'999. Les primeres dones d'Auschwitz', de Heather Dune Macadam

LA LLIBRERIA: ASSAIG

per Lourdes Boïgues

La Veu dels Llibres

Heather Dune Macadam
Heather Dune Macadam | Prhlibrary

Comanegra és una editorial independent fundada l’any 2007 a Barcelona. Afirmen que busquen l'excel·lència i arribar a tota mena de lectors i lectores. L’editorial ha anat creixent fins a tindre 500 obres publicades i entre els futurs projectes n’hi ha les memòries de Maria Aurèlia Capmany. Concretament, «999 Les primeres dones d’Auschwitz» s’inclou en la seua col·lecció «Testimoni».

El títol original de l’obra és «999 the extraordinry story of the first women in Auschwitz». Jordi Cussà n’ha fet una traducció acurada i rigorosa. Segons explica a la web de l’editorial, en alguns passatges s’ha vist obligat a parar de traduir per plorar.

H.D. Macadam es va estrenar amb «La promesa de Rena». Segons l’autora, si ha escrit aquesta altra història relacionada amb Auschwitz, és perquè arran del seu primer treball, molts parents de les xiques que viatjaven en el mateix tren que Rena es van posar en contacte amb ella. Li van explicar tantes històries del primer comboi oficial de jueves que li va canviar la visió del succés i va decidir estudiar-lo a fons. Va ser fonamental també el testimoni d’Edith Friedman, a qui va conéixer en un homenatge a les víctimes eslovaques. Macadam va crear una base de dades digna d’un documental, però va optar per escriure aquest altre llibre.

Un assaig amb llicència dramàtica, com diu la seua autora. Una narració que recull declaracions de testimonis directes i dades extretes de fons documentals, escrits i gràfics.

«999» és un assaig amb llicència dramàtica, com diu la seua autora. Una narració que recull declaracions de testimonis directes i dades extretes de fons documentals, escrits i gràfics. L’autora s’ha preocupat per mantindre l’exactitud escrupolosa dels textos i la cronologia.

Macadam conta que 999 joves jueves solteres d’entre 16 i 36 anys van ser cridades de poble en poble pel govern eslovac a «realitzar un treball per al seu país» en març de l’any 1942. No totes les famílies van creure que es tractava d’una crida inofensiva, però la gran majoria de les joves hi acudiren amb la falsa creença que partien a treballar en una fàbrica de sabates i que tornarien en tres mesos. Després de ser enregistrades i ficades en trens de bestiar, les traslladaren a Auschwitz, un camp de concentració a mig construir i ocupat encara per presos comuns i polítics. Allí foren vexades, violades, maltractades, explotades, passaren fred i fam. Les dues terceres parts de les dones moriren a causa de desnutrició, malalties infeccioses o directament assassinades. Prèviament se'ls havia assignat 999 kapos femenines de Ravensbrück, més les SS, que facilitarien la «solució final».

Eixe és el resum breu i cruel de l’obra, impossible narrar ací totes les penalitats viscudes per aquelles dones. No importa retindre els noms de qui se salvaren o moriren, totes foren víctimes de l’acte criminal més gran de la història de la humanitat: l’holocaust perpetrat pel moviment nazi en què estigueren vergonyosament implicats diversos països, governs i estaments. Havent-hi tantes obres que parlen sobre l’holocaust, què aporta de nou aquest llibre?

Eren xiques, adolescents, pobres, amb poca formació i que vivien de forma anònima en famílies patriarcals. Macadam els ha donat veu, presència i imatge

En primer lloc, és d’agrair una visió femenina de la història, que tradicionalment s’ha escrit des del punt de vista masculí. Tal volta per això el succés que conta és relativament desconegut fora d’Eslovàquia. Perquè eren xiques, adolescents, pobres, amb poca formació i que vivien de forma anònima en famílies patriarcals. Macadam els ha donat veu, presència i imatge (gràcies a les fotografies que aporta).

En segon lloc, l’emotiva sororitat protagonitzada per dones en una situació terrible. Cite exemples: la mestra que es gitava al costat de les més dèbils per proporcionar-los ànims, la kapo prostituta que donava consells de supervivència o la presonera metgessa que va salvar centenars de vides. Tanmateix, s’ha de dir que no tot foren mostres de solidaritat: la deshumanització a què foren sotmeses aquelles dones els passava factura.

Comanegra (2020)

Per últim, destaca l’exactitud amb què s’ha escrit aquest assaig amb llicència dramàtica. Exactitud que pot arribar a ser molt crua, tenint en compte que no es tracta d’una novel·la, sinó d’un episodi històric i verídic, desgraciadament.

999 no és una xifra qualsevol, possiblement tenia un valor místic per a la jerarquia nazi fanàtica dels símbols, diu Macadam. En qualsevol cas, foren 999 vides precioses i inútilment perdudes. Perquè, fins i tot les que van sobreviure, van perdre molt en aquell camp on foren exterminats al voltant d’un milió de jueus i jueves.

L’autora cita a Min Jin Lee: «La història ha decebut gairebé totes les persones normals i corrents». Per això nosaltres, les persones normals, tenim l’obligació de recordar-la amb llibres com aquest. Els lectors i les lectores han de tindre en compte que no és un relat esperançador, sinó terrorífic i amb un missatge clar: si va passar, pot repetir-se.