu dels Llibres

'Assaigs sobre vida i natura', de Gary Snyder
'Assaigs sobre vida i natura', de Gary Snyder

En els darrers anys, com a conseqüència de les crisis econòmiques i també –per què no assumir-ho– per la mancança de referents sòlids i transcendents dins d'aquesta societat estandarditzada, immediata i volàtil, han vist la llum nombrosos títols (ara novetats, ara clàssics reeditats) del gènere literari batejat com a wild literature. Noms com ara Susan Fenimore, Pete From, Sue Hubbell, William Fiennes, Andrea Hejlskov, SylvainTesson o, com no, el cappare de tot plegat, Henry David Thoreau, copen els prestatges de les llibreries generalistes i comptem amb un públic lector cada cop més fidel.

Una capacitat analítica gairebé taxonòmica, juntament amb llargues temporades al camp com a granger, llenyataire, guarda forestal, etc., i també nombrosos viatges iniciàtics per la Xina, el Japó i l’Índia, van desembocar en una de les reflexions contemporànies més lúcides sobre la relació de l’home amb la naturalesa salvatge.

Dins aquesta línia, l’editorial pollencina Quid pro quo ha tingut a bé publicar en català Assaigs sobre vida i natura del l’escriptor nord-americà Gary Snyder (San Francisco, 1930), un volum magníficament traduït que recull quatre capítols del seu Practice of the Wild. Snyder, narrador, poeta i activista del medi ambient pertany a la denominada Generació Beat i al Renaixement de San Francisco. Una capacitat analítica gairebé taxonòmica, juntament amb llargues temporades al camp com a granger, llenyataire, guarda forestal, etc., i també nombrosos viatges iniciàtics per la Xina, el Japó i l’Índia, van desembocar en una de les reflexions contemporànies més lúcides sobre la relació de l’home amb la naturalesa salvatge.

Els quatre textos («Gramàtica parda», «Bona, salvatge, sagrada», «Els boscos antics del Far West» i «En el camí, fora de la senda») no fan més que, des de plantejaments diversos, abordar la convivència cada vegada més esquifida que l’home contemporani (i l’occidental especialment) manté amb el món salvatge. És pot dir que, a diferència d’altres autors, que simplement retraten de forma més o menys poètica una visió sentimental i educada de la natura (un remake del clàssic quadern de viatge vuitcentista), Snyder proposa una «pràctica» –no pas una «teoria»– conscient i permanent d’acostar-nos a l’entorn salvatge per a interioritzar-lo des del seu propi llenguatge, atès que el seu discurs sempre ha format part de la nostra cultura: «Un dels criteris que ha de complir l’estudi de les humanitats és l’interès per l’anàlisi de textos. Un text és informació emmagatzemada al llarg del temps. També poden considerar-se textos l’estratigrafia de les roques, les capes de pol·len en una maresma o els cercles concèntrics en el tronc d’un arbre».

Quid Pro Quo Edicions

Per a Snyder els individus i les comunitats humanes mantenen encara forts vincles amb l’essència salvatge de la vida –on sempre s’ha localitzat allò sagrat–, però el problema rau que cada cop ens en decantem més, amb la falsa percepció que aquest nou camí és el correcte. Les reflexions d’Snyder amarades d’una vasta cultura universal, tant literària com filosòfica, i sempre carregades d’una gran solidesa intel·lectual són un anar i venir sobre aquesta interacció, present avui dia en moltes cultures (algunes ben avançades, com ara la japonesa) però tanmateix adormida per a la immensa majoria de la raça humana. «No hi ha pressa per cridar les coses sagrades. Crec que hauríem de tenir paciència i donar a la terra molt de temps perquè ens parli a nosaltres o ho faci a la gent del futur. El cant d’un picot, la xerrameca divertida i precipitada d’un esquirol gris, el so d’una gla sobre la teulada d’un graner, són senyals suficients», conclou l’autor al capítol «Bona, salvatge, sagrada».

Snyder proposa una «pràctica» —no pas una «teoria»— conscient i permanent d’acostar-nos a l’entorn salvatge per a interioritzar-lo des del seu propi llenguatge.

Una de les vies efectives per a restablir aquesta relació essencial és ni més ni menys que tergiversar la norma, trencar el vell dictat: «Les nostres habilitats i els nostres treballs no són més que petits reflexos del món salvatge, que segueix un ordre de manera innata i lliure. No hi ha res com sortir-se de la carretera i anar més enllà de la línia divisòria». Però no ja com a individu; cal fer-ho des de la comunitat, des de la consciència col·lectiva. Una revolució pacífica des de les rítmiques naturals com a alternativa als caos ecològics, morals i espirituals actuals.

Les reflexions d’Snyder suren sobre una prosa fluïda, gens atrafegada i constantment amarada d’experiències directes (tant dins la natura com amb diverses societats).Totes acaben desembocant en una filosofia de l’entorn basada en la pràctica que té com a origen la presa de consciència de pertinença a un lloc i a una comunitat. Un volum que, més enllà de desprendre aromes essencials de terra humida i sons de fauna retrobada, mostra el sender que cal abandonar per endinsar-se en allò salvatge. Un protocol que ens mena cap a la llibertat.

 

Gary Snyder, Assaigs sobre vida i natura. Traducció de José Luis Regojo Borrás. Col·lecció Assaig (n.2) Quid pro quo Edicions de Pollença, 2019