'Prosèrpina', de Mary Shelley

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Lliris Picó

La Veu dels Llibres

Mary Shelley
Mary Shelley

L’editorial Vincle publicava a finals de 2019, dos segles després d’haver sigut escrita, l’obra Prosèrpina, de Mary Wollstonecraft Godwin Shelley (Londres 1797-1851). Més coneguda com a Mary Shelley, autora de la novel·la gòtica per excel·lència, Frankenstein, que esdevindria, a més a més, una de les obres més representatives del Romanticisme. I ho fa a cura de Carme Manuel, catedràtica de Filologia Anglesa a la Universitat de València i directora de la col·lecció Biblioteca Javier Coy d’estudis nord-americans. Autora de diversos escrits crítics sobre literatura nord-americana, especialment d’autores afroamericanes del segle XIX, ha traduït al castellà i al català autors com Emily Dickinson, Harriet A. Jacobs, George W. Cable, Herman Melville, Gerald Vizenor, Gordon Henry, entre altres.

L’obra va acompanyada d’il·lustracions d’Aitana Carrasco, autora de Literatura Infantil i Juvenil amb grans reconeixements, com ara el premi Llibreter per La orilla del Viento o el Premi de la Generalitat Valenciana al llibre Millor Il·lustrat per Los Mejores. La seua obra ha estat exposada arreu del món, a països com ara Mèxic, Itàlia, Argentina, o els Emirats Àrabs, entre altres.

Vincle (2019)
Més enllà de la llegenda, Mary Shelley presenta una galeria de personatges femenins que configuren el que és la temàtica principal de l’obra.

Es tracta d’un drama en dos actes que recrea el mite clàssic de Prosèrpina, que, com és sabut, era filla única de Ceres, deessa de la fertilitat i de les collites, concebuda amb el deu Júpiter, qui li l’havia promesa al seu oncle, Plutó, deu de l’inframón, sense coneixement de la mare. Aquesta, enfurismada pel rapte de la filla, condemna la terra a quedar erma i sense vida. És, en definitiva, el mite del naixement i l’origen de la primavera. Tanmateix, més enllà de la llegenda, Mary Shelley presenta una galeria de personatges femenins que configuren el que és la temàtica principal de l’obra: les relacions entre dones, sobretot, la maternitat, el lligam entre mare i filla. En aquest sentit, parlar de sororirtat o, fins i tot de feminisme, potser seria una mica agosarat, tractant-se de la recreació d’un mite grecoromà. Tot i això, és innegable que l’obra té un gran interès i una gran vigència des de la perspectiva de gènere, en tant que mostra l’esperança en el poder de les dones per a canviar la història en un món dominat pels homes. Pel que a la relació entre dones, potser un dels aspectes que més corprèn és la capacitat de contar històries, de transmetre literatura: “Repetiré la història que més m’agrada: aquella que conta com Aretusa, la coronada amb lliris i una de les teues nimfes preferides...” –explica Ino, una de les personatges en el primer acte. Des d’aquest punt de vista no podem evitar pensar que, de fet, amb Prosèrpina, Mary Shelley, òrfena de mare des del naixement, el que fa és precisament continuar en certa manera una tasca de transmissió: la de la seua mateixa mare, la filòsofa, escriptora i pensadora feminista Mary Wollstonecrafft. Així, com explica Carme Manuel, a l’estudi introductori, “les punyents fiblades al cor per la pèrdua de la mare acompanyaren sempre la vida d’una Mary corpresa pel pes d’uns pares que dedicaren l’existència a les lletres i a la transformació de la societat”. Val a dir també, que el sentiment de pèrdua, un altre dels puntals temàtics de l’obra, va marcar la vida de l’escriptora no solament per la mort de la mare, sinó també per la mort de tres dels seus fills i per la impossibilitat d’aconseguir la custòdia dels del seu espòs el poeta Percy Shelley.

“Les punyents fiblades al cor per la pèrdua de la mare acompanyaren sempre la vida d’una Mary corpresa pel pes d’uns pares que dedicaren l’existència a les lletres i a la transformació de la societat”.

Un altre dels aspectes que destaca Carme Manuel al seu pròleg és la singularitat que, pel que sembla Prosèrpina, fou concebuda per l’autora com una obra adreçada a infants. I en aquest sentit, Manuel remarca la gran vocació pedagògica tant de Mary Shelley com dels seus progenitors i de les seues germanes, amb les quals fundà una escola. Tot i la controvèrsia que encara avui dia puga suscitar la delimitació del terme Litertura Infantil, la voluntat pedagògica, l’educació en valors de solidaritat, s’hi pot llegir entre línies.

Siga com siga, l’edició que ens ofereix Vincle de Prosèrpina, té com a resultat un llibre bell des del punt de vista de l’estètica com des de la literatura i el de la crítica, amb una traducció de llenguatge delicat i ben elaborat, unes imatges d’una exquisidesa corprenedora i un complet i aclaridor estudi que ofereix una visió en conjunt de la vida i de l’obra de de Mary Shelley, indestriables des del mateix naixement de l’autora.