La Solana de las Pilillas, la gènesi del vi en la DO Utiel-Requena

per Vicultura, Núria Gregori i Sebastià

Territori

Imatge aèria del cup amb les restes del celler i la torre annexa
Imatge aèria del cup amb les restes del celler i la torre annexa | Territorio Bobal

Segurament, ningú discutirà que el cultiu i la producció del vi són dos elements fortament vinculats a la Plana d’Utiel-Requena, una comarca valenciana en què el vi s’ha convertit en un tret cultural propi determinat per les característiques singulars del territori, la climatologia i la seua gent. Una tradició vitivinícola que acredita la seua empremta en la comarca amb restes arqueològiques que ens mostren que a Utiel-Requena el vi és cosa de segles; concretament, de fa 25 segles.

Al Parc Natural de les Gorges del Cabriol, pròxim a la rambla de los Moreno, es troba la Solana de las Pilillas, el jaciment arqueològic que Asunción Martínez Valle, arqueòloga municipal de l’Ajuntament de Requena, considera la gènesi del vi, el lloc on “es mostren els orígens de la producció del vi per part dels ibers”. I és que a las Pilillas es troben les restes del celler més antic conservat a la península Ibèrica.

Les restes localitzades a las Pilillas mostren evidències del que seria aleshores un gran centre productor de vi en una època (la ibera) en què els pobladors locals desconeixien la tècnica de cultiu i la producció d’un producte el gust pel qual havia estat importat pels fenicis. Un celler que es calcula que va estar en funcionament des de principis del segle VI a. de C. fins a les darreries del V a. de C., una etapa en què la producció del vi s’aproximava al que consideraríem ara una producció industrial.

Al jaciment de la rambla de los Moreno s’han documentat 4 piles tallades directament en la roca calcària –les piles conegudes popularment en castellà com a pilillas– que es distribueixen al voltant d’un camí paral·lel a la rambla. Uns cups que adapten la seua forma a la roca de què sorgeixen i que funcionaven amb un senzill sistema de decantació que aprofitava l’orografia del terreny per a inclinar lleugerament els blocs de pedra. Un raïm que es xafava, tal com ha documentat l’arqueòloga Martínez Valle, mitjançant premses de contrapés, un sistema que evidencia la voluntat de produir la major quantitat de vi possible d’una mateixa collita. El most passava de la pileta superior a la inferior a través d’uns orificis tallats en la roca i es recollia en àmfores de terrissa produïdes en forns locals.

Cup en el qual s’observen els forats per als anclatges de les premses de biga. | María Asunción Martínez Valle

Una producció d’àmfores de terrissa que, segons Martínez Valle, posa en relleu la importància dels forns de terrissa local a Requena, on s’ha documentat un dels primers forns del territori valencià, ja que, afirma, “no té sentit un sistema com las Pilillassense un complex terrisser on elaborar tota la vaixella associada al consum del vi segons el model oriental, en què es buscava l’efecte psicotròpic d’una beguda que barrejaven amb herbes per a aromatitzar-la amb l’objectiu de dissimular l’acidesa de la ràpida oxidació del vi”.

Annexes a les piletes s’han localitzat restes de les plataformes que unien les estructures, una sèrie de plataformes de treball que salvaven els desnivells del terreny ique facilitaven l’accés del raïm, així com el trasllat del most en àmfores fins al celler. Les restes interpretades com a celler es troben annexes a una estructura semicircular que manté la forma del que es coneix com a granja torrei que dona a l’assentament un aspecte fortificat. El celler estava dividit en dues zones i tenia un pati exterior en què s’han localitzat carrilades que evidencien el transport en carro al costat d’una zona coberta on s’han trobat nombroses restes d’àmfores de terrissa i taps de pedra calcària.

Una excavació en què, malgrat que només compta amb un 15-20% excavat, es mostra el que van ser els orígens de la producció del vi al territori valencià en un jaciment que des del 2012 compta amb la protecció de BIC (Bé d’Interés Cultural). Una passejada històrica que ens enfronta als orígens d’un procés artesanal que ha evolucionat amb el pas del temps fins a assolir els nivells de qualitat d’uns vins i uns cellers que poblen ara els mateixos camins que fa 2500 anys recorrien els carruatges que van deixar la seua empremta en la roca.

Article publicat en el número 1 de Vicultura. Estiu’19

Vols llegir més articles com aquest? Subscriu-te a Vicultura, la revista de vins i cultura valenciana en paper i trilingüe.

subscripcions@vicultura.com