Gràcies wi-fi!

per Pep Ferrer

Societat

Gràcies wi-fi!
Gràcies wi-fi!

Ben tranquil, assegut a una terrassa assaborint un vermut, passava una estona al defora d’un bar quan després de fer un glop, agafe una tovalloleta que portava un missatge (totes tenien algun comentari escrit):

«Hogar es donde se conecta el Wi-Fi sólo.» Vaig haver de fer un altre glop del vermut, per tal de refer-me del missatge rebut.

Heus ací un –si més no– curiós concepte, o tal volta definició, del que avui, té algun personal respecte del qual tradicionalment havíem tingut –i tenim– algunes persones.

No sembla massa important que a l’arribar a casa hi haja algú que t’acull, et saluda i, potser, et dona un bes. Tampoc fora desitjable que a la taula hi haja unes flors que, de moment no saps qui les ha dutes, ni per què hi son. Tampoc no està en els primers llocs de les manifestacions casolanes, la flaire que de vegades ix de la cuina i que algú o alguna ha estat cuinant i que tots gaudiran. Tampoc no compta massa, que algú hi haja ansés l’estufa (si, la de llenya, escalfa molt!) i a l’entrar a casa, notes eixe caliu que no s’assembla a cap altre.

Ah, però fins ara tant sols hem parlat de coses de la llar, però i les persones? Com podem comparar la joia d’arribar a casa i trobar-te amb els fills, o la parella, quan és el cas, o simplement el fet d’arribar a casa, la qual cosa ja ens relaxa i ens amaina algunes quimeres i pressions.?

«¿Tot això és comparable amb el fet de que entres a casa i el Wi-Fi ja el tens a tota pala? Però tu de què vas? Tingues en compte, «tronco» que hui en dia si no tens Wi-Fi no eres ningú, que tot passa per les xarxes i que si no estàs «connectat» estàs fora del planeta col·lega». Quelcom de semblant ens diria l’autor de l’eslògan, o la gent d’aquesta corda, si tinguérem oportunitat de fer-li algun comentari.

I certament, no anem ara i ací a rebutjar la conveniència de la cibernètica. Perquè els seus avantatges són molts i molt palesos. Les comunicacions han rebut un daltabaix sense precedents i han obtingut fites inimaginables. La premsa de paper, ha patit una davallada que fa vint anys era imprevisible.

Ha aconseguit crear, produir i fabricar quantitat de productes i objectes que mai imaginàvem. Ha millorat les condicions de treball de la classe obrera, encara que també ha fet que molts treballadors es quedaren sense treball.

Però compte amb l’abús que fem perquè el que sembla prou clar, és que aquesta galàxia si que ens fa canviar a nosaltres, els nostres comportaments i criteris. Ha aconseguit clavar-se, pràcticament en tots els àmbits de la nostra vida, ens agrade o no.

Ja sabeu, si per algunes o moltes persones «Hogar és donde se conecta el Wi-Fi sólo» si a casa, no hi ha Wi- Fi, tampoc no hi ha llar, no hi ha família? Pense que açò no és cap frivolitat. És el resultat d’una cultura nova, que va a tota pala, que mai no respecta les persones i que a més està contínuament generant nous sistemes, dispositius i aparells i per tant, fa realitat l’obsolescència dels programes i aparells en terminis realment molt curts de temps.

Les persones que estan enganxades, que son molts milions, volen això «Que el Wi-Fi se conecte sólo» .

A casa, a la platja, al bus, al cinema, al mercat i a tot arreu. És el seu aliment; alguns el prefereixen als aliments que nodreixen el seu propi cos.