'Juga en Valencià' tanca el cicle de presentacions a Castelló de la Plana

per Juga en Valencià, Michelangelo La Spina

Llengua

'Juga en Valencià' tanca el cicle de presentacions a Castelló de la Plana
'Juga en Valencià' tanca el cicle de presentacions a Castelló de la Plana | Photo by Markus Spiske on Unsplash

La Plataforma Juga en Valencià va tancar ahir a Castelló de la Plana, el cicle de presentacions que havia programat des de la seua fundació al Juliol de 2019. Ha sigut un viatge llarg que va començar el 30 de novembre al Octubre, Centre de Cultura Contemporània, de València, que continuà al Casal Jaume I d’Elx, el Casal Popular tio Cuc d’Alacant, el local de l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real i que va acabar (de moment) al Menador Centre Cultural de Castelló. Les presentacions no hagueren sigut mai possibles sense el suport i ajuda de les associacions que ens han rebut i donat la benvinguda al llarg d’este viatge, sense el Casal Jaume I d’Elx, el Tempir d’Elx, el Casal Popular Tio Cuc, l’Associació Cultural Socarrats, la Conlloga de Castelló, la UJI de Castelló, l’Ajuntament de Castelló o la Plataforma per la Llengua del País Valencià mai haguérem pogut fer tot això.

I diem de moment és perquè estem oberts a presentar l’associació a ciutats com Alcoi, Xàtiva, Alzira, Oriola o Benicarló, però per això necessitem la col·laboració de col·lectius locals que ens donen suport i ens posen en contacte amb aficionats locals als esports. Les portes de Juga en Valencià sempre estaran obertes a les demandes dels aficionats esportius valencians, perquè no volem dirigir la tasca d’esta associació únicament als esports de masses, a l’esport masculí i a la ciutat de València. La nostra associació naix amb vocació d’aconseguir la igualtat lingüística a tots els esports, a tots els equips, tant masculins com femenins i a tot el País Valencià.

En este viatge que hem fet hem volgut conèixer les diferents realitats del valencià i del valencià als esports. No és la mateixa la realitat del valencià a la ciutat d’Elx que a la ciutat de Vila-real, tampoc es tracta el valencià als esports de la mateixa manera als equips esportius de la ciutat d’Alacant que als de la ciutat de València. En totes les presentacions hem donat protagonisme als aficionats que ens han vingut a escoltar. Fugint de paternalismes capitalins, entenem que un aficionat valencianoparlant al futbol de la ciutat de València no pot dir el que ha de fer a un aficionat valencianoparlant de l’Elx o de l’Hèrcules; per això les campanyes, les idees han de vindre des els propis aficionats o amb el suport dels aficionats.

A Elx després de la presentació ens varen passar els contactes d’aficionats valencianoparlants de l’Elx, que ens han contat la seua experiència i preocupacions, donar suport a penyes esportives que utilitzen el valencià podria ser una forma de normalitzar la situació de la llengua a una ciutat que li havia dit al seu equip més important Elx sempre, fins que de sobte es normalitzà el “Elche” al camp de l’Elx. Alguns aficionats elxans ens han traslladat el desig de recuperar la pilota a Elx, ciutat que va tindre molts trinquets fins fa poc. L’associació el Tempir ens ha demanat d’organitzar una campanya conjunta sobre l’esport en valencià a Elx, per a continuar en la tasca de la reforestació del valencià al sud del País Valencià.

A Alacant hi hagué un debat molt bonic on membres de Xaloc Alacant i aficionats de l’Hèrcules ens donaren la seua visió i recomanacions de que es podria fer per millorar la situació del valencià a l’esport d’esta ciutat: ajudes a la promoció del valencià de la diputació no estiguen restringides als moros i cristians o a les fogueres o evitar la confrontació en xarxes amb qui fa campanya activa contra el valencià en un terreny que de moment som minoria. Des d’Alacant és on més iniciatives hi ha i on un grup d’aficionats de l’Hèrcules ha començat a traduir els piulets del compte oficial a Twitter, iniciatives a les que hem de donar suport i fer visibles.

A Vila-real, la situació és completament diferent, el valencià és més viu a la ciutat, però el club més representatiu tanca les portes a la igualtat lingüística. Ací el que ens recomanen els seus seguidors és insistir i insistir molt a les xarxes fins aconseguir que el compte oficial en valencià publique la mateixa informació a tots els comptes oficials. Ací ens trobem també iniciatives individuals de cara a normalitzar la presència del valencià a la vida del club, com és la veu groga.

Després de la presentació de València ens vam reunir amb membres d’Escola Valenciana i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb la idea de començar projectes de col·laboració en el marc de l’esport i el valencià, tenim pendent reunir-nos també amb altres entitats de la societat civil valenciana com Decidim i demanar reunir-nos amb institucions públiques i clubs a qui també deixem obertes les nostres portes per poder trobar un camí cap a la igualtat lingüística.

En totes les presentacions hem constatat com l’absència del valencià en l’activitat informativa dels clubs és per un motiu clarament ideològic, per minoritzat i arraconar el valencià i fer-lo desaparèixer, sobre tot en llocs on el valencià és minoritari. Sovint s’empren excuses com que els que parlen valencià entenen també el castellà, acceptar estos raonaments porten a l’exclusió del valencià als esports i a la societat, que és el motiu pel qual es fan.

El treball d’esta associació no és un treball d’accions i reaccions ràpides, d’èxits a curt termini. Esta associació treballa com els esportistes de carreres de fons, que treballen més la resistència que la potència, perquè entenem que el camí és llarg i la meta encara està molt lluny i per arribar cal dosificar les forces i passar a l’atac a soles quan la defensa és forta i mai abans. Per això adaptant-nos a cada realitat i amb l’ajuda del “peloton” d’aficionats que deixant a banda la rivalitat volem agrupar baix un únic equip del valencià, comencem hui la cursa del valencià cap a la igualtat lingüística en la que a soles hem fet poc més que escalfar.