El teatre, una entitat mutant

per AulaCodi, Ilion Trebicka

Cultura

El teatre, una entitat mutant
El teatre, una entitat mutant

Quan parlem de teatre podem estar parlant d’un edifici on es du a terme la pràctica teatral. Com a edifici, el teatre duu a l’esquena molta història i podem situar-ne les arrels pràcticament en els primers dies de la humanitat, ja que quan érem humans primitius ens reuníem al voltant del foc per a contar una història o dur a terme algun ritual. Aquests llocs on es contaven els contes van començar a tindre una rellevància en la nostra psique, de manera que a poc a poc, al llarg del temps, van anar conquerint l’espai on vivíem els humans, fins arribar al centre mateix dels espais on habitàvem. Així, amb el pas del temps s’utilitzaven els temples per a fer les representacions o s’empraven espais naturals que tenien condicions peculiars.

A l’antiga Grècia el teatre va sofrir un punt d’inflexió atés que es va pensar i construir un espai específic per a dur a terme aquesta pràctica. Llavors, aquests nous espais van anar situant-se de manera progressiva als afores de les ciutats, lluny de la població. Però aquesta vegada ho feien perquè l’espai requeria certes necessitats, com per exemple ser un espai gran perquè hi cabera molta gent o que el terreny estiguera situat en una pendent. També els amfiteatres que construïen els grecs requerien un tipus de roca concreta.

Després de l’època clàssica grega i romana, arriba a la civilització occidental el Cristianisme. Aquesta esdevé una època molt fosca amb moltes prohibicions i el teatre, en conseqüència, cau en l’oblit completament. Llavors, la pràctica teatral és gairebé inexistent i els llocs on es feia teatre van desaparéixer per complet. Ara qui està al centre és l’Església i serà així durant un període llarg de temps que culmina en el Renaixement.

Al voltant del 1400, després de l’era comuna, el Renaixement es dona a conéixer a Itàlia i posteriorment es desenvolupa en tots els països europeus. Era una tendència a trencar completament amb tota aquesta foscor cultural del Cristianisme i d’intentar reprendre tots els valors de l’art de la cultura antiga. Pel que fa a l’edifici, tot aquest context representa una vertadera revolució i canvien moltes coses, fins i tot els materials de construcció o la mida de l’edifici. Així, es construeixen per exemple els teatres a la italiana que hui dia són els teatres principals de totes les ciutats i són els que estem habituats a veure. Així, l’edifici on es practicava el teatre es transforma en un espai més menut i això suposa una eina per a tornar a conquerir el centre de la ciutat, situant la pràctica teatral en un plànol d’importància físic i simbòlic similar al de l’Església.

Hui dia hi ha una gran varietat d’espais teatrals, com per exemple sales alternatives, microteatres de fins a 15 m2, sales multifuncionals que s’empren per a fer conferències o, també, auditoris. Així, l’espai físic del teatre no ha tingut unes característiques fixes al llarg del temps, sinó que ha anat mutant amb els segles. Si més no, aquest fet ens serveix de prova de la importància que ha tingut aquesta pràctica per a l’ésser humà.