La Covid-19 contada des de l'UCI de l'hospital d'Alcoi

per www.lesmuntanyes.com, EL GRAT, Belén Rivas

Societat

Hospital d'Alcoi
Hospital d'Alcoi

Sandra Soler (nom fals per a guardar l’anonimat de la font) té 24 anys i quan va finalitzar la carrera d’Infermeria segur que no imaginava que viuria una situació així en la seua vida.

Sandra continuava els estudis de Màster a València, però quan van suspendre les classes per la crisi sanitària, va decidir activar-se novament en la borsa de treball. El mateix divendres 13 de març van contactar amb ella i el dilluns 16 de març ja formava part de la plantilla d’Infermeria de l’UCI de l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, per a reforçar l’equip. Com ella hi ha 6 infermeres més que han entrat per a reforçar en aquests moments tan complicats. “La contractació a l’hospital d’Alcoi ha sigut molt ràpida”, ha explicat.

Són jornades llargues, de 12 hores, molt dures, però, com ella mateixa diu, “mai tiraria la tovalla. Els companys ajuden molt, estem tots igual i moltes vegades hem de recórrer a bromes per a passar una bona estona“. A més, assegura que aquesta situació està servint d’aprenentatge per a tots.

A Sandra li preocupa l’exposició a la malaltia i el risc de contagi, però reconeix que “dins de l’UCI tens por a altres coses abans que al contagi, perquè són pacients crítics. Òbviament sí que hi ha un poc de por al contagi, però estem fent les coses bé, anem amb molt de compte“.

Ella mateixa ens explica com s’ha d’actuar en l’UCI, ja que una vegada s’entra a un box ja no es pot eixir, i per això s’intenta entrar com menys millor, és a dir, intenten posar tota la medicació a les mateixes hores per tal de no haver d’entrar més vegades. “Necessitem algú fora, ja que si per exemple s’acaba una medicació o hi ha algun problema, necessites algú fora que t’ajude, o simplement per a ajudar-nos a llevar-nos la roba de protecció en eixir del box“, diu quan li pregunten sobre les raons per les quals es necessita reforçar la plantilla. “Quan entra un nou pacient entren les infermeres que tenen més experiència, i poden estar perfectament dues hores dintre del box preparant el pacient“, explica Sandra.

Actualment la situació dins de l’UCI a Alcoi es pot controlar. Hi ha més treball que habitualment, però, de moment, hi ha llits per a tots aquests malalts, i des de l’Hospital Verge dels Lliris s’estan preparant per al que puga passar. “És cert que hi ha menys pacients a l’UCI que en planta, però aquests pacients són més delicats i per tant el treball és més complicat“. Des de l’hospital d’Alcoi ja estan preparant-se per a tot el que puga passar: “Ací a l’hospital tenen molta previsió, i estem preparant-nos ja per a saber com hem d’actuar si la situació es complica“.

Un dels debats que s’estan obrint amb aquesta crisi sanitària és l’estat de la sanitat pública al nostre país, i Sandra, que veu aquesta situació des de dins, diu que espera "que es comence a valorar més tant el personal com la mateixa sanitat pública. La culpa que tot estiga tan saturat és que no ens han valorat molt durant molts anys. Els contractes han sigut precaris i sempre es va just de personal. La ràtio d’infermera-pacient a Espanya és molt alta. Si des d’un principi hi haguera més personal, en molts llocs no haguera hagut tant de caos“.

Pel que fa al material, que com ja sabem escasseja en molts llocs, aquesta infermera ens explica la situació a l’UCI d’Alcoi: “En alguns moments es nota que comença a escassejar el material, perquè gastem molt més d’una manera molt més ràpida, però mai ens ha faltat res“. Sandra, a més, ens ha explicat que una de les coses que més difícils són d’aconseguir mitjançant donacions són les bates: “És molt difícil que es puguen fer donacions de bates i, a més, esterilitzar-les és molt complicat“.

Evidentment tots sabem que estem patint moments difícils, però per als familiars d’aquests malalts encara és més difícil suportar aquesta situació amb tranquil·litat. Des de l’UCI han de tractar amb aquests familiars, i tot el personal entén la preocupació d’aquests: “Les famílies volen informació. Hi ha molta incertesa perquè no poden veure’ls, i això genera ansietat. Nosaltres tampoc podem ajudar massa, perquè podem parlar amb ells i contar-los la situació o com evoluciona el malalt, però el no poder veure’l és molt complicat“.

Aquesta jove infermera, a més, dona una bona recomanació a la ciutadania sobre l’ús de les mascaretes: “A banda que fan falta per al personal sanitari, posar-se la mascareta per a eixir al carrer sense estar contagiat a vegades és pitjor. S’ha de saber utilitzar. Molta gent es posa la mascareta, però després se la lleva amb la mà i la guarda i pot tocar altres coses, i aleshores, no serviria de res“. També assenyala que “el més efectiu és eixir al menys possible de casa, i si s’ha d’eixir guardar les distàncies de seguretat“.

Però la gran pregunta en aquest país és quan finalitzarà tot aquest malson, quan tornarem a la vida normal, que mai tornarà a ser normal. Una persona que viu l’evolució d’aquesta pandèmia des de dins de l’àmbit sanitari, com és Sandra, pot imaginar un poc més quan veurem el final d’aquesta situació. Ella mateixa ens dona la seua opinió sobre aquesta qüestió: “Jo crec que en maig encara estarem així. Potser no tan restrictiu, però continuarem tenint moltes mesures de precaució” i ens explica el perquè: “Aquestes malalties són llargues, en una setmana no es pot superar, i com que és una malaltia vírica el cos ha de reaccionar“.

Esperem que aquesta crisi se supere al més prompte possible, però mentrestant continuarem eixint cada dia a les nostres finestres a aplaudir la tasca de Sandra i de tot el personal sanitari que dia a dia dona el màxim per a cuidar-nos, per a salvar-nos. Així que gràcies pel treball que esteu realitzant en aquesta pandèmia, i el que feu sempre.

Article publicat originalment  el 4 d'abril de 2020 a Les Muntanyes, diari de l'alcoià i les comarques centrals valencianes