Música i il·lustracions per a Ausiàs March

LA RODA DEL TEMPS

per Rafa Gomar

La Veu dels Llibres

Música i il·lustracions per a Ausiàs March
Música i il·lustracions per a Ausiàs March | Ignasi Minyana

La proposta inicial feta des de Saforíssims, Societat Literària, a l’Ajuntament va ser prendre la data de la mort d’Ausiàs March, 3 de març de 1459, com a referència per a efectuar una sèrie d’activitats que feren visible de manera constant la figura del nostre poeta. La idea és commemorar aquesta data cada any i consolidar-la perquè en el futur —independentment del color de l’ajuntament— Ausiàs March puga tenir una presència rellevant a Gandia, no només des del punt de vista literari, sinó des de la més ampla transversalitat; és a dir que incloga i implique en aquesta causa altres institucions, associacions cíviques i empresarials, per assentar la seua figura com a símbol representatiu de la capital de la Safor. Una de les tasques i mostres artístiques més immediates serà convocar un concurs entre el nostre ric planter de conjunts musicals joves actuals perquè creen versions modernes de la poesia ausiasmarquiana.

De moment, l’Ajuntament s’ha compromès a posar una placa a la casa dels March, al carrer major de Gandia on va nàixer el nostre poeta, i també a reunir un grup de traductors i experts internacionals de la seua obra que protagonitzaran un encontre dins de la programació de la Setmana Literària de Gandia el pròxim novembre.

Cal dir que, des del primer moment, l’Ajuntament de Gandia, per mitjà dels seus regidors José Manuel Prieto i Nahuel González, ha donat el suport i el vistiplau a les proposicions suggerides per Saforíssims, SL, i que també està acordat estudiar-les i dur-les a terme conjuntament per fer efectives les finalitats esmentades al voltant de la personalitat i la figura del senyor de Beniarjó i d’aquella Gandia del segle XV.

De moment, l’Ajuntament s’ha compromès a posar una placa a la casa dels March, al carrer major de Gandia on va nàixer el nostre poeta, i també a reunir un grup de traductors i experts internacionals de la seua obra que protagonitzaran un encontre dins de la programació de la Setmana Literària de Gandia el pròxim novembre. Estem parlant del punt de partida, més avant en concretarem altres actuacions i activitats.

Una vegada dit això, hem de saber que el tret d’eixida per escometre aquests objectius, va tindre lloc ahir a les 8 de la vesprada, a la sala B del teatre Serrano de Gandia.

L'acte va tindre lloc al Teatre Serrano de Gandia | Foto: Ignasi Miñana

Després d’una breu intervenció de Rafa Gomar, president de Saforíssims, on va esbossar les línies mestres del projecte, el pintor, escultor i dibuixant Joan Castejón va obsequiar una caixa de discos amb la música d’aquest espectacle als esmentats regidors, com un gest d’agraïment a l’Ajuntament.

En acabar, el grup Melodemodomies —format pel rapsode Tomàs Llopis, Miquel Pérez Perelló, musica original i guitarra, Maria Jesús Moreno a les flautes, Glòria Aleza a la viella i instruments de corda, i Diego López a la percussió—, va oferir un espectacle poètic i musical basat en els cants d’amor i mort d’Ausiàs March, acompanyat per la projecció dels dibuixos de Joan Castejón on demostra el seu domini excepcional per retratar l’anatomia humana.

Intervenció de l'artista il·licità Joan Castejón | Foto: Ignasi Miñana

Per a qui no ho sàpiga, Joan Castejón és un il·licità, artista destacat i rellevant en la renovació plàstica valenciana de postguerra que va formar part del Grup d’Elx i des de ben jove ha estat compromès amb la nostra cultura i el nostre País. Les seues il·lustracions emmarquen a la perfecció la poesia d’Ausiàs i la música, i ens allotja en un entorn que actua com un bellíssim decorat. Mars i vaixells, nits estelades, cavalls, genets, i sobretot cossos masculins i femenins solitaris i esvelts, abraçats, alats, de vegades mutilats, de vegades deformats, de vegades acompanyats d’animals; i també rostres, mans foradades, mans que s’encaixen, que acullen les ales d’un ocell, rostres trencats... Una bellesa contrastada amb els cranis i les calaveres...

És l’aperitiu, el primer i exquisit tast amb el qual volem que Ausiàs March tinga el lloc que es mereix i siga una referència ineludible.

Tomàs Llopis ha seleccionat els poemes que recita i en dona petites explicacions, entre els silencis de la música de Miquel Pérez; una música envolupant que dansa en un peu sobre el Renaixement i l’Edat Mitjana i l’altre sobre melodies actuals. Curiosament, aquest ball transmet el mateix sentiment i les mateixes sensacions on ens transporten els versos d’Ausiàs March. Sabem que són del segle XV, però si atenem molts dels seus trets, podem enclavar-los perfectament en la modernitat. Amor carnal, amor espiritual, dolor, contrast entre els altres i ell, el poeta; entre els malvats i els mesquins i ell, l’individu; deixant l’estil dels trobadors, plena de seny, llir entre cards, el delit, la tristesa, el desig, l’amor i la mort d’Aquelles mans, dedicat a Joana Escorna, Qui no és trist, Lo jorn a por de perdre sa claror, La carn vol carn, i altres poemes, fins a arribar a Veles e vents que acaba un espectacle emotiu, que et sacseja i sovint et fa bategar més fort unint les tres vessants artístiques: la veu i els versos, la música i els dibuixos.

Els aplaudiments tanquen l’acte. És l’aperitiu, el primer i exquisit tast amb el qual volem que Ausiàs March tinga el lloc que es mereix i siga una referència ineludible, no només per als habitants de la ciutat on va nàixer, sinó per a qualsevol valencià i també per a qualsevol ciutadà del món.