Exèrcit i centralisme contra el coronavirus

per VA COM VA. Jesús Peris

Territori

Exèrcit i centralisme contra el coronavirus
Exèrcit i centralisme contra el coronavirus | Casa Real

Quan ja fa més de vint dies que va començar confinament comence a llegir articles i posts que tracten d'esbrinar com serà el món -i l'estat espanyol- en eixir d'ací. Jo la veritat és que no soc massa partidari de projectar. Crec que el millor es concentrar-se a passar bé cada dia i conservar la pau d'esperit i l'equilibri, que no sempre és fàcil. Però de vegades és impossible substraure's totalment a aquestes cabòries predictives.

Hi ha una tendència que diu que després d'açò serem millors com a societat, amb lliçons apreses d'aquest brutal impacte amb la realitat: s'hauran enfortit els vincles amb els veïnats, la societat civil serà més sòlida i haurem aprés per a sempre a no escoltar els cants de sirena neoliberals de destrucció d'allò públic. Tant de bo. Però que siga així al remat depen de nosaltres, i s'haurem de posar les piles, perquè observe també altres fets que semblen no convidar tant a l'optimisme.

No vaig a entra massa a criticar l'acció del govern central per por de fer pinça involuntària amb la ultradreta, que va amb tota mena d'armes brutes a tractar de recuperar el poder, que considera seu per dret diví i dret natural. Temps hi haurà d'aprofundir les crítiques, però he vist com a mínim dues tendències que no m'estan agradant gens. Una, aquesta pulsió centralitzadora, que lleva capacitat de gestió a les administracions que han estat gestionant la sanitat durant dècades. La centralització és una mesura ideològica que no garanteix major operativitat, més bé al contrari, com ha quedat palés en la molta major capacitat que ha mostrat la Generalitat Valenciana per aconseguir dur material sanitari de Xina que no el govern central. A més, amb eixa idea peregrina que el virus no coneix fronteres es mesura el grau de confinament de tot l'estat en funció de la marxa de la pandèmia a Madrid i a les grans ciutats però no s'acaben de tancar i s'ha permés tranquil.lament que els madrilenys fugiren a les seues segones residències en el que ells consideren "la platja de Madrid", perifèria i pati de darrere.

D'altra banda, em preocupa prou el militarisme que s'està exhibint. Si em pose comprensiu puc fins i tot entendre que en determinats moments puga ser necessari fer servir determinades unitats de l'exèrcit com a element auxiliar i subaltern, encara que aquest fet no deixaria de mostrar les mancances dels organismes civils que haurien de bastar-se de no haver sigut retallats. Però el que no comprenc de cap manera és eixa certa fatxenderia en el desplegament, la seua condició general, i menys encara el protagonisme en les rodes de premsa del "govern més social de la història" d'una colla de militarots que semblen trets de la guerra de Cuba o ser espadones dels esperpentos de Valle-Inclán, amb la seua vàcua retòrica guerrera.

I ja no parle hui de la ridícula campanya de propaganda del Preparado. L'últim que he vist és un vídeo en que va vestit de soldat, però de soldat en campanya, de camuflatge o una cosa així, amb mascareta. Disfressat així anava enllaçant una sèrie de tòpics èpics militars, preocupants per altra banda però que, en estar (mal) memoritzats en lloc de llegits, afegien una certa enemistat amb la sintaxi.

Sa Preparada Magestat semblava un dels watchmen emmascarats. Per a ser exactes, el seu reflexe en els espills còncaus del Callejón del Gato, com haguera dit Max Estrella.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací