Què està passant en la Renda Valenciana d’Inclusió?

per Marea Roja, Fernando Paton

Societat

Què està passant en la Renda Valenciana d’Inclusió?
Què està passant en la Renda Valenciana d’Inclusió?

Què està passant en la Renda Valenciana d’Inclusió que fa necessària la intervenció dels col·lectius perquè moltes persones aconseguisquen cobrar-la?

És una pregunta clau. Tenim la impressió que si no intervenim com a Punt d'Informació i Denúncia de Drets Socials moltes persones no aconseguirien cobrar-la i subsistir. La Generalitat ha plantejat que la gestió de la Renda l'han de portar els serveis socials municipals. Argumenta que com a Conselleria no pot contractar el personal que és necessari per a agilitar-ne la tramitació, en estar l'administració autonòmica intervinguda pel govern central, però sí que pot donar els diners perquè els consistoris el contracten. Per això, segons la Conselleria, la gestió de la Renda Valenciana l'han de passar als ajuntaments. Però aquests, segons el seu signe polític o segons la seua actitud davant la pobresa i l'exclusió, són més o menys àgils a revisar els expedients.

Hem de detectar des dels col·lectius on es troben els embossos i ajudar a desfer-los?

Encara que ho fem i ho continuarem fent, no creiem que aqueixa siga la nostra labor. La Renda Valenciana és una llei atacada pels rics que planteja el dret a la supervivència, però el planteja des d'una visió assistencialista i intervencionista en la vida de les persones. És una llei que dota els serveis socials d'un poder preocupant, sobretot des de la modificació que deixa en ells l'aprovació d'aquesta. I diem que és preocupant perquè els serveis socials municipals, tal com estan constituïts o com treballen en la majoria dels casos, funcionen com a mitjans de control i reeducació de la gent sense recursos econòmics per a subsistir sota l'excusa d'una "integració social". Integració que és entesa com l'adaptació a l'existent, perquè l'existent "és el que hi ha" i cal acceptar-ho, i on el problema està en les persones i no en el sistema que crea la pobresa. Davant aquesta manera de funcionar, que no compartim, alguns col·lectius socials ens veiem obligats a intervindre.

Com a col·lectiu, en què consisteix el nostre treball?

El nostre treball és denunciar les situacions de pobresa i exclusió que ens afecten i que fomenta aquest sistema, plantejar propostes de transformació que s'encaminen cap al repartiment de la riquesa com a mitjà per a acabar amb aquestes situacions, i generar espais de trobada i suport mutu per a afrontar la lluita que aquestes propostes exigeixen.

Tenim clar que la llei de la Renda Valenciana d'Inclusió no és el camí per a aquesta transformació necessària. Encara que pal·lie injustícies, és un atzucac per a la gent que la necessitem. Un carreró amb molts paranys i traves que les persones que la sol·licitem hem de salvar per a al final acabar en una intervenció social entesa, com hem dit abans, com un obstacle a la transformació de la vida en quelcom digne de ser viscut.

La "intervenció social", com a part del treball dels serveis socials, en el cas que calguera, hauria d'anar encaminada a dotar-nos a les persones de les eines necessàries per a afrontar de manera comunitària els problemes que ens impedeixen dur una vida digna. Però, tristament, aquesta "intervenció" sol desplaçar del focus de l'atenció les qüestions socials relacionades amb la injustícia i la desigualtat, per a centrar-se en la modificació de l'actitud “anòmala o disfuncional” de la persona o de la família "intervinguda", en la seua preparació per a competir d'acord amb les regles que imposa el mercat. En altres paraules, els qui accedim a una prestació social hem de comprometre'ns davant els serveis socials a millorar la nostra capacitat per a competir per una ocupació, perquè l'ocupació és el dogma inqüestionable i l'únic mecanisme d'integració que accepta aquest sistema.

La llei de la Renda Valenciana d'Inclusió duu inscrita aquesta visió. Exigeix un procés en què les persones hem d'acceptar la supervisió de les nostres vides per part dels serveis socials, els quals, com hem dit anteriorment, tenen el poder de decidir si hem de cobrar-la.

A més, en la seua aplicació pràctica, suposa llargs períodes d'espera i sofriment. Hi ha molts motius materials per a aquests períodes d'espera, però, en el fons, subjau la necessitat de supervisar les nostres vides, fins i tot en els seus més mínims detalls.

Per això, com ja hem reiterat altres vegades, tota llei de Renda econòmica hauria d'abordar-se, com a mínim, mitjançant unes premisses que òbriguen el camí cap a la Renda Bàsiques de les Iguals, premisses que tornem a proposar a continuació:

1. La Renda Valenciana d'Inclusió és una renda contra l'exclusió econòmica. Per això, no hauria d'exigir contraprestacions que obliguen a les persones. I hauria de gestionar-se des d'oficines comarcals de la Generalitat i no des dels Serveis socials municipals.

2. Que com a dret, la Renda Valenciana d'Inclusió hauria de ser individual i concedir-se a tota persona major d'edat amb falta d'ingressos.

3. Que la quantitat hauria de ser suficient i digna.

4. Que hauria de ser una renda accessible i eficaç. Atés que la situació de falta d'ingressos és fàcilment comprovable i que l'administració té mitjans per a poder fer-ho, la seua tramitació hauria de ser eficient i la llei hauria de garantir un termini màxim de tres mesos per a l'accés a la renda.

Aquestes premisses les considerem imprescindibles per a una llei justa i transformadora, perquè ja que som persones i no objectes d'un sol ús la solució és caminar cap a la Renda Bàsica de les Iguals.

 

Assemblea d'afectats pel caos en la RVI- Fernando Paton

Font: Blog La marea se vuelve roja