Madrid i el supremacisme

per VA COM VA. Jesús Peris

Territori

Foto d'arxiu de l'M-30 de Madrid (any 2010)
Foto d'arxiu de l'M-30 de Madrid (any 2010) | M. Peinado

Fa un parell d'anys un poc abans d'aquestes dates, pel dia de la poesia, vaig organitzar una lectura poètica al Centre Internacional de la Universitat de València a Gandia amb dos poetes en valencià, Josep Lluís Roig i Begonya Pozo. Poc abans de començar se'ns acostaren dues dones. Ens digueren que eren de Madrid i ens demanaren si podíem fer la lectura en castellà. No van ser especialment maleducades, i això encara fa el gest més significatiu. Per a elles era d'allò més lògic que pel fet d'estar elles en la sala l'acte havia de ser en castellà. Fins i tot, supose, els poetes haurien de fer una mena de traducció repentitzada. Precisament per la naturalitat amb la qual assumien això no se m'acudeix un exemple millor de supremacisme, eixa categoria que tant agrada per aquelles contrades de ponent imputar als demés.

Estos dies hem assistit a l'arribada de viatgers de Madrid -i altres llocs- a les nostres costes. I d'aquest fet em criden l'atenció alguns aspectes secundaris. El primer, que encara que Sanitat informa que s'han atés al País Valencià 3700 targetes sanitàries de veïns i residents a la Villa i Corte, el diari El País informava des de Madrid estant que això eren fake news, que en realitat els madrilenys s'havien quedat a Madrid i que eren falses percepcions dels provincians obcecats. Contrasten aquestes afirmacions amb la manera com van ser difosos per la premsa de la capital del regne els embussos provocats per controls policials a la ciutat de València un divendres a l'hora d'eixir de treballar. És veritat el que des de Madrid decideixen que és veritat.

El fet en ell mateix que madrilenys puguen arribar tranquil·lament al País Valencià ja em sorprén. No es trobaren controls al llarg de l'A3 al principi de les seues vacances? Sort impressionant. Però encara em va sorprende més el zel que va mostrar la delegada del Govern per garantir que arribaren al seu destí. Els ajuntaments de Xeraco i Peníscola havien tancat tots els accessos a les platges excepte un per garantir l'eficàcia dels controls, i la delegació del govern central va decidir que no podia ser que els provincians prengueren decisions sobre els camins dels seus municipis, que on anàvem a arribar.

I una altra cosa que em sorpren -encara que no molt- és el revival que es pot observar del terme paletos. Trobe que la pionera en aquesta recuperació lèxica va ser Isabel Díaz Ayuso en clavar-se ni més ni menys que amb la gent de Lleó, que per als cosmopolites de la cort el paletisme comença ja en l'antic regne de Lleó (i possiblement també en Castella). Però en estos dies les xarxes socials s'han omplit de madrilenys que ens dedicaven aquest qualificatiu a provincians de tota mena per queixar-nos del fet que molts madrilenys actuen como si la nostra terra fos el seu pati de darrere, perquè ja se sap que què anàvem nosaltres a menjar si no fos per ells.

Per suposat que pense que no tots els madrilenys són així. Ha estat fins i tot divertit a les xarxes el sorgiment de fet del moviment #notallmadrileños. Seria molt positiu que de veres cada vegada més es feren conscients del problema. Perquè si resulta que a l'imaginari de la cort Espanya és Madrid més una sèrie de províncies subalternes plenes de paletos, si la idea d'Espanya està identificada amb aquest estat de coses i no es pot qüestionar el centralisme sense que bote l'allau de nacionalistes espanyols madridcentrics a repartir insults i si, no només Madrid és la seu del poder polític i econòmic, dels mitjans de comunicació i de la cort del Preparado, sinó que molts madrilenys es desclassen tant que se senten superiors a la resta pel fet de tindre tan il.lustres i poderosos veïns, doncs aleshores va a resultar que el vertader problema d'Espanya és Madrid i el seu insuportable supremacisme, tan banal com insidiós.

Paletos d'Ibèria, unim-nos. A veure què passa.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací