El valor de la conversa: 'Retrats de ciència. Entrevistes publicades en la revista Mètode'

LA LLIBRERIA: CIÈNCIA

per Lourdes Toledo

La Veu dels Llibres

Exemplars de la revista Mètode
Exemplars de la revista Mètode

Ara fa més d’un any, un dia vaig trobar entre les pàgines d’un llibre el retall engroguit d’una columna del diari El País. Parlava d’un volum d’aforismes i reflexions i en citava alguns. Fins aleshores els meus referents aforístics, entre altres, eren La Rochefoucauld, Joan Fuster i Stanisław Jerzy Lec, tanmateix, vaig sentir curiositat per llegir aquells pensaments de Jorge Wagensberg (Barcelona 1948-2018), físic i escriptor que jo desconeixia.

Molts lectors vivim sovint d’esquena a la ciència, com si fos un món alié, inassolible per estrany i complicat, com un terreny de gent rara, tancada en laboratoris.

Per què havia guardat aquell retall de periòdic tant de temps? No ho sé molt bé, però el ben cert és que de sobte vaig sentir curiositat sobre Wagensberg i en uns dies llegia A más cómo, menos por qué (Tusquets, 2006). Reflexions que volen ajudar els lectors a comprendre allò fonamental, natural i cultural del món. Poc després em vaig apropar a Veus de ciència. Incitacions a la lectura científica de Martí Domínguez (Onada, 2017). Ben mirat, la resposta a la pregunta podria ser la meua consciència sobre un dèficit: l’absència d’una cultura científica.

Molts lectors vivim sovint d’esquena a la ciència, com si fos un món alié, inassolible per estrany i complicat, com un terreny de gent rara, tancada en laboratoris. En canvi, científics gran comunicadors, com ara Wagensberg, i un periodista-escriptor valencià de formació científica i talent per a la divulgació, com és Martí Domínguez, han col·laborat força a desmentir aquest tòpic i a apropar la ciència als lectors.

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació (2019)

I és precisament en aquest camí de difusió i divulgació on s’emmarca Retrats de ciència. Entrevistes publicades en la revista Mètode, un volum coordinat per Martí Domínguez, director de la revista Mètode, que compta amb un disseny magnètic i encertat i l’atracció visual de les fotografies de Miguel Lorenzo o Jordi Pla. Un llibre que fa justícia al gènere periodístic de l’entrevista com a mitjà per a divulgar la ciència, i el valor d’un periodisme que té el vici de preguntar, deixar parlar i contrastar.

Un llibre que fa justícia al gènere periodístic de l’entrevista com a mitjà per a divulgar la ciència, i el valor d’un periodisme que té el vici de preguntar, deixar parlar i contrastar.

La vàlua i la importància de la pregunta són una constant en el pensament científic. Un dels camins més fàcils per ordenar les idees és preguntar, i un dels gèneres periodístics que té com a base la pregunta és l’entrevista. Precisament, un article publicat el 2018 per Mètode poc després de la mort de Wagensberg recordava la seua trajectòria i el retratava com un “conversador infatigable”. “M’interessen temes de ciència sobre els quals els científics sempre pensen, però sobre els quals no sempre escriuen espontàniament. La pregunta —escrivia Wagensberg en el seu primer llibre el 1980— té la propietat de forçar la situació”. Heus aquí el quid de la qüestió i on jo volia arribar: el relleu social i cultural que té una revista com Mètode —en peu des de 1992, i que acaba de celebrar el seu número 100— reforçat ara per aquest volum que selecciona quaranta entrevistes des de 1999 fins a l’actualitat amb científics i científiques, historiadors o filòsofs al voltant de ciència.

Noms com ara Noam Chomsky i Umberto Eco —amb els quals parlar va ser fruit d’un tira i arronsa de negociacions i perseverança, de fet, a Eco el van entrevistar dues estudiants valencianes de periodisme Erasmus a Bolonya— Lynn Margulis, Edward O. Wilson, Jocelyn Bell, Richard Dawkins, Edgar Morin o Margarita Salas són algunes de les figures protagonistes d’aquestes converses, entre les quals també trobem premis Nobel com ara Sydney Brenner, Ada Yonath i Peter Higgs. Són converses que ens ajuden a descobrir els secrets de la ciència, però també les inquietuds i els pensaments de les persones que es dediquen a fer avançar la ciència dia rere dia.

El relleu social i cultural que té una revista com Mètode —en peu des de 1992, i que acaba de celebrar el seu número 100— reforçat ara per aquest volum que selecciona quaranta entrevistes des de 1999.

“No és fàcil fer una bona entrevista”, diu Martí Domínguez en el pròleg a aquest llibre, i ho subscric. És un gènere en “descrèdit” perquè la immediatesa i la pressa no permeten la conversa relaxada. Jo mateixa n’he parlat en “La millor escola de periodisme és llegir bon periodisme” (eldiario.es). Tanmateix, i com el mateix Domínguez matisa: “L’entrevista forma part consubstancial de les bones lletres”. Tots dos som conscients del rigor, la preparació prèvia i la concentració que demanen les entrevistes en profunditat. Sabem que —com el professor i assagista Llorenç Gomis advertia— “l’entrevista és una variant del reportatge escrit”, i Martí Domínguez ho constata: “no és simplement una ‘transcripció’ en un seguit de pregunta resposta, sinó que hi ha una concepció i un guió, unes preguntes amb la seua sal i el seu pebre, i un retrat incisiu de l’entrevistat”.

Per tot això, benvingut siga aquest llibre que posa ara a l’abast una selecció sorprenent de joies periodístiques que despertaran la curiositat científica més anestesiada. Textos signats per Martí Domínguez, per Anna Mateu —cap de redacció de Mètode— i per altres professionals del periodisme i col·laboradors amb voluntat d’ofici: professors i acadèmics de formació científica que varen fer d’entrevistadors per a l’ocasió.