Missatges i consultes absurdes

per Marian Díez Picó

Societat

Missatges i consultes absurdes
Missatges i consultes absurdes | Pikrepo

No negaré que això de la Shakira i la López en la Super Bowl va estar de traca, però he de reconéixer que la cosa no és molt diferent de la dels dissabtes al matí en ma casa. No tinc càmeres davant, però l’espectacle que munte mentre passe l’aspirador o netege els banys us assegure que està a un nivell comparable. La combinació de Cillit Bang a la mà i Vetusta Morla de fons no sabeu el que pot donar de si. Cert és que eixes modernors d’ara que van soles per casa com a boges i acaben amb la pols acumulada et lleven faena, però també resten emoció i afavoreixen que passes a utilitzar una talla més sense adonar-te'n. Què voleu? The show must go on!

Clar que el problema arriba quan toca posar ordre en el dormitori de la meua filla i ja estic envalentida a més no poder. Allò és el regne de la promiscuïtat a l’hora d’emparellar princeses, Barbies, Pinypons i animals de companyia diversos. Si donaren fruit aquests encreuaments, em ric jo de la mitologia grega i d’algunes cases reials.

Si qualsevol dia en obrir el correu trobara un missatge del tipus “t’he gravat mentre neteges ta casa” no sé si no pagaria el que em demanaren a canvi de no fer públiques aquelles imatges –no tant per les meues coreografies, sinó per l’estilisme, que això sí que dista prou del de la parella de la Super Bowl. Però de moment, l’únic missatge que trobe de tant en tant és el de “Te he grabado masturbándote”. No “Te he grabado preparando brócoli al vapor”. Noo, “masturbándote”. No sóc l’única que el rep a la faena, es veu que és la manera més original que troba algú de donar-nos el bon dia. Però així d’entrada, amb només un got de llet i tres galetes al cos, molt atractiu no resulta.

També hi ha altres d’aquests missatges insistents que a vore, jo la necessitat tampoc li la trobe en cap lloc, com és el cas de “Haz que tu pelo crezca a un ritmo vertiginoso” o altres on el que suggereixen que cresca fins a l’infinit i més enllà és una altra cosa. Mai he obert cap d’aquests missatges, però he de reconéixer que l’assumpte elegit per l’emissor podria estar un poc més elaborat si el que vol aconseguir és tenir èxit.

Què farem? De missatges innecessaris està ple el correu, però les enquestes i consultes telefòniques no es queden enrere. Operadors de telefonia al marge, fa uns dies vaig atendre la consulta telefònica que, de moment, s’emporta el premi a la més absurda.

Que algú gaudisca interrompre eixe moment màgic que, per a ma mare és “descansar la vista” i, per a mi és una sesta com Déu mana, només per a preguntar-me: “¿Tiene usted ducha o bañera en casa?”, sens dubte és de jutjat de guàrdia. Supose que aquella dona feia el seu treball, però em va eixir de l’ànima replicar-li amb una altra pregunta igual de directa: “I vosté, té vergonya?”. Directament vaig penjar, sense donar lloc a més explicacions ni d’una ni d’altra banda. I, per primera vegada, ho vaig fer sense utilitzar la meua fórmula preferida per a desfer-me d’aquests casos: “Lo siento pero me pillas dándole el pecho al niño”. Espere que mai em conega personalment qui em fa aquestes telefonades, entre altres coses, perquè el meu fill ja ha complit els dotze anys i segurament es faria una imatge prou confosa de mi, però us assegure que la fórmula funciona i a mi em sembla més correcta que enviar-los a fer punyetes sense més.

Està vist que aquesta gent no ha aprés res del gran Cuerda, en pau descanse. Per a fer preguntes interessants o per a atraure l’atenció d’algú que està tranquil·lament a casa, res comparable a aquell: “¡Señora, que quería yo hablarle de Dostoievski!”. En escoltar açò, evidentment, no pots respondre més que “Ah, pues muy bien, encantada. Ahora mismo bajo”.