'Reis del món', de Sebastià Alzamora

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Caterina Valriu

La Veu dels Llibres

Sebastià Alzamora
Sebastià Alzamora

En el context de la narrativa catalana contemporània destaca la veu de Sebastià Alzamora (Llucmajor 1972), autor amb una sòlida obra publicada tant en el camp de la novel·la com el de la poesia, és també articulista de diversos mitjans i algunes de les seves creacions s’han portat al teatre, com és el cas de l’impressionant monòleg La malcontenta, que és ara als escenaris interpretada per l’actriu Agnès Llobet.

L’autor acara dos personatges excepcionals del segle XX que tenen en comú haver nascut a la mateixa illa, ser fills dels mateix poble i estar dotats ambdós d’una intel·ligència extraordinària. Són Joan March, Verga (1880-1962), i Joan Mascaró i Fornés (1897-1987)

La seva última novel·la, Els reis del món, ha aixecat una notable expectació mediàtica i és el fruit de cinc anys de documentació, recerca i creació literària. El repte que es proposa l’autor és alhora atractiu i difícil, agosarat i original. Es tracta d’una novel·la que cavalca entre la realitat i la ficció, la realitat dels fets i els personatges que hi apareixen, i també del seu temps i els seus indrets, i la ficció literària que sempre suposa la creació novel·lística. L’adscripció de gènere es fa difícil, atès que no és una novel·la històrica, ni biogràfica, ni epistolar ni autobiogràfica, tot i que té ingredients de totes aquestes formes narratives. L’autor acara dos personatges excepcionals del segle XX que tenen en comú haver nascut a la mateixa illa, ser fills dels mateix poble i estar dotats ambdós d’una intel·ligència extraordinària. Són Joan March, Verga (1880-1962), i Joan Mascaró i Fornés (1897-1987), el primer un financer multimilionari sense escrúpols conegut arreu d’Europa i el segon un estudiós i divulgador de l’espiritualisme hindú, professor a Oxford i pacifista. Dues personalitats, en principi diametralment oposades, però que mantingueren una relació d’admiració i respecte mutu. I és precisament entorn d’aquest eix en el qual es combinen i confronten dues visions oposades del món i de les relacions humanes, que l’autor desplega la seva obra, en la qual apareixen també altres personatges de gran dimensió històrica o de l’entorn familiar dels protagonistes, que contribueixen a completar els retrats dels personatges principals i llurs accions.

Reis del món (Edicions Proa)

És una novel·la extensa –sis centes pàgines– introduïda per un breu pròleg i dividida en tres parts. La primera i més breu retrata l’infant que fou Mascaró i un fets violents ocorreguts al seu poble, dels quals va ser testimoni i en els quals March hi estava implicat. La segona part i més extensa, narrada per Emili Tremulles –un personatge singular que era la mà dreta de March en els seus tèrbols negocis alhora que director del seu banc, la Banca March– se centra en una llarga conversa el 1950 a Ginebra entre March i Mascaró. A partir de les vivències d’ambdós, l’autor analitza amb precisió de cirurgià els plantejaments vitals del financer i el professor i posa sobre la taula els grans temes ètics de la humanitat en el context del món actual: el poder, la guerra, l’amistat, la lleialtat, l’espiritualitat i la religió, l’èxit, l’amor i la mort. Cada un dona les seves respostes, defensa les seves creences i justifica els seus actes, les accions i les omissions.

Allò que fascina al lector és la profunditat de l’anàlisi de l’ànima humana i dels plantejaments ètics o no ètics que actuen com a motor de les accions.

El lector assisteix –fascinat– a aquest confrontament dialèctic en el qual desfilen gran fets històrics del segle XX, vivències personals, veritats i mentides, traïcions i lleialtats, sempre contrapuntades per la percepció d’un tercer, Tremulles, qui sovint n’ha estat testimoni. Aquesta part de la novel·la és d’una intensitat i una vivacitat extraordinàries, s’hi combina l’evocació de la infantesa amb les aventures trepidants d’un home disposat a tot per engrandir la seva fortuna. Però més enllà de l’acció i els fets històrics vists des del seu angle més fosc i secret, allò que fascina al lector és la profunditat de l’anàlisi de l’ànima humana i dels plantejaments ètics o no ètics que actuen com a motor de les accions. El poder que donen els diners o el valor de la pau espiritual són l’eix d’una conversa civilitzada, densa, irònica i colpidora, en la qual l’autor mostra la seva maduresa personal i literària. La tercera part, titulada “Mahatma”, ocupa gairebé la meitat de les pàgines del llibre i s’inicia a Coberton (Anglaterra) el 1958. Aquí hi ha un canvi de veu narrativa, ara parla al lector la muller de Mascaró, Katleen Ellis-Mascaró, i a través de les seves notes, paraules, records, reflexions i neguits, ens podem acostar al Mascaró investigador, professor, pare i marit, als moments àlgids de la seva carrera, a la vida quotidiana i als problemes familiars que vindran, sobretot, amb els fills. Alzamora ens retrata un home savi i intel·ligent, immers en els seus estudis, però també una persona amb les seves llums i ombres. El lector empatitza de seguida amb aquesta dona senzilla que viu al costat d’un home excepcional, i que –des de la seva aparent senzillesa– és capaç d’observar i reflexionar tants matisos de la convivència.

Reis del món és una novel·la excepcional, l’autor mena el lector a girar cada pàgina amb fascinació, amb interès i amb curiositat. Imposa una lectura ràpida i demana una relectura pausada, per assaborir el llenguatge –gairebé sempre impecable–, les descripcions i –sobretot– les reflexions. Perquè és una novel·la que interpel·la, des del diàleg entre dos homes extraordinaris i llurs formes oposades d’entendre el món i la vida, el lector es formula preguntes i s’aventura a donar respostes, les seves pròpies respostes.

Reis del món, de Sebastià Alzamora (Barcelona, Proa 2019)