Oli d’oliveres mil·lenàries: un pont entre el passat i el present

per Vicultura, Núria Gregori i Sebastià

Territori

Oli d’oliveres mil·lenàries: un pont entre el passat i el present
Oli d’oliveres mil·lenàries: un pont entre el passat i el present | Claude Cruells

Segurament l’oli d’oliva és l’aliment amb què més s’identifica la dieta mediterrània, un producte alimentari bàsic present en totes les taules i amb múltiples usos en totes les riberes del mar que ens banya. Un producte que sorgeix en l’edat del bronze en algun punt del llevant mediterrani, en les regions properes a les actuals Palestina, Creta i Egipte, des d’on començaria a estendre’s el cultiu i consum d’aquest producte.

En poc de temps, l’oli d’oliva assoliria gran prestigi, tal com manifesten, per exemple, les pintures dels aixovars funeraris egipcis, les restes arqueològiques fenícies o la mitologia grecollatina, on reservaven un important paper a l’olivera, arbre que Atenea va regalar a la humanitat i amb el qual va guanyar la disputa amb Posidó i es va convertir en la divinitat protectora de la ciutat més important de la Grècia clàssica: Atenes. Un producte que, més enllà de les creatives mitologies, va arribar a la península Ibèrica de la mà dels fenicis i va viure el seu moment d’esplendor en època romana, quan la Península es va convertir en el primer subministrador d’oli d’oliva de l’Imperi Romà.

Una història i uns vestigis que constaten que tant les olives com l’oli d’oliva estan presents en la dieta dels que poblem aquestes terres des de fa més de 2.000 anys. Històries, llegendes i fragments d’utensilis relacionats amb el consum i la producció de l’oli. Però el fet que fa única la història de l’oli i l‘olivera és que comptem encara ara amb alguns dels arbres que van abastir d’oli i olives fenicis i romans, arbres que van servir d’aixopluc i entreteniment a infants i animals d’èpoques passades i que encara ara són capaços de produir olis de gran qualitat. Són les oliveres mil·lenàries, uns arbres que amb un mínim d’1,5 metres d’alçada i 3,5 metres de perímetre de tronc posen de manifest la longevitat de les seues vides, testimonis vius i productius de la nostra història.

Foto de Claude Cruells

En l’actualitat, la major població d’oliveres mil·lenàries censades es troba a la comarca del Baix Maestrat, on es treballa per la recuperació d’aquest patrimoni natural de la mà d’organitzacions com la Taula del Sènia i cooperatives i empresaris com Amador Peset, qui ens rep mentre etiqueta a mà centenars de botelles d’oli mil·lenari a la seu de Bodegas Peset, a la localitat de Traiguera (el Baix Maestrat). Quan Amador Peset –fuster de professió– es va quedar a l’atur, la tornada a la terra en aquest país de l’olivera va ser possiblement l’única opció que va tindre. Una opció de la qual va sorgir una manera de viure i d’entendre la terra i els productes que ens ofereix i que s’ha convertit, a més, en element vertebrador del turisme d’interior de la zona, amb la creació de rutes i espais d’interpretació de les oliveres mil·lenàries. Amador ha recuperat en pocs anys més de 100 oliveres mil·lenàries, uns arbres que localitza, investiga, arrenda, censa i restaura amb el mateix respecte que qui restaura un pont romà o un mosaic hel·lenístic, d’aquell qui se sap responsable de mantenir un patrimoni i que s’embarca en una tasca lenta i costosa de la qual no obtindrà rendibilitat econòmica fins a 3 anys després de la posada a punt de l’arbre. Rendibilitat que trau a partir de la comercialització d’un producte que, més enllà de la seua gran qualitat, porta implícita una altra despesa, la de la consciència històrica, perquè com ell mateix reconeix: «No hi ha cap diferència entre l’oli d’una olivera mil·lenària i un altre oli. L‘oliva és igual, la de l’any, i dependrà de la collita i la recol·lecció. La gent no comprén que el que hi ha darrere d’eixe oli és una olivera de més de 1.000 anys.»

Uns olis, els d’olivera mil·lenària, que tenen l’exclusivitat de fer sentir al consumidor que és part física de la història quan degusta uns olis, majoritàriament de la varietat farga, que ens vinculen amb els que generació rere generació han consumit els habitants d’aquestes terres, amb la història, el comerç, les altres vides que han orbitat al voltant d’ells. Uns olis de qualitat reconeguda, amb diversos premis, com ara els obtinguts per Bodegas Peset de la Guía Repsol al millor oli mil·lenari o el més recent premi de l’Escola Superior de l’Oli d’Oliva (ESAO, per les seues sigles en castellà), que ha atorgat la seua més alta distinció als olis produïts per les oliveres mil·lenàries dels camps familiars de la Finca Varoma la Vella (Sant Mateu, eBaix Maestrat). Uns olis exclusius no sols pel seu sabor, sinó per la singularitat dels arbres monumentals que els produeixen i l’al·licient de fer sentir al consumidor que és part d’una història i una terra.

 

Article publicat en el número 2 de Vicultura. Tardor’19

Vols llegir més articles com aquest? Subscriu-te a Vicultura, la revista de vins i cultura valenciana en paper i trilingüe.

subscripcions@vicultura.com