De la hipermobilitat a la reclusió

per Pedro Domínguez Gento

Societat

 Lliçons del coronavirus o de la hipermobilitat a la reclusió
Lliçons del coronavirus o de la hipermobilitat a la reclusió

El Covid-19 és un virus zoonòtic, que s'allotjava en animals, i va infectar els humans en el mercat d'animals vius de Wuhan (Hubei, la Xina) durant el mes de desembre. Al gener es va propagar exponencialment per aquella gran ciutat i la província, afectant sobretot les persones majors i els malalts. Les autoritats tardaren a reaccionar i el 22 de gener prengueren mesures dràstiques com posar en quarantena la població, desplaçar milers de metges voluntaris a Wuhan i alçar hospitals nous en temps rècord. Cap a mitjans de febrer aquestes mesures aconseguiren frenar i reduir l'epidèmia.

Aleshores el virus s'havia estès per tot el món i l'11 de març l'OMS va declarar oficialment la pandèmia. A dia d'avui, 17 de març, el Covid-19 arriba ja a 130 països, amb 185.000 afectats, 7.400 morts i 80.000 guarits. Tot açò en 4 mesos. I els investigadors treballen contra rellotge per a obtenir una vacuna i antivirals que poden tardar encara mesos a arribar.

A Espanya tenim ja uns 11.200 infectats, 500 morts i 530 guarits, i es dupliquen els casos aproximadament cada 3 dies i ací radica el problema: un creixement tan ràpid que si no férem res afectaria tota la població espanyola en menys d'un mes... Madrid és l'epicentre, amb 4.165 infectats, però el govern no s'ha decidit a posar en quarantena la capital, ni a declarar l'estat d'alarma fins al 15 de març, de manera que molts ciutadans han viatjat en massa a la serra, la costa, el futbol, espectacles, etc. Així, el virus s'ha estès fins i tot a les comarques rurals i els serveis sanitaris s'han col·lapsat, especialment on les retallades neoliberals han sigut més fortes. Madrid per exemple.

Sorprenentment el govern anglés assumeix el «contagi controlat» sense fer pràcticament res, per a no danyar més l'economia, fins a dins de deu o catorze setmanes, quan arribe el màxim de casos. Un Laissez faire, laissez passer biològic i econòmic que amenaça una nació de 66 milions d'habitants amb un experiment eutanàsic que pot acabar amb bona part de la població més major i feble...

Ací no hem reaccionat a temps (com sí que va fer Corea del Sud) i ara ens toquen les mesures dures (com va haver de fer la Xina), perquè fins que no es descobrisca la vacuna o algún antiviral efectiu no hi ha més remei que separar-nos al màxim, tots, durant 2 o 3 setmanes. Hem passat de la hipermobilitat a la reclusió...*

I amb tot el que està passant, potser hauríem de reflexionar sobre les lliçons que ens dona el coronavirus:

→ El virus de Marburg procedia de mones importades, el de l'èbola de ratapinyades o micos i l'actual va sorgir d'algun animal silvestre com les ratapinyades, encara que al principi es va parlar del pangolí. Probablement aquests virus acabarien arribant finalment als humans, però com més tarden millor, perquè així tindrem més temps per a investigar-los i cercar vacunes o medicines. I per a retardar-los al màxim hem de deixar en pau els animals silvestres, respectant els seus ecosistemes i limitant la nostra invasió de tota la biosfera (ecològicament som una espècie de plaga que tot ho envaeix). Cal prohibir el comerç d'animals, almenys el dels animals silvestres. Qui realment vol a un animalet no el tanca en una gàbia ni el segresta del seu hàbitat, se’n va a la protectora més pròxima i n'adopta algun abandonat.

→ Una vegada infectat el «pacient 0», el virus es va reproduir dins del seu cos i va anar infectant la gent propera, per contacte directe o per les gotetes dels esternuts. Així es va propagar pel focus inicial i en un parell de mesos aconseguí arribar a més de 100 països, la qual cosa només pot explicar-se per l'intens tràfic de persones i mercaderies que impera. Hem de reduir la hipermobilitat, pel perill dels virus i perquè el sector del transport és el principal emissor de CO2 a EUA, Europa, Espanya, etc. Per tant és el responsable principal de l'emergència climàtica, que pot resultar molt més perillosa i mortífera que el coronavirus, i després de 40 anys de reunions internacionals inútils només ens queden ja uns 8 anys per a resoldre-la. Significativament, estos dies de pandèmia i reclusió, amb el trànsit i la indústria parats en molts llocs, han disminuït les emissions de CO2 i la contaminació (el que és bo per a la salut també és bo per a la Natura, i viceversa).

→ Una altra causa important de la ràpida propagació ha sigut la lenta actuació de governs nacionals i les institucions internacionals, llastrats pels grans interessos comercials, la globalització i la por a la impopularitat i la pèrdua de vots. I eixe retràs resulta molt perillós: un estudi de la Universitat de Southampton indica que si el govern xinés haguera actuat una setmana abans, el 66% dels casos s'hagueren evitat. I el mateix es podria dir del govern italià, de l'espanyol i d’alguns altres (el d’Anglaterra pot ser el campió dels retardats, ja veurem què passa amb la seua estratègia). Així doncs, els governs han de ser àgils per a salvar vides i pensar més en la salut dels seus ciutadans que en qualsevol altra cosa.

→ En aquesta crisi hem vist també com els hospitals privats derivaven els pacients afectats cap als hospitals públics, que s'han vist desbordats, la qual cosa augmenta la mortalitat. Amb l'agreujant que durant els passats anys hi hagueren fortes retallades en la sanitat pública, en benefici de la privada, i ara tenim només 3 llits hospitalaris per cada 1.000 habitants, quan l'OMS en recomana 9. Per tant és necessari millorar i ampliar la sanitat pública dotant-la de suficient pressupost, perquè és de tots i no s'escaqueja davant problemes tan greus com aquest.

→ A més, si volem mantenir una semiquarantena acceptable i efectiva cal ajudar els més desafavorits que estan sols o són pobres, de manera que puguen subsistir sense quasi eixir de casa, per raons humanitàries, ètiques i fins i tot per egoisme perquè quants més pobres i gent hi haja en els carrers més es propagarà el virus i més ens afectarà a tots. Igualment cal ajudar els qui poden perdre el treball o viuen al dia; als autònoms que no poden treballar ni cobrar durant aquestes setmanes, cal donar-los algun subsidi; igualment a les xicotetes empreses que poden resultar molt afectades. I paralitzar les hipoteques, perquè ningú se'n vaja al carrer.

→ Una altra cosa imprescindible és fomentar el sentit comú i la responsabilitat de tots, no hauria de ser necessari un govern autoritari com el de la Xina ni els militars en els carrers per a obligar la gent a complir els protocols de cuidar-se a sí mateix i cuidar els veïns, hauria d'haver-hi suficient civisme i intel·ligència per a actuar majoritàriament així. No haurien de succeir irresponsabilitats com aprofitar el tancament de centres educatius o laborals per a anar-se’n ara a la muntanya, a la costa o a un partit de futbol. Cal canviar ja l'assignatura de Religió per una altra de Drets i Deures Humans o alguna cosa així.

→ També hauríem d'augmentar la investigació pública (molt per sota dels estàndards avançats) per a poder solucionar ràpidament crisis com aquesta, fomentar la col·laboració internacional per a ajudar-nos mútuament entre els països, consumir productes locals preferentment perquè si depenem tant de l'exterior, en situacions crítiques (tancament de fronteres, embarg petrolier, guerres, etc), podem quedar-nos desabastits de béns necessaris. Per tant hem de cuidar molt als nostres camperols, perquè l'alimentació (ecològica) és el més important i tendir cap a l'autoabastiment alimentari, perquè vindran crisis pitjors (si no canviem) i si seguim arruïnant i abandonant els camps també ací poden escassejar els aliments i tornar la fam...

Respecte als diners necessaris, el govern pot utilitzar les partides innecessàriament assignades a compres d'armaments, noves infraestructures, església, monarquia, etc., a més de posar impostos especials als milionaris i lluitar contra el gran frau fiscal i la corrupció existents. I no oblidem que la banca hauria de tornar els més de 60.000 milions d’€ públics que reberen, igual com han fet en altres països, perquè els necessitem per a resoldre la crisi actual i per a millorar la sanitat, l’educació, la dependència, les pensions, etc. 

* En www.lariberaenbici.net recomanem algunes lectures i vídeos, per entretindre i pensar.