Origen de la Festa Estellés

LA RODA DEL TEMPS

per Josep Lozano

La Veu dels Llibres

Festa Estellés a l'Alcúdia
Festa Estellés a l'Alcúdia

Pel temps en què he viscut, la dictadura franquista i també en l’actual “democràcia”, sovint m’he preocupat per la vertebració cultural i pel sentiment d’identitat o pertinença dels qui parlem la nostra llengua i estimem la seua cultura. Preocupació que per a mi es traduïa en un desideràtum de normalitat i amb la pregunta següent: Què es podria fer en aqueix sentit? Fins que vaig arribar a la conclusió que calia crear un acte per a la nostra gent, com també per als qui volgueren participar-hi. I que la millor manera de fer-ho, concorde amb el nostre tarannà de gent de l’arc mediterrani, hauria de ser un acte festiu.

Els escocesos, cada 25 de gener, feien la Burns night o Burns supper, en scots o escocès Burns Nicht, per a celebrar el naixement d’un dels seus poetes més estimats: Robert Burns (1759-1796).

En això estava, fins que un dia, mirant el Canal Viajar, vaig veure que els escocesos, cada 25 de gener, feien la Burns night o Burns supper, en scots o escocès Burns Nicht, per a celebrar el naixement d’un dels seus poetes més estimats: Robert Burns (1759-1796). Festa que consistia bàsicament, i consisteix, en un sopar. El primer plat, cullen skink, és una típica sopa d'egleti, un peix blanc fumat; per a passar després al haggis, una mena de botifarró de civada i carn, de corder o de cérvol. En la dita celebració es fa sonar la gaita, es llegeixen poemes, es beu whisky i s’acomiada la nit corejant la cançó Auld Lang Syne (L’Hora dels Adéus), basada en un poema de Burns.

Aleshores vaig intuir que, fer-ne una de semblant, amb un poeta nostre, podria ser un bon camí, una bona idea motriu. També tenia clar que el poeta o escriptor escollit per la festa havia de ser valencià. No per una qüestió de xovinisme, sinó perquè pense que és al País Valencià, entre els països catalans, on perilla més la pervivència de la nostra cultura. La tria, en aquest cas, era prou senzilla: els dos grans poetes valencians en la nostra llengua, sense cap dubte, són Ausiàs March (Gandia, 1397-València, 1459) i Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993). Hi vaig optar pel segon, per la proximitat cronològica, pel gran nombre de registres en l’obra estellesiana, i per la seua accessibilitat des del punt vista de la comprensió, a fi que la seua difusió abastés i incidís en un sector de públic ampli.

En un principi vaig triar el 4 de setembre, el dia que va nàixer el poeta de Burjassot l’any 1924. Però aquest requisit ha estat difícil d’acomplir.

La idea la vaig exposar en la 6a Trobada d’Escriptores i Escriptors de la Ribera, celebrada a Castelló de la Ribera el 2009, i va ser-hi ben acceptada. El seu nom seria Festa o Nit Estellés, amb plats, vins o productes de la terra i poemes del fill del forner. Una altra qüestió a decidir era la data. En un principi vaig triar el 4 de setembre, el dia que va nàixer el poeta de Burjassot l’any 1924. Però aquest requisit ha estat difícil d’acomplir, i la deixàrem al lliure albir dels organitzadors.

El pas següent va ser assegurar-me que la Festa, el primer any, el 2010, se celebrara com a punt de partida en alguns pobles, i vaig aconseguir que es fera a Alginet, Benimodo i Manuel. Amb aqueixes dades inicials de participació, vaig escriure un carta de convit, publicada en el butlletí digital de llengua, InfoMigjorn, del lingüista alcoià Eugeni S. Reig. I en aquell mateix any, 2010, ja es van fer vint actes de la Festa. El 2013 va celebrar-se a 59 localitats, i el 2014 la xifra augmentà fins a 66. Des de 2014 s’han celebrat edicions fora del País Valencià, a llocs com ara Munic (Alemanya), La Paz (Bolívia), Ottawa (Canadà), Kuopio (Finlàndia), etc. El 2016 hi hagueren, simultàniament, edicions interconnectades amb València, Barcelona, Palma i Brussel·les. I en la sisena edició, la de 2015, es va arribar a la xifra de 72 celebracions.

Festa Estellés a Castelló de la Ribera

L’any passat, el 2019, i segon les nostres dades, la Festa va celebrar-se a: Albalat de la Ribera, Albalat dels Sorells, Alacant, Alaquàs, Alcàntera de Xúquer, Alcàsser, Alcoi, l'Alcúdia, Aldaia, Alfarb, Alginet, Almussafes, Alzira, Antella, Banyoles, Barcelona, Benifairó de la Valldigna, Benimaclet, Benimodo, Benissa, Borriana, Brussel·les, Burjassot, Callosa d’En Sarrià, Castelló de la Ribera, Cocentaina, Corbera, Crevillent, Dénia, Elx, Estivella, El Forcall, Foios, Gandia, Gata de Gorgos, Guadassuar, Guardamar del Segura, Lleida, Llíria, Mataró, Ontinyent, Oliva, Palma, Petrés, Picanya, Pobla de Farnals, Quart de Poblet, Real de Gandia, Riola, Riudoms, Rocafort, la Romana, Sabadell, Salt, Salem, Sant Vicent del Raspeig, Santa Coloma de Farners, Santa Cristina d’Aro, Sedaví, Sella, Talltorta, Tavernes Blanques, Torís, Torrent, València, Villalba dels Arcs, amb un total 66 actes Estellés.

Per altra banda, Àlan Greus, la col·laboració del qual hi ha estat imprescindible, va crear el web: https://festaestelles.blogspot.com/ per a anunciar i recollir, sobretot, cartells i fotos de les celebracions, una informació accessible per a qui hi puga estar interessat o interessada.

Finalment, dir-vos que aquest és l’origen i els resultats de voler crear i consolidar la tradició d’un acte cultural que tinga lloc en tot el nostre àmbit lingüístic, dedicat a Estellés, i que serà tasca de tots que es mantinga, que camine endavant, que es perpetue com un referent d’identitat nostre.