Espanya, un país legal

per Bonaventura Casanova, Decidim!

Societat

Espanya, un país legal
Espanya, un país legal

Altsasua, inhabilitació del Molt Honorable President de la Generalitat Catalana Quim Torra, operació Judas, 23 mesos de càrcer a una diputada de Podemos per intentar impedir un desnonament, centenars de sindicalistes a les presons per formar piquets, mig Govern de la Generalitat catalana a la presó i l’altre mig a l’exili, amenaces de desobediència al president del Parlament Català, la seva anterior presidenta ja és a la garjola, 7 mesos de càrcer per a la Tamara, i ara per a acabar-ho d’adobar el president de la Generalitat de Catalunya és defenestrat via “burofax”.

I tot això sota un govern suposadament progressista. I el que és trist és que tenen raó. La legalitat que s’ha construït a Espanya, i que conta amb un ampli consens, únicament permet certes coses, però no altres, i totes aquestes altres coses, que fins ara no s’havien posat damunt la taula, ara malden per trencar i superar un sistema més que podrit. Però, superar aquest sistema, dintre de l’actual ordenament jurídic, és impossible. I no ho és per algun fet d’ordre diví, ho és per una pura raó matemàtica, més del 50% del parlament espanyol és del tot contrari a una reforma de la constitució, en el sentit que es puga superar l’actual estat de les autonomies, el paper del rei o de les forces armades, mentrimentres tot l’entramat suposadament social de la seva constitució, fa aigües per tot arreu, es una broma de pèssim gust veure un dirigent espanyol blandar la constitució com si fora el Capital de Marx, quan Espanya marxa orgullosa al front dels països on més creix la pobresa i l’exclusió social. (https://www.eapn.es/). I res a dir del respecte als drets humans i la democràcia, sols cal recordar el recent informe de l’ONU sobre els drets humans a Espanya.

Però, no ens enganyem, tot aquest estat de podridura és legal, i aquesta legalitat neix d’un pacte fet sota l’atenta mirada de l’exercit i això que s’anomena “deep state” franquista, que encara perviu i ben saludable que està. Mentre aquesta legalitat estigui vigent, hem de ser conscient del que fem i diem, tenim la llei mordassa permanentment sobre nosaltres, la llei d’apagament de les xarxes socials, l’amenaça de la Llei de la Reforma Laboral sempre al damunt, el 155 etc. El PSOE, com si d’un sicari es tractés, fa servir el BOE com a eina de xantatge envers els seus opositors, no li importa el més mínim el benestar del seus súbdits, ans fa servir tot el poder de l’estat en el seu propi benefici, convertint els opositors en rehenes. Si alguna cosa té de positiva aquesta situació, és que ja no hi ha engany possible. Al PSOE tant se li’n fot la gent, adquirit l’estatus d’actor central en la política espanyola, les diferents aliances les fa, no per a assolir un programa electoral determinat, sinó per a arrasar els seus enemics polítics; i per altra banda queda ben pales que l’estat de les autonomies és un vodevil que alguns s’han volgut creure únicament per participar del festí amb diners públics, però quan s’ha posat en qüestió s’ha demostrat que hi ha tanta sobirania en un parlament com al ajuntament del poble més menut dels Ports de Morella.

Aquest escenari és el que ens toca viure després de 40 anys de post-franquisme, on ja fa tems la fràgil democràcia, com deien a la transició, no és ni tan sols una aspiració de la població espanyola, que camina amb pas fer cap a un nou totalitarisme.