Els llibres, fars de civilització

ENTRE-VEUS

per Vicent Baydal

La Veu dels Llibres

Els historiadors dividim el temps humà en dos grans èpoques: la Prehistòria i la Història. Quina és la línia divisòria de cadascuna? L’escriptura. Considerem que la Història comença amb l’aparició dels primers registres escrits, fa uns 5.000 anys. Una convenció com una altra, però ben significativa: l’escriptura és indicativa de la civilització, d’una societat complexa i evolucionada, siga a Mesopotàmia, Egipte, Xina, Grècia o Roma. Vist en la llarga distància, representa un pas de tità cap a l’autoconsciència humana i el desenvolupament d’un pensament més transcendent i profund.

els valencians, un poble constituït poc abans de la mateixa invenció de la impremta, quan Sant Jordi era patró de la Corona d’Aragó, i que va lliurar a les seues premses, en 1490, una de les obres més excepcionals de l’Europa medieval: Tirant lo Blanch.

En eixe llarg camí, la possibilitat de reproduir textos en sèrie a partir de la creació de la impremta a final de l’edat mitjana va significar un enorme avanç qualitatiu. Va aparéixer un objecte prodigiós: el llibre imprés, del qual es podien fer milers de còpies de manera molt més ràpida, multiplicant així la capacitat difusora del seu contingut. S’obrien portes i més portes per al pensament col·laboratiu i no és d’estranyar que els llibres foren un dels elements clau en els progressos racionalistes i científics que inauguren la modernitat. De fet, abans del segle XX, amb anterioritat a l’aparició dels mitjans de comunicació de masses, els llibres eren el principal instrument per a obtindre coneixements.

Llibres de la Drassana, a la Fira del Llibre de València 2019
Resseguint aquell estel, que alguns voldrien haver esborrat de la història, nombroses editorials treballem en l’actualitat per continuar construint vaixells i fars de civilització valenciana.

Com brillantment i impecablement va dir la historiadora nord-americana Barbara Tuchman: “Els llibres són portadors de la civilització. Sense llibres la història restaria en silenci, la literatura quedaria muda, la ciència paralitzada, el pensament i el raciocini en un punt mort. Sense llibres el desenvolupament de la civilització hauria estat impossible. Són motors del canvi (com va dir el poeta), finestres al món i fars erigits en la mar del temps. Són companys, mestres, mags, depositaris dels tresors de la ment. Els llibres són la humanitat en lletra”.

I una part d’eixa humanitat la formem els valencians, un poble constituït poc abans de la mateixa invenció de la impremta, quan Sant Jordi era patró de la Corona d’Aragó, i que va lliurar a les seues premses, en 1490, una de les obres més excepcionals de l’Europa medieval: Tirant lo Blanch, escrita pel cavaller Joanot Martorell “en vulgar [llengua] valenciana, per ço que de la nació d’on jo só se’n puixa alegrar”. Resseguint aquell estel, que alguns voldrien haver esborrat de la història, nombroses editorials treballem en l’actualitat per continuar construint vaixells i fars de civilització valenciana que solquen i il·luminen la immensa mar de la cultura global.

És el que fem en Llibres de la Drassana des de fa sis anys, editant obres que ens autoreferencien i que donen a conéixer una visió valenciana del món, diversa però també amb particularitats. Siga a través de les novel·les, la història, la gastronomia, els esports, els clàssics o els contes, volem que les nostres publicacions siguen una mostra del millor de la societat valenciana i que, alhora, enfortisquen la seua cohesió i la projecten cap al futur. Perquè l’escriptura i els llibres són fills meravellosos d’un progrés humà del qual els valencians també formem part col·lectivament.

Vicent Baydal, Llibres de la Drassana

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací