Desplaçament de turistes: Tenim dret a autoprotegir-nos

per Enric Bataller. Diputat al Congrés per València (legislatures XI i XII). President de Via Mediterrània

Territori

Accés a Xeraco
Accés a Xeraco | @Twitter

Nombrosos municipis turístics arreu del País Valencià, amb governs de tot color polític, han manprés la col.locació de tanques, pedres i altres obstacles per control.lar llurs accessos i evitar l’arribada de visitants que fugen de les seues residències habituals. Davant d’aquesta defensa natural i improvisada a correcuita per la gravetat de la situació, la resposta del poder central ha sigut, una vegada més, utilizar l’argument competencial per evitar anar a l’essència del problema.

Resulta que els consistoris han rebut comminació de Delegació del Govern per a que retiren els elements d’autoprotecció col.locats, basant-se en una suposada manca de competències i, alhora, avisant-los de que fins i tot poden ser denunciats penalment. Res de nou: quan els pobles de l’Estat fan alguna cosa que no convé al poder central, ix de la màniga el comodí del repartiment competencial per llançar per terra el treball realitzat, siga el Dret civil valencià (ja saben, ni separació de béns, ni custòdia compartida, ni unions de fet podem tindre), siga la prohibició del fracking (el Tribunal Constitucional ja es va carregar les normes aprovades per les Assemblees Legislatives de La Rioja, Cantàbria i Catalunya), siga la Llei 24/2015, contra els desnonaments, aprobada pel Parlament català arrel d’una Iniciativa Legislativa Popular.

“Varita mágica” és açò del “déficit competencial” de municipis i autonomies: s’al.lega pel Govern, et tanquen la boca i després, per suposat, el Poder central no fa res per omplir l’evident buit social que hi apareix. Espanya és ara un immens formatge Gruyére, ple de forats de regulació que no són omplits per un treball alternatiu del Govern central.

I ara tenim el mateix. I si no es fiquen tanques a l’entrada dels pobles, quines seguretats anem a obtindre de que realmente no es produeixen arribades incontrol.lades? Perquè per molt que certa premsa central s’enteste a dir el contrari, sembla que la gent que viu a la nostra costa diu coses diferents. Són rumors falsos i malintencionats? Podria ser, i per això els poders públics haurien de donar-nos la suficient informació.

En primer lloc, recordem que el 9 de març la presidenta de la Comunitat de Madrid, Díaz Ayuso, va acordar unil.lateralment suspendre les classes al seu territori, sense coordinar-se amb el Govern central ni amb la resta d’autonomies. El resultat var que nombrosos estudiants d’arreu l’Estat varen eixir de les seues universitats madrilenyes per retornar sense control a llurs llocs d’origen. Al mateix temps, nombroses famílies de Madrid que estaven tele-treballant pogueren desplaçar-se a la costa valenciana amb els seus fills. Ningú va control.lar si eixes persones estaven infectades pel virus. Eixe èxode es va donar fins 14 març, quan va entrar en vigor l’estat d’alarma, i atés el temps transcorregut hauriem de preguntar-nos si ha tingut conseqüències en l’augment de contagis a les zones turístiques. Hi han dades desglossades per municipis i dates? S’ha fet un seguiment estricte d’eixes persones arribades?

En segón lloc, i atés que les vacances de Setmana Santa comencen a Madrid i bona part de l’Estat la setmana anterior a la què comencem nosaltres, està en condicions el Govern central d’assegurar-nos que es va produïr un tancament rigorós de les poblacions d’eixida dels turistes en eixe temps? Realment l’Estat ha actuat tenint en compte la disparitat de ritmes vacacionals de les seues diferents zones? Ja sabem que han imposat moltes sancions, però, els controls a les eixides de Madrid han garantit un resultat hermètic? Se’ns pot assegurar que tots els ocupants dels vehicles sancionats varen retornar efectivament a llurs domicilis, i no estan ara a la costa?   

            Personalment, no entenc que les respostes a totes aquestes qüestions tinguen que esperar a ser resoltes pel temps, perquè no estaría bé tindre’s que lamentar per repunts epidèmics que podien haver-se evitat. I mentre no ens donen claretat, entenc que tots el municipis tenen el dret d’autoprotegir a les seues persones.