El modernisme com a fractal: el cas de Novelda

per Publicacions de la Universitat d'Alacant

Territori

El modernisme com a fractal: el cas de Novelda
El modernisme com a fractal: el cas de Novelda

Entre les col·leccions universitàries de caràcter divulgatiu destaca l’Ordit, del Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant. Una col·lecció formada per llibres adreçats al gran públic però amb la qualitat i el rigor exigibles a una publicació universitària.

A més dels llibres ja ressenyats a LA VEU, Jesuïtes valencians: de l’esplendor Borja a l’ocàs Borbó i Climes i temps del País Valencià, una de les darreres incorporacions ha sigut Modernisme a Novelda. El llegat d’una esplendor comercial.

Fixem-nos en el títol: al·ludeix a un dels moviments artístics i socials, el modernisme, que en el trànsit dels segles XIX-XX va assolir un major àmbit geogràfic (Europa i les Amèriques). I centra l’atenció en una ciutat de poc més de 25.000 habitants del migjorn valencià, Novelda, a la comarca del Vinalopó Mitjà.

El subtítol, “El llegat d’una esplendor comercial”, fa referència que els elements modernistes que s’hi descriuen i analitzen són l’herència d’un viatge global que la burgesia més dinàmica va mamprendre per connectar aquesta ciutat expansivament comercial amb la resta del món, fins i tot amb l’Extrem Orient.

Les millores tècniques de concepció comercial van possibilitar el salt qualitatiu de la simple acumulació dinerària a la riquesa cultural del modernisme, i això ocorre a diferents escales, des de la urbanística i arquitectònica fins a la lligada a les arts anomenades (inadequadament) “menors” i que tant va propiciar el modernisme: pintura, ebenisteria, forja, vitralls, etc., com es pot comprovar en els edificis de la Novelda modernista, en què relleus, pintures, mobles, escultures, forges, claraboies i pràcticament qualsevol racó de les estances i façanes vessen a doll de motius artístics.

El llibre intenta mostrar les síntesis enriquidores que es van produir quan van entrar en contacte i diàleg fecund la valoració i estima d’allò que és propi amb les noves concepcions artístiques i filosòfiques que aportava el modernisme; un modernisme obert no tan sols a Europa sinó també a influències tan llunyanes com les provinents d’un Japó amb el qual s’havien establit relacions comercials.

Els autors pretenen bastir ponts entre els qui voldrien conéixer les claus generals d’aquell moviment i els interessats en els aspectes més propers i tangibles, els de la mateixa Novelda. Perquè es fa servir Novelda com un exemple de fractal, com un objecte real que en la seua escala i complexitat representa i forma part d’un altre, el modernisme en el seu conjunt, molt més ampli i gran.

En aquest sentit, Novelda pot servir de mostra per a entendre com algunes ciutats fabrils i comercials sorgides de la segona revolució industrial van saber donar el salt de la riquesa material a la cultural. Un salt, això sí, que només es va produir en els casos en què les ciutats van tindre la sort de ser dirigides per burgesies dinàmiques, emprenedores i obertes al món, alhora que interessades per les arts i les ciències.

I de la simbiosi entre les arts plàstiques i els nous materials i tecnologies va sorgir un moviment cultural, el modernisme, que potser ha sigut el que millor ha connectat la bellesa formal i el gran públic, el qual, encara que fora com a simple observador, la tenia a la seua disposició com a gaudi estètic i, alhora, utilitari. I que a través de l’exalçament de l’obra ben realitzada transmetia un sistema de valors en què el legítim orgull pel treball ben fet anava més enllà del seu preu, a diferència d’una actualitat en què el component especulatiu d’un producte sol interessar més que el producte en si mateix.

Daniel Climent Giner i Carles Martín Cantarino

En estudiar Novelda a través del modernisme, o el modernisme a través d’ella, el llibre ha establit una mena de joc de matrioixques o nines russes, o de caixes xineses, com vulguem dir-li; és a dir, un trànsit fàcilment perceptible entre el general i el particular, i en què el modernisme de Novelda es pot considerar una miniatura representativa del modernisme més universal.

El llibre, impulsat per Rosanna Arango Escursà i Merche Navarro Beresaluce, aborda en el capítol escrit per Verónica Quiles López i David Beltrà Torregrosa, el context històric, geogràfic i social que va estimular el sorgiment d’una burgesia comercial sensible als canvis sociològics i intel·lectuals de l’època. Una burgesia promotora d’un urbanisme dels anomenats «d’eixample» (com el celebèrrim de Barcelona) i que, en el capítol signat per Andrés Martínez Medina, es presenta coherent amb una arquitectura de filosofia i estètica també modernistes. Un continent i un contingut coherents entre si i que el visitant pot seguir a través dels itineraris urbans que proposen Daniel Andrés Díaz i Concepción Navarro Poveda.

En el capítol “Natura i símbol en el modernisme de Novelda”, Carles Martín Cantarino i Daniel Climent Giner aborden la importància de la natura i del valor simbòlic de plantes i animals en les manifestacions artístiques del modernisme, unes manifestacions que sovint s’imbricaven fins formar una mena de calidoscopi en el qual els principis generals modernistes de la plàstica i la literatura, els arts i els oficis i les noves tècniques i materials adquirien personalitat pròpia en aplicar-se a cada cas concret. Així, s’hi apunten dades per a facilitar la comprensió dels significats complexos i dels lligams artístics (literaris, pictòrics, musicals) inscrits en els motius florals i faunístics, des de l’omnipresència dels lliris i les roses o de plantes mítiques com l’acant o el cascall, fins a la de plantes japoneses i orientals, tan de moda aleshores a Europa (crisantems, camèlies, hortènsies, nenúfars) o la de plantes lligades a l’economia local (raïm, safrà), etc.

A més, cal destacar la qualitat gràfica del llibre, des de la coberta fins a les il·lustracions de tota mena (fotografies, plànols, etiquetes...) aportades per diversos autors, element tan important en una obra d’aquesta temàtica.

En definitiva, en l’obra s’ha volgut mostrar, a través de Novelda com a cas particular, que l’esperit general del modernisme va transcendir els aspectes merament formals i que els elements simbòlics o estètics auspiciats per comitents, artistes i artesans reflectien en gran part el caràcter de la burgesia més culta, que no tan sols es reconeixia com a subjecte històric sinó que aspirava a integrar la natura i la tècnica en la seua concepció del món.

Una aspiració gràcies a la qual ara podem gaudir de molts dels resultats d’aquell modernisme, un moviment social i artístic tan innovador com estèticament perdurable.

Per exemple, a Novelda. Al migjorn valencià.