Ruptura o reforma. Els pactes de La Moncloa 2.0

per Bonaventura Casanova, Decidim!

Societat

Ruptura o reforma. Els pactes de la Moncloa 2.0
Ruptura o reforma. Els pactes de la Moncloa 2.0 | Moncloa

Abans de la coronacrisi, alguns reclamàvem la necessitat d’un procés constituent. I ho fèiem amb el convenciment que la degradació ètica, política i moral del règim del 78 havia dut, tot dirigit per una constitució que no ha servit per garantir la separació de poders o el dret a decidir, a una situació de corrupció política, violència institucional i empobriment de la població, que obligava a replantejar-se el nostre marc de convivència. El règim del 78 consagrà la tirania dels aparells centrals dels partits polítics i condemnà les classes populars a més empobriment, i a una major pèrdua d’oportunitats, tot augmentant l’escletxa entre classes. El règim del 78 va néixer dels pactes de La Moncloa, i ves per on ara, més de 40 anys després els espanyols ens tornen a posar damunt la taula la mateixa recepta.

Al 78 la disjuntiva era entre ruptura democràtica, càstig als feixistes i crear una nova legalitat republicana i federal sorgida del poble sobirà davant un continuisme que garantiria el poder de les elits espanyoles i la impunitat dels feixistes, com així ha sigut. I com ja va passar al 1923, el PSOE i la UGT apuntalant la dictadura de Primo de Rivera; al 78 de nou el PSOE i les CC.OO-UGT, amb un PCE que es veia substituït pel PSOE, emblanquinaren el règim feixista, en les dos ocasions a canvi de participar en la legalitat i el repartiment del poder entre els seus dirigents. I, igualment al 23 com al 78, es va saldar amb la persecució dels dissidents, en les dos ocasions va ser la CNT qui li va tocar rebre.

Tot un segle de fallida social, repressió i violència, des d’una guerra civil a la foscor assassina del franquisme i la repressió actual amb la llei mordassa. I tot per mantenir el seu Estat, un Estat buit de contingut social, corrupte amb unes institucions inoperants, cal només analitzar les impostures en la gestió de la COVID-19. Un Estat que te com a finalitat seguir espoliant els territoris ocupats, com a única font per la pervivència econòmica, i garantir l’estatu quo de la seva elit. Un Estat que ha sigut incapaç de generar una mínima estructura econòmica productiva, o una reforma agrària, malgrat els milions d’euros rebuts des d’Europa, i on la major part de la seva població viu del subsidi agrari, o de l’hostaleria i el turisme. Un Estat que es mofa de la investigació i que dedica menys que cap altre Estat Europeu a sanitat i benestar social. Un Estat que als valencians ens ha dut a l’empobriment econòmic, on tots els indicadors econòmics en son desfavorables; cultural, separant-nos, de fet combatent la unitat cultural amb a resta de Països de parla catalana; i polític, amb un augment de la distància entre “províncies”, i la desaparició d’estructures polítiques pròpies, recordeu la barrera del 5% i la desaparició de qualsevol partit nacionalista valencià. I és un axioma, sense partits propis no hi ha Nació.

I ara, després de la fallida del règim del 78, ens proposaran uns Pactes de La Moncloa 2.0, serà graciós veure si Compromís, ERC i el PNB s’asseuen amb VOX i el PP, per vore quines són les costures de l’Estat que es poden estirar perquè hi càpiguen tots, perquè aquests pactes de La Moncloa 2.0 tindran dos eixos: salvaguardar l’estat capitalista i garantir la unitat d’Espanya. El vessant social no importa, dintre d’Europa el marge de maniobrabilitat és molt estret i es saldarà amb alguna mena de renda mínima de subsistència, sense que ningú hagi fet una debat seriós si aquest instrument és beneficiós o no, i que garanteixi mans lliures a la economia de mercat, de fet no hi ha alternativa política progressista que faci un discurs distint a l’oficial encapçalat per PSOE-PODEMOS i els sindicats UGT-CC.OO. El vessant nacional ara com ara tampoc sembla que vaja a ser un problema, després del desprestigi i el buidament de funcions de les autonomies; amb una part del nacionalisme català escapçat i rendit, i del basc domesticat.

És el moment de plantejar una refundació d’Espanya, sota uns nous pactes entre espanyols, que com al 78, deixarà fora les possibilitats reals d’emancipació de les persones i els pobles, i donarà aire uns altres 40 anys a les elits espanyoles. I ara com al 78, els responsables no rendiran contes. No ho van fer els feixistes al 78, no ho farà l’actual govern amb tot de morts damunt la taula per la nefasta gestió de la crisis sanitària. El pactes de La Moncloa serviren per a redimir el feixisme, els pactes de La Moncloa 2.0 serviran per redimir el govern del PSOE-PODEMOS, i el poble serà, de nou el que es quedarà al marge de la història.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací