D’Estat criminal a Estat fallit (i criminal). L’ocàs d’Espanya

per Bonaventura Casanova, Decidim!

Societat

D’Estat criminal a Estat fallit (i criminal). L’ocàs d’Espanya
D’Estat criminal a Estat fallit (i criminal). L’ocàs d’Espanya

Tot llegint els primers capítols del llibre de Paul Preston, “Un Poble traït”, arriba la proposta de Compromís, finalment sembla que fan política més enllà del regionalisme ben entès al que ens tenen acostumats, i ERC per convocar una comissió al Congrés de diputats per investigar “sa majestat” Joan Carles I, i just el dia després el PSOE, recordem governant en coalició amb els “republicans” de Podemos, i investit pels mateixos que ara demana la comissió, s’afanya a dir que ni pensar-ho, que què vol dir investigar un dels pilars d’Espanya. I això passa 48 hores després que un escamot de policia, agrupat ara en una “força d’assalt” estil Röhm nomenada “Jusapol”, que beu de les fonts ideològiques d’Ortega Smith, perseguisca impunement una diputada independentista, que no es defensada ni per diputada ni per dona, pel “govern feminista” PSOEPODEMOS.

De nou el govern s’amaga en considerar la policia i l’exèrcit per extensió, un altre dels pilars que constitueixen Espanya. Tot coincidint el mateix dia, de vegades els deus juguen als daus, els jutges, independents com son, decideixen investigar el Molt Honorable President de a Generalitat Carles Puigdemont, per no se sap ben bé quin delicte, curiosament sols uns dies després d’un acte que capgira el moviment independentista, demostrant de nou la “separació” dels poders al si d’Espanya, i ja tenim el tercer dels sis pilars que conformen Espanya, actuant contra els demòcrates. I mentrestant, el quart poder, o quart pilar corrupte d’Espanya, el periodisme de la ma de García Farreres, Inda, els imperis mediàtics A3media, Mediaset etc. guarden silenci al voltant del tot plegat, en una demostració com diria el paio de la sexta “esto es periodismo”, si periodisme a la espanyola i olé.

Al centre de tot cal posar la economia, recordeu allò, és la economia estúpid, doncs això. Un poder econòmic l’espanyol, aplegat al voltant de les 400 famílies com si del Padrí part IV es tractés, dirigint les decisions polítiques a través de les seves filials polítiques (PP, VOX, Cs, PSOE... i ¿Podemos?) i mediàtiques, sense que ni tant sols es puga reformar la llei de reforma laboral del PP. Aquest cinquè pilar d’Espanya, corruptor de voluntats, flama que atia tot l’entramat jurídic-polític espanyol resta lluny de ser ni tan sols afectat mínimament pels inexistents canvis socials. Em recorda la part 3 de la “peli” del Padrí, quan Miquele Corleone va a cercar consell en el que serà futur Papa Joan Pau I, i aquest agafa una pedra d’una font la parteix i li mostra com de seca hi és, en una magnífica al·legoria de com el cristianisme no ha tocat el cor de les persones. Igualment, el cor de les tenebres que és el poder econòmic espanyol, roman sec als embats dels més desfavorits, traïts una vegada i altra per uns partits que tot dir-se que els defensen, quan tenen oportunitat els traeixin, tot recolzant el poder que finalment els alimenta també.

Vergonya l'espectacle de la direcció Podemista, cada vegada més allunyada de les seues bases i de l'esperit crític del qual va néixer, ara abocada al voltant dels sous que no volen deixar de rebre, o la prolongació al poder del "amado líder" fins a la jubilació i més enllà, cap problema, Espanya ja pagarà a la Montero, l'Iglesias, la Colau o l'Asens, els favors per aturar el moviment independentista i les classes populars. Finalment, no puc oblidar el sisè poder, l’església espanyola, que tot semblant de capa caiguda, continua als centres del poder, recordem com de “tapats” estan els casos de pederàstia, la no reforma de l’acord amb el Vaticà, o la persistència de la educació religiosa als col·legis, però millor estiguin callats, que ningú s’assabenti ara com ara que encara pul·lulen amb les seves sotanes pels racons del poder, disposats a donar un cop de ma sempre que calgui.

Espanya, durant la transició no passà de la llei a la llei, com agrada de dir als “palmeros” del règim, passà del crim de al corrupció franquista, al crim de la corrupció políticapseudodemoràtica. I quan s’ha vist enfrontada a un moviment revolucionari democràtic, ha engegat tots els mecanismes que estan portant de fet a la fallida el seu estat; des de la corrupció econòmica, a la violència institucional, la mentida instaurada als mitjans de comunicació i la repressió als carrers. I no importa quan recolzament tinguin ara aquelles forces polítiques sobiranistes que van néixer per a impugnar l’Estat i ara estan disposades a actuar de titella dels espanyol, Espanya ha entrat en un procés tal de degradació que més prompte que tard esclatarà aflorant la misèria econòmica dels seus habitants.