Centenari de Gianni Rodari: la imaginació al poder

LA RODA DEL TEMPS

per Vicent Romans

La Veu dels Llibres

Gianni Rodari
Gianni Rodari

Qui m'havia de dir que compartiria tanta vida, tantes idees, propostes i projectes amb el pedagog, escriptor i periodista Rodari! Va nàixer el 1920 i va faltar poc temps després que jo acabara els estudis universitaris, l’any 1980. Ves per on, enguany li retrem homenatge, és el primer centenari del seu naixement. Us l’imagineu? Ha de ser festa grossa, sorprenent, intel·ligent, divertida, farcida de ments infantils rialleres i crítiques que dissenyen un món fantàstic a l’alçada de la màgia del bruixot Rodari.

Posem per cas que fos la primavera de 1979, imaginem un passeig agradós entre els tarongers de la partida Xebic a Ondara, on té casa la mestra i amiga Marisa Puigcerver. O si voleu al poble, a la cantonada de la seua casa pairal, on encara hi ha la pedra que la data: 1764. Trieu. Assabentada que jo estudiava Magisteri, em va fer un màster gratuït per explicar-me com treballaven ella i els altres mestres a la Nostra Escola Comarcal. Una de les cooperatives pioneres de la introducció del valencià a l’ensenyament de la mà de la renovació i innovació educativa. L’escola participativa, democràtica, arrelada al medi. I també imaginativa. Perquè a La Comarcal imaginaven i treballaven de valent, per convertir el somni en realitat, com calia, per superar la fosca i agra ressaca social del franquisme i omplir de vida places i carrers, pobles i escoles.

Era un món possible i mai explorat, era un xoc amb les classes de didàctica acadèmica i la psicopedagogia, la psicologia i les programacions.

Marisa em presentà Rodari. Em deixà la Grammatica della fantasia (1973). Una edició en castellà que tenia la portada amb elements del joc aquell de construcció de fusta, amb colors roig, groc, verd… Fa poc, vaig ser jo qui la va regalar a Fàtima, companya de vida i mestra jove, en català, amb portada d’un Pinotxo rialler (Grup 62). Me’l vaig llegir amb avidesa. Era un món possible i mai explorat, era un xoc amb les classes de didàctica acadèmica i la psicopedagogia, la psicologia i les programacions. Ja tenia Rodari al cap i al cor per sempre. Què haguera passat si aquesta trobada no hagués ocorregut?

El 1970 va rebre el premi Hans Christian Andersen, semblant al Nobel de la literatura infantil. Un reconeixement que l’empoderà per escriure desenes d’obres, fer trobades amb professorat i deixar-nos un llegat excel·lent. Tot per a fomentar l’esperit crític dels infants, amb enginy i humor. El 1973 veu la llum Gramàtica de la Fantasia, introducció a l’art d’inventar històries. Però la gramàtica, no us enganyeu, no és un manual, ni un receptari, ni un tutorial de YouTube… És un text inacabat per iniciar, promoure, incitar, suggerir, omplir de paraules amb sentit textos sobre el full en blanc, entenent el full en blanc com la vida mateixa. Rodari pensa i afirma que la creativitat en els xiquets i les xiquetes és essencial per canviar el món. És creativa la ment que sempre treballa, que sempre fa preguntes, que descobreix problemes-reptes on els altres troben respostes satisfactòries.

Rodari pensa i afirma que la creativitat en els xiquets i les xiquetes és essencial per canviar el món. És creativa la ment que sempre treballa, que sempre fa preguntes.

Amb aquest manual, Gianni Rodari esperava crear ments lliures on pogueren nàixer artistes i ningú fos esclau. Idea ben actual, en un món on els missatges difosos per les xarxes virtuals estan farcits de mentides i falòrnies: Fake news.

Per a descobrir o revisitar el geni de la fantasia, permeteu-me un parell de recomanacions més: de primer, un recull d’articles, Escola de fantasia. Reflexions sobre educació per a mestres, pares i nens de Rodari (Blackie Books), traduït per Bel Olid. El llibre porta una cita a la portada que en resumeix tota la filosofia: «Un nen, cada nen, és un fet nou amb el qual el món comença de zero». I de segon, una novetat, Les aventures d’en Cebeta (Sembra Llibres), traduït per Àlvar Valls i amb pròleg de Xavi Sarrià: «Les presons són fetes per als qui roben i els qui maten, però quan mana el príncep Llimona, els qui roben i maten són a la seva cort i a la presó hi van els ciutadans honrats.»