Sant Jordi, 10 setmanes de La Veu dels Llibres

ENTRE-VEUS

per Víctor Labrado

La Veu dels Llibres

Sant Jordi ens dóna una bona ocasió, que ens afanyem a aprofitar, per explicar una mica millor què pretenem, des de La Veu dels Llibres, o com pretenem fer-ho. En aquest cas, en l’especial que ara dediquem al dia del cavaller del llibre i de la rosa, hi hem cedit la veu als editors, un sector tan important, no sempre ben comprés, sovint no prou estimat. O no tant com –molts– es mereixen. N’hem convidat un bon grapat perquè diguen la seua, ens parlen com a tals editors, de com veuen el moment o el futur del llibre, des del seu punt de mira. Llegim-los i sabrem què diuen.

No cal dir que són només una petita part dels que hi podrien ser. Hem arribat fins on podíem o sabíem. I no passa res. A la següent ocasió, donarem veu a uns altres editors i, de tota manera, amb els que ara hi han participat, segur que hem aconseguit d’oferir una mostra bastant representativa del sector. Almenys, d’una part significativa.

Tampoc cal dir que, això de donar el protagonisme als editors és o ha de ser, a La Veu dels Llibres, una excepció. Quan vam decidir de traure-la a les pantalles, la vam pensar, sobretot, com a Veu dels lectors. I aquesta voluntat ha condicionat molt la nostra manera de fer. Permeteu-me que en remarque només un aspecte, que faríem bé de considerar important. En les ressenyes que publiquem, no hi parlem (només) de novetats.

Des de les institucions oficials de la Cultura tampoc no fan molt per millorar la situació. Incomprensiblement, destinen molta més ajuda –econòmica, efectiva– a la producció editorial que no a la difusió.

Mentre el puga trobar en qualsevol llibreria, a un lector normal i corrent, si un llibre li resulta bo de llegir, poc li pot interessar que siga més o menys recent. Per tant, a La Veu dels Llibres, hi parlem de llibres actuals, disponibles, i no necessàriament novetats.

D’altra banda, creiem sincerament –jo i molts– que l’obsessió per la novetat editorial, que l’atenció desmesurada i exclusiva a la novetat més efímera, ha fet molt de mal a lectors, a llibreters, a editors i a tot el ram del llibre en general. Inclosos els crítics.

Les causes són molt evidents.

Qui pot com a crític, responsablement, donar una idea aproximada de quines peces de qualitat ens ofereix l’allau constant de novetats? Quina llibreria té prou espai per a donar-los l’oportunitat d’arribar al lector? Com s’orienta el lector per a triar enmig de l’allau de propostes d’ultimíssima hora?

És evident que per a editar tant, per a imprimir tant de llibre i repartir-ne a tort i a dret, els editors no poden filar massa prim.

Des de La Veu dels Libres. No ens hi limitem, per tot això, a parlar (només) de novetats. Parlem sobretot dels llibres que, en el millor dels casos trauen tímidament el llom a les prestatgeries, confosos o perduts entre molts altres.

La lectura, l’exercici d’un sentit crític mínim, volen temps. Tota una fornada de llibres desapareix dels primers rengles als expositors abans que els lectors hàgem tingut temps de triar. I abans de triar necessitem comptar amb un mínim d’informació. Fer-ho a si l’encerte l’endevine, no és triar i sol donar molt mals resultats.

Des de les institucions oficials de la Cultura tampoc no fan molt per millorar la situació. Incomprensiblement, destinen molta més ajuda –econòmica, efectiva– a la producció editorial que no a la difusió. Com que cal suposar que actuen des d’alguna forma de bona intenció, algú els hauria d’informar que és infinitament més difícil vendre i fer llegir un llibre que no imprimir-lo i enquadernar-lo.

Fira del Llibre de València (2017) | Foto: Institució Alfons el Magnànim

En això estem des de La Veu dels Libres. No ens hi limitem, per tot això, a parlar (només) de novetats. Parlem sobretot dels llibres que, en el millor dels casos trauen tímidament el llom a les prestatgeries, confosos o perduts entre molts altres. Voldríem allargar la vida dels llibres. Ens alegraríem molt si ajudàvem a atraure l’atenció sobre algun que, durant el breu temps que li van dedicar als expositors de novetats, immerescudament haja passat inadvertit per al públic i per als crítics.

Voldríem allargar la vida dels llibres. Ens alegraríem molt si ajudàvem a atraure l’atenció sobre algun que, durant el breu temps que li van dedicar als expositors de novetats, immerescudament haja passat inadvertit per al públic i per als crítics.

Feia encara no un més que havíem eixit a les pantalles, el dissabte 14 de març ens queia damunt, com una llosa, el confinament pel coronavirus. Això no ens ha ajudat, gens. Difícilment els lectors poden comprovar si les nostres indicacions són més o menys ben encertades. I així arribem al Sant Jordi d’enguany, que celebrarem discretament engabiats, amb una mica de por, o amb bona cosa de desfici. Però bé. Si ara mateix costa de parlar, de llibres o de qualsevol altra cosa, amb un optimisme sincer, també és veritat que les ganes de tornar a la normalitat, el desig de vida activa, la voluntat de recuperar el temps perdut se’ns apoderen, i creixen com més va més.

Treballem, doncs, pensant en el futur més o menys immediat, que voldríem millor, un futur en què esperem, setmana a setmana, fer possible que els lectors, la bona gent que ens llisca, estiga una mica més ben informada sobre les possibilitats de lectura que trobarà anant de llibreries. Els dies feliços que no tardaran, quan el coronavirus i les autoritats es posaran d’acord a desencauar-nos.

 

La Veu dels Llibres, especial Sant Jordi

 

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací