'De cors, danses i desmemòria'. Històries de dones represaliades pel franquisme

per NLV

Cultura

'De cors, danses i desmemòria'. Històries de dones represaliades pel franquisme
'De cors, danses i desmemòria'. Històries de dones represaliades pel franquisme | Art al Quadrat

El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta "De cors, danses i desmemòria", l'últim treball d'Art al Quadrat, grup artístic format per les valencianes Mónica i Gema del Rey Jordà. Un projecte de recuperació de memòria històrica a través de la tradició oral amb què les valencianes recullen el testimoni de diverses dones represaliades per la Guerra Civil i la postguerra, històries cantades des de diferents punts de la geografia de l'Estat.

"De cors, danses i desmemòria" és un projecte sobre la recuperació de la memòria històrica, una exposició que a través de la tradició oral cantada i contada per dones, ens parla d'històries de dones castrades i represaliades de forma sistemàtica pel franquisme, una repressió que va marcar diverses generacions de dones. L’objectiu d’Art al Quadrat amb aquest projecte era transcendir el relat històric per a recuperar la memòria de les dones damnificades per la Guerra Civil i la postguerra, a les quals continua sense ser-los reconegut el patiment ocasionat, i així restituir i curar ferides abans que desapareguen les seues memòries. "De cors, danses i desmemòria" és -segons les pròpies artistes- un projecte “que sorgeix d’una necessitat que observem durant la producció d’una obra anterior: ‘Les jotes de les silenciades’, (2016) gravada a Terol, en la qual vam recopilar històries de cinc dones durant la Guerra Civil mitjançant cants tradicionals que donaren veu a les històries de dones afusellades i represaliades”, expliquen les artistes.

Imatge de sala 'De cors, danses i desmemòria'. | Consorci de Museus

L'exposició que es pot visitar al Centre del Carme i que fou seleccionada dins la convocatòria 'Escletxes' de producció i suport a la investigació del Consorci de Museus, prolonga aquell projecte inicial i l'exté a tot l'estat espanyol, on recullen ara onze localitzacions, que es visualitzen per orde de gravació: València, Castella-la Manxa, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, Catalunya, Canàries, el País Basc, Santander, Madrid i Terol. Onze projeccions de dones que recuperen cants tradicionals i històries de repressió en una exposició amb la que pretén emular l'organització falangista Coros y Danzas de España, fundada el 1939 per la Secció Femenina de FET i de les JONS i que va cessar l’activitat el 1977. Un grup dins l'organització falangista que va ser l'encarregat de confeccionar un imaginari del folklore ‘espanyol’ apropiant i vinculant la cultura popular a l’ideal del nacionalcatolicisme del franquisme, que en molts aspectes es manté encara ara. La recopilació es duia a terme mitjançant les missions, de manera poc rigorosa. Segons les artistes, “es recollien cançons, danses i indumentària a tot Espanya que, per cert, es poden consultar en la Biblioteca Nacional. També van ser característics els coneguts concursos provincials i nacionals. Les actuacions van viatjar a l’estranger per a exportar la cara ‘amable’ del règim, que va entrar allà on la dictadura no podia accedir amb política”.

“En el nostre projecte transformem els ‘Coros y Danzas’ en la recuperació tant del folklore crític, d'aquell element que la Secció va desnaturalitzar, com de les històries de dones, que normalment són les grans oblidades de la història, perquè, entre altres, van rebre castics considerats menors, com la rapada dels cabells o les violacions”. Amb aquest objectiu recuperen històries com la de la mestra María Anievas a Castella i Lleó, depurada del seu càrrec, l’assassinat grupal de les 17 roses de Guillena (Sevilla), la violació en grup que va patir la rapsoda Fidelita Díez a Torrelavega (Cantàbria) o la història de Lola de Pineda, veïna de Puçol, militant socialista a qui afusellaren el pare i tota la família fou represaliada, una història recuperanda amb un albada cantada en el camí del cementiri de Sagunt i en presència de Lola.

'De cors, danses i desmemòria' | Consorci de Museus

Un imaginari del folcklore espanyol que Art Al Quadrat modernitza i actualitza en un treball que “contribueix a la recuperació i conservació del folklore des d’un punt de vista actual i contemporani. Sens dubte, el treball pren forma gràcies a elles (a les cantants), a la seua interpretació i al compromís amb el tema tractat”.

L’exposició es completarà amb una publicació que recull els textos teòrics d’Irene Llàcer, que extrau onze idees que parlen de les onze històries contades en els audiovisuals; el d’Irene Ballester remarca com la història de l’art ha perpetuat el patriarcat a través de l’acceptació de la violència cap a les dones a través de la seua mitologia i iconografia; el de Lola Martín és un relat escrit en primera persona d’una dona violada i el naixement del fill fruit d’aquesta violació durant el franquisme, que conta per primera vegada als seus descendents, amb la qual cosa es posa en relleu la memòria transgeneracional; i finalment, el text de Susana Blas, que arriba a la sanació a través de l’anàlisi del procés de treball d’Art al Quadrat.

''De cors, danses i desmemòria'

del 21 de febrer al 31 de maig de 2020

CCCC Centre del Carme. Sala 1

C. Museu, 2. València