La mentira

per Vicultura, Vicent Marqués

Territori

Casino de Sancho (Cocentaina), on possiblement va sorgir la mentireta
Casino de Sancho (Cocentaina), on possiblement va sorgir la mentireta | Fotografia cortesia de la familia Sancho

Amb el suc de les llimes els valencians preparem una de les begudes més populars d’aquestes contrades: l’aigua de llima o aiguallimó, àcida i refrescant. És un dels refrescos més famosos, dels més demanats a les gelateries. I sembla que cada vegada ho serà més perquè les temperatures, amb això del canvi climàtic, pugen any rere any sense aturador.

El café licor, al seu torn, és una de les begudes alcohòliques que més agraden al Comtat i l’Alcoià, però no és exactament un licor, o no ho és sempre, perquè la versió més corrent no porta sucre. És la beguda típica de les festes de Moros i Cristians i, llavors, se’n fa un gran consum. Les festes, en aquestes comarques i a tot arreu, se celebren a base de dolços i d’alguna mena d’aiguardent; no seria festa, si no. Podem situar-ne l’origen a l’Alcoi del segle xix. Sembla que els obrers de les fàbriques tèxtils tenien el costum de portar al treball un recipient de vidre o de llautó amb café calent, al qual hi afegien, a vegades, una mica d’aiguardent. Si no se’l bevien sencer, la part que en restava es refredava al cap d’unes hores i es convertia en el que anomenaven ‘café gelat’, que tampoc no era dolent, és clar, i que no es llançava de cap de les maneres. Amb el temps, els establiments públics començaren a oferir-lo i, a poc a poc, es convertí, en temps de lleure, en una beguda habitual.

I la mentira o mentireta, per últim, és un combinat que fan al Comtat i a les comarques del voltant (la Vall d’Albaida, la Safor, la Marina i l’Alcoià) i que sol ser molt demanat per festes, a l’estiu. És de preparació senzilla, com tots els combinats i, en aquest cas, cal barrejar aigua de llima amb un raig de café licor més llarg o més curt, a gust del consumidor (dues parts de llima per una de café és una bona proporció). Els ingredients són de bondats més que provades i el resultat és un granissat amb una mica d’alcohol que, quan fa calor, asseguts a l’ombra del para-sol, ve de gust i és una bona manera de refrescar-se. Sembla que es va inventar en una època no gaire llunyana al bar que hi havia al Palau Comtal de Cocentaina.

Els parroquians, per tal de dissimular que bevien alcohol, que en ocasions no està gaire ben vist socialment o familiarment, demanaven una aigua de llima ‘de mentira’ i el cambrer els servia el còctel, que a primera vista no es diferenciava de l’aigua de llima en res perquè en aquella població la preparen amb una mica de sucre cremat i té la mateixa coloració, més aviat marronosa, com de canyella o de castanya, que si hi afegim café licor. Això és el que diuen els cronistes, però aquestes informacions són sempre una mica fabuloses i no sabem mai on acaba el mite i on comença la realitat. Ni cal saber-ho tampoc, és clar, perquè les històries resulten sempre més atractives si hi ha un punt d’incertesa. Siga com vulga, el cas és que la barreja ha arrelat per aquelles comarques i la gent, en arribar les calors, demana mentires a tot demanar i passa l’estona (una estona agradable) xarrupant per la palleta.

Article publicat en el número 1 de Vicultura. Estiu’19

Vols llegir més articles com aquest? Subscriu-te a Vicultura, la revista de vins i cultura valenciana en paper i trilingüe.

subscripcions@vicultura.com