Ulls negres i brillants

per El conte del diumenge, Sico Fons

Cultura

Ulls negres i brillants
Ulls negres i brillants | Foto de Caroline Hernandez. Unsplash

L’home camina per la vorera amb tranquil·litat mentre contempla el transit intens d’esma. Ja és de nit, i el fred li gela la cara i les mans. Li sembla estrany veure tants cotxes. Probablement és gent que ha acabat la jornada laboral i es dirigeix cap a casa; és l’hora. No sabia que hi havia tanta gent amb faena encara; la majoria de la població normal està desocupada. O és que potser tornen a casa després de lliurar els currículums per si hi ha sort i troben un d’aquells treballs esporàdics, precaris i mal pagats? Ell ja fa temps que n’ha desistit.

En aquell moment una dona —una xica jove, en realitat— es creua amb ell. Ambdós comparteixen llurs mirades durant uns breus segons sense deixar de caminar.

De sobte ell sent una veu i es gira. És la xica jove que el crida. “Eeiii!”. L’home l’observa un poc perplex i intenta recordar-la. Inútil, però; la seua memòria no la reconeix per a res.

La xicota se li acosta i amb un somrís agradable li diu amb accent estranger:

—Vols que et faça alguna cosa? Una mamada? Follar?

Ell es queda bocabadat sense saber què dir. Ella se li atansa més encara i li agafa una mà. El seu somriure és radiant i la seua veu dolça com la mel. Posseeix un ulls negres i brillants com aquella nit hivernal.

Els cotxes, indiferents a tot, continuen circulant per la ciutat.

—Vinga, va; què vols que fem? —li diu ara mentre li acarona el rostre—. Tens cotxe?

—Sí, però... —titubeja ell sense parar de mirar-la. Quants anys deu tindre? De quin país deu ser?

—Au, anem —li etziba ella amb la veu dolça com una fruita madura, mentre l’espenta lleument i li agarra la mà. Ell es deixa fer com un autòmat. Ella l’abraça ara per la cintura mentre inclina el cap contra el seu muscle. Sembla un caçador amb una nova peça. Comencen a caminar.

Uns minuts després arriben a un descampat que serveix de pàrquing i pugen a un cotxe vell i atrotinat.

Seuen a l’interior i ella li acaricia la cuixa i el penis.

—Posa en marxa el motor i et diré on anem —ordena. Ell obeeix.

Uns minuts més tard aparquen en un indret obscur situat als afores de la ciutat. Ella es lleva el jersei i s’abaixa els pantalons i les bragues.

—Toca’m, acaricia’m, fes-m’ho.

Ell la mira amb incredulitat i comença a palpar les seues sines. Són toves, calentes i suaus, increïblement suaus. Després baixa les mans cap a la cintura i el melic. Nota que el penis li comença a créixer amb arrogància contundent.

Quan arriba al sexe d’ella creu haver arribat a l’entrada d’una cova misteriosa i selvàtica. Se sent com un espeleòleg intrèpid.

Llavors ella li abaixa pantalons i calçotets i s’introdueix el penis en la boca. A ell li sembla una xiqueta llepant un dolç; una xiqueta d’ulls brillants i negres com la nit.

—Fes-m’ho —li mana ella amb veu melosa com un fruit tropical obligant-lo a posar-se al seu damunt. Ho fan.

Ella fingeix un gran plaer i ell acaba amb rapidesa. Sembla haver buidat tot el seu interior, tota la seua ànima dins d’aquella dolça desconeguda.

Uns instants després romanen els dos fitant el vidre de la finestra davantera. Fumen i exhalen el fum amb calma.

De colp i volta ella se li adreça dient

—Me n’he d’anar. Ara m’has de pagar 50 euros.

Ell la mira com si no comprenguera el seu idioma.

—Com? —aconsegueix dir per fi.

—Que em deus 50 euros.

—No ho entenc. Per què et dec 50 euros?

Ella amolla una forta rialla.

—Eres encantador, de veres. En la vida m’havia passat mai una cosa pareguda. Però m’has de pagar.

—Però per què? No ho entenc.

—Espere que estigues fent-me una broma, però ja n’hi ha prou. Fes el favor de pagar el que em deus. Creus que estes coses es fan de bades?

Ell la mira fixament i obri més encara els ulls. Sembla un xiquet al que han castigat injustament. La seua veu ha perdut tota la dolçor d’abans.

—Vols dir... vols dir que has fet açò per diners? —aconsegueix articular per fi.

—Clar. Ara soc jo qui no t’entenc. Què t’havies pensat, que faig sexe per plaer amb el primer que trobe pel carrer?

—Em pensava... em pensava que feies açò perquè jo t’agradava, perquè... m’estimaves.

Una altra rialla. La cara d’ell palesa vergonya i desconcert.

—No puc creure que sigues tan innocent. Has d’estar prenent-me el pèl. Dis-me que és això, per favor.

—Però jo... jo t’estime.

Ella el mira de fit a fit amb els seus ulls negres i amb expressió de no saber què pensar. Ell es queda en silenci mirant el volant del vehicle.

—Bé —solta ella—, me n’he d’anar. O em pagues ja, o no tindré més remei que fer una telefonada a una persona que té molt mal geni.

—Cinquanta euros?

—Cinquanta —corrobora ella.

—No sé... no sé si tinc tants diners.

—Estic a punt d’agafar el mòbil i fer la telefonada.

Ell es trau la cartera de la butxaca posterior del seu pantaló i veu que té 2 bitllets de 20 €. Després s’escarba les butxaques i s’hi troba unes monedes.

—Només tinc 45 euros —diu consternat.

—Porta, dona-me’ls —exclama mentre se’ls guarda en la bossa de mà amb hàbil avidesa— Déu meu, tot em passa a mi!

Ell continua mirant el volant en silenci.

Ella obri la porta i fa un moviment del cos per a eixir. Abans, però, el torna a mirar i li diu:

—No sé si dir-te que eres encantador o un borinot, però m’agrades.

Després li besa els llavis i se’n va.

Ell observa com s’allunya la seua silueta en silenci. Després mira els voltants del vehicle. El lloc, de tan fosc, sembla negre com els ulls de la xicota.

Sico Fons