Sobre llibres i crítiques

ENTRE-VEUS

per Gràcia Jiménez

La Veu dels Llibres

Sobre llibres i crítiques
Sobre llibres i crítiques | PIXNIO

Jo practique l’escriptura, però igualment llig diàriament, des de menudeta, seguint les recomanacions familiars, afegint després les de les amistats, les dels mateixos autors i, per últim, les de la crítica.

Confie en amigues i amics d’olfacte, crec, singular per detectar bones lectures. Formem una mena de club imaginari i ens passem les recomanacions en vetlades d’estiu a la fresca, o en converses casuals o passejant. La crítica especialitzada no sempre és tan acuradament sincera com eixa amiga que et parla amb detall d’un llibre, que et transmet el que ha sentit en acabar-lo (plaer o emoció) i que et traspassa l’eufòria per les coses ben fetes. I si un llibre no passa el filtre de les primeres pàgines, el deixem. I passem a un altre. Sense penediments. Hi ha tant per descobrir!

Els clubs de lectura creixen, i això és molt bo. Hi ha clubs a escoles i instituts, a llibreries, a associacions culturals... Benvinguts siguen!

I quan, per fi, has fet la lectura de l’obra, ja pots tancar el cercle, amb una altra conversa, sucosa, sense filtres. No es buscarà ni forçarà, però es farà quan toque, i el llibre serà escorregut en tot el seu suc. Hi haurà discrepàncies que faran més saborós l’acte lector. No s’haurà de demostrar ni enginy ni cultura. Basta l’apreciació personal i, si es vol, una mínima anàlisi sobre estil i estructura. Regnarà la confiança en el criteri dels amics i en el teu propi.

Els clubs de lectura són una altra cosa. El llibre serà objecte d’opinions més variades i criteris diferents, tot i que sense grans discrepàncies. S’aprofita per compartir també experiències personals. Molt bé, d’això es tracta: de remoure’ns per dins. En definitiva es fa un acte d’amor i de reconeixement al difícil treball de l’escriptura. Els clubs de lectura creixen, i això és molt bo. Hi ha clubs a escoles i instituts, a llibreries, a associacions culturals... Benvinguts siguen! Esperem que hagen arribat per quedar-se i per afinar el gust lector que forçarà a escriure amb major qualitat. I, per favor, no oblidem la poesia, el teatre i l’assaig!

Si volem una literatura prestigiosa, cal una crítica amb major rigor. I també editors que milloren el treball dels escriptors.

Pel que fa a la crítica professional, va nugada al pes econòmic de la llengua. Els llibres en català tenen poc mercat comparats amb el castellà, francès o anglès; per tant, a casa nostra, la crítica escasseja i sol ser complaent, degut al magre feix de lectors. Però si volem una literatura prestigiosa, cal una crítica amb major rigor. I també editors que milloren el treball dels escriptors. Tot i que, sent sincera, este desig l’expresse també com a lectora en altres llengües. La crítica ha cedit davant el mercat de llibres i no disposa de plataformes de difusió. És un fet. Podem esperar els valencians a tindre un univers literari sòlid?, o la solidesa es colla en part amb crítiques rigoroses?

Malgrat plans de foment lector (molts dissenyats als despatxos) i els pocs llibres nostrats llegits, la literatura seguirà el seu camí, i els lectors hi serem, per que estimem per damunt de tot un bon llibre.

Malgrat plans de foment lector (molts dissenyats als despatxos) i els pocs llibres nostrats llegits, la literatura seguirà el seu camí, i els lectors hi serem, per que estimem per damunt de tot un bon llibre. Però serà un camí curt (i avorrit) si no va lligat a l’excel·lència, a obres de qualitat equiparable a qualsevol gran literatura, i, per a això, es fa necessària la «crítica». La societat ha d’avaluar si està facilitant totes les eines necessàries. Escriure requereix dedicació, esforç, temps de formació, però... estem sostenint lectors fidels i vocacions literàries? Disposem de programes i revistes especialitzades, beques per residències i intercanvis...? Podem deixar el foment lector només en mans de biblioteques i centres educatius? Ai! És qüestió de prioritats i pressupostos.

Els bons lectors, queda clar, necessitem bons llibres, però, el que és més important, és que una societat democràtica i culta necessita bons lectors.